La presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Laura Martínez, ha subratllat que “cal continuar treballant per l’erradicació de les violències masclistes, especialment en el moment actual, en què cal parar molta atenció als discursos dels grups polítics i organitzacions d’extrema dreta que pretenen invisibilitzar les desigualtats entre dones i homes. No hem de perdre de vista que la desigualtat és l’arrel de les violències masclistes.  Aquests discursos també pretenen desactivar el treball que venen realitzant les institucions públiques, els moviments socials i el teixit associatiu català per l’erradicació de les violències masclistes”.

La presidenta de l’ICD ha fet aquestes declaracions en el marc de l’acte inaugural del I Congrés internacional per a l’erradicació de les violències masclistes que té lloc al llarg de dos dies a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona i que ha estat organitzat pel Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de les Dones. El Congrés ha començat amb un minut de silenci de condol  i condemna pels recents assassinats masclistes que han tingut lloc.

Laura Martínez també ha destacat “l'objectiu de millorar la resposta institucional centrant molts esforços en la formació i capacitació dels equips professionals”. En aquesta línia, ha anunciat la creació, en el marc del Pla Director de Formació en Equitat de Gènere, d’un “nou Curs semipresencial per a l'abordatge de les Violències Masclistes de 140 hores que posarem en marxa el març de 2020 amb la finalitat de formar, generar xarxa i reconèixer el rol de les professionals que participen en els Circuits de violència masclista. Aquest curs semipresencial té una clara voluntat descentralitzadora i es posarà en marxa en 3 edicions pilot i simultànies a Barcelona, Lleida i Terres de l'Ebre”.

La presidenta de l’ICD també ha explicat que en el marc del Pla estratègic de polítiques d'igualtat de gènere 2019-2022 's’està treballant en l’elaboració d'un model especialitzat d'intervenció coordinada per a l'abordatge integral de les violències sexuals a Catalunya, i en el disseny d'un model de treball compartit pels diferents Serveis d'Informació i Atenció a les Dones, per tal de definir els estàndards de qualitat que han de guiar els SIADs per assolir un funcionament òptim i de qualitat”.

Finalment, Martínez ha afirmat que “som conscients que la violència masclista és un greu obstacle per a l’assoliment de la igualtat substantiva de dones i homes i per al gaudi per part de les dones dels seus Drets Humans i llibertats fonamentals. I és en aquest sentit que el Congrés fomenta el treball conjunt i l’intercanvi que ens permetrà conèixer millor i aprendre sobre les expressions d’aquesta violència, que és global. Tot aquest coneixement suma i ens inspira per seguir treballant i aprenent sobre com combatre les violències masclistes”.

Amb motiu del Congrés, l'Observatori d'Igualtat de Gènere ha presentat un dossier estadístic que actualitza les dades estadístiques sobre la violència masclista al qual s'hi pot accedir a través del web dones.gencat.cat

Estructura Congrés

El Congrés està estructurat en 3 blocs. Un primer bloc explora les violències masclistes com un fet estructural i aborda intervencions en l’àmbit de les violències en línia o el tràfic d’ésser humans amb finalitat d’explotació sexual. El segon bloc està destinat a fer conèixer quines són les múltiples estratègies feministes de resistència i canvi que emprenen les dones en diferents situacions, des de  la quotidianitat de les relacions interpersonals, passant per les relacions laborals, fins a arribar a situacions d’extrema complexitat com els conflictes armats. El tercer bloc està dedicat a les violències sexuals, per analitzar les seves causes i efectes i explorarar com el sistema sexe-gènere funciona com a eix vertebrador de la cultura de la violació que naturalitza aquestes agressions i deixa impune els agressors.

En el Congrés, que ha tingut una àmplia acollida i compta amb l’assistència de 800 professionals, hi participen, entre d’altres, les següents expertes:

-Leila Nachawati, escriptora, activista i professora sobre violència, mitjans de comunicació i participació ciutadana a la Universidad Carlos III de Madrid.

- Alba Alfageme, psicòloga  especialitzada en victimologia i professora de la Universitat de Barcelona.

- Ochy Curiel, doctora en Antropologia, professora de la Universitat Javeriana i la Universitat Nacional de Colòmbia.

-Lucas Platero, doctor en sociologia, psicòleg i expert en polítiques públiques.

-Caddy Adzuba, advocada, periodista i activista feminista de la República del Congo.

-Nerea Barjola, politòloga i doctora en Feminismes i Gènere. Autora de Microfísica sexista del poder: el caso de Alcásser y la construcción del terror sexual.