El conseller Josep Bargalló, durant la conferència

Bargalló impulsarà 10 debats per afrontar els principals reptes educatius del país

query_builder   19 setembre 2019 19:21

event_note Nota de premsa

Bargalló impulsarà 10 debats per afrontar els principals reptes educatius del país


  • El conseller ha remarcat que aquest curs cal resoldre els 3 reptes més urgents: l’horari i calendari escolar, la reforma de l’educació postobligatòria, i la formació del professorat
 
  • Ho ha anunciat durant la conferència “L’escola del 2030. 10 reptes per al futur de l’educació” a l’Associació de Mestres Rosa Sensat
 
  • Josep Bargalló: “Són 10 debats cabdals, en els quals intervenen multitud d’actors i que han de contribuir a dibuixar una nova escola catalana”
El conseller Josep Bargalló, durant la conferència
El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha anunciat avui que el Departament impulsarà 10 debats per tal d’afrontar els principals reptes educatius del país. Ho ha anunciat durant la conferència “L’escola del 2030. 10 reptes per al futur de l’educació” a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
 
Bargalló ha exposat que “són 10 debats cabdals, en els quals intervenen multitud d’actors i que han de contribuir a dibuixar una nova escola catalana. I s’han d’abordar des d’una doble perspectiva: prioritzant les necessitats i benestar dels alumnes, i recuperant l’esperit de consens que va fer possible el Pacte Nacional per a l’Educació”.
 
Per tal d’aconseguir aquest consens entre els diferents actors de la comunitat educativa, el conseller ha proposat obrir els debats al conjunt d’entitats i associacions que fa temps que reflexionen sobre el sistema educatiu català –com ara l’Associació Rosa Sensat o la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica-, les xarxes educatives, les entitats municipalistes, sindicats, federacions de famílies, col·lectius d’estudiants i universitats.
 
En aquest sentit, Bargalló ha assegurat que “no és una tasca senzilla. Volem resoldre unes qüestions cabdals per bastir un projecte educatiu de país. Són debats que ens han de dur a l’escola del 2030. Debats que hem d’obrir, que ens han d’ajudar a bastir el Projecte Educatiu de País per a aquest nostre futur immediat, les polítiques educatives de la propera dècada, que, per al sistema educatiu, comença ja el setembre vinent”.
 
I d’entre els 10 reptes anunciats, en considera 3 com a urgents per a afrontar durant aquest mateix curs: l’horari i calendari escolar, la reforma de l’educació postobligatòria, i la formació i itinerari professional del professorat.
 
·         La reforma de l’educació postobligatòria. “Ens agrada la postobligatòria que tenim?” El conseller ha manifestat que hi ha un gruix important d’alumnes que es decanta per estudiar FP o batxillerat, però hi una part que no sap què vol fer, fet que pot accentuar el fracàs, a causa de la rigidesa del sistema. “Aquest repte necessita d’una urgent resolució. Reflexionar-hi, iniciar un gran debat i prendre decisions sense encantar-nos massa. No seria gens justificable que els nens i les nenes que dijous passat van començar la primària arribessin a un batxillerat que servís encara fonamentalment per preparar les PAAU —com tampoc ho serà que l’accés als estudis superiors tingui encara el mateix format de més de mig segle enrere”, ha afegit.
 
·         L’horari i calendari escolar. “Hi ha alumnes que entre les 7 del matí i les 4 de la tarda no dinen res calent. Aquest és un horari d’hàbits saludables?” El titular d’Educació s’ha preguntat si “l’horari escolar —i el calendari— s’estableixen prioritzant les necessitats dels alumnes o, en algun cas, si més no, no deixa de ser també una altra derivada de les retallades? Estem obligats a estudiar els resultats de la reforma de l'horari lectiu, de tal manera que afavoreixi que els alumnes estiguin actius durant les franges horàries més idònies per als processos educatius i alhora incorporin uns hàbits alimentaris més saludables”. Respecte el calendari, el conseller ha destacat que més hores lectives no és sinònim de millors resultats educatius; i que tota decisió sobre aquest aspecte ha de tenir en compte l’entorn dels centres, i per tant, s’ha de fer comptant amb els ajuntaments.
 
·         Formació i itinerari professional del professorat: “És adequada per a l’escola d’avui i la del demà?” Bargalló ha reconegut que “la formació inicial del professorat és un dels principals dèficits del sistema educatiu”, i que les oposicions continuen tenint una part memorística amb un paper massa determinant: “Són qüestions que no són senzilles de resoldre, en les quals es barregen els interessos dels alumnes amb interessos corporatius, ja siguin dels docents i futurs docents com de les universitats. I aquí, entre tots, ens toca clarificar els punts de vista i prendre una decisió, perquè l’immobilisme va en contra del sistema educatiu”.
 
Imatge de la conferència
Del currículum a la implicació de les famílies, altres reptes a resoldre
 
Josep Bargalló ha desgranat la resta de qüestions que cal afrontar amb la vista posada en l’escola del 2030. És el cas del currículum, que ha d’atendre noves qüestions com l’educació afectiva i sexual o la cultura religiosa en una societat cada vegada més diversa; i que ha de reflexionar sobre la validesa o no de la divisió de cursos per edats.
 
Altres temes plantejats han estat el sistema lingüístic, la innovació com a finalitat en sí mateixa o com a mètode de millora; la descentralització de la política educativa amb implicació del món local, o l’autonomia dels centres en tots els sentits, també per definir els perfils de professorat segons el projecte educatiu.
 
El conseller ha demandat un paper més actiu per part de les famílies, que representin la diversitat i pluralitat de les famílies dels alumnes que conviuen a un mateix centre. I ha posat damunt la taula que cal afrontar un debat sobre la gratuïtat del 0-3, del material escolar, del menjador i de les sortides i colònies.
 
El titular d’Educació, durant la conferència, també ha repassat l’estat actual del sistema educatiu, més enllà dels reptes. I ha assegurat que “tenim un molt bon sistema educatiu. Si voleu que sigui més explícit: tenim molt bones escoles i instituts. Totes ofereixen un servei que garanteix el bé comú, malgrat les mancances que encara té el sistema i amb les dificultats singulars que viu cada escola, cada institut”.
 
Finalment, ha recordat la necessitat de pressupostos i d’un bon finançament per superar els reptes educatius: “És insostenible tenir un sistema educatiu que creix, que ha de transformar-se producte de l’evolució de la pròpia societat i que alhora ha de posar fi a les retallades que encara perduren amb un pressupost que —a part de patir les conseqüències del mal finançament crònic de la Generalitat per part de l’Estat— és cada any el mateix. Curs rere curs contractem més professorat i, en canvi, la partida pressupostària roman inamovible. I no podem fer jocs de mans: si paguem més nòmines, tenim encara menys recursos que l’any anterior per a fer front a d’altres necessitats”.
 
 
19 de setembre de 2019
 
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined