Informe de Política Lingüísttica

El 72,4 % dels alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística han nascut a l'estranger

query_builder   22 novembre 2019 11:19

event_note Nota de premsa

El 72,4 % dels alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística han nascut a l'estranger

  • La consellera Vilallonga i la directora general de Política Lingüística lliuren l’Informe de Política Lingüística de 2018 al president del Parlament
  • L’informe fa palès que l’aprenentatge del català de la població adulta immigrant és una prioritat de la política lingüística del Govern
  • Atenció al públic, webs i retolació informativa, claus dels programes Ofercat i Emmarca’t de la Direcció General de Política Lingüística, que han arribat a 4.500 establiments de 10 ciutats i a 406 marques líder de 312 empreses punteres
La consellera lliure l'Informe

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha lliurat avui l’Informe de Política Lingüística 2018 al president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. L’Informe destaca que el govern prioritza les polítiques adreçades a l’aprenentatge de català de la població escolar i adulta, especialment la nascuda a l’estranger. Entre 2013 i 2018 s’ha incrementat la població de Catalunya amb 280.000 persones procedents de l’estranger, que s’afegeixen a la població adulta immigrada. En total, les persones immigrades són avui el 18,2 % de la població catalana. Hi ha més de 100.000 persones adultes, majoritàriament nascudes fora de Catalunya, que han après català el 2018. En aquest sentit, l’Informe destaca que el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha incrementat un 5 % el nombre d’alumnes respecte de l’any anterior i ha superat els 80.000 inscrits en els 3.700 cursos que ha impartit. El 72,4 % del total d’aquests alumnes són nascuts a l’estranger.  D’altra banda, 142 universitats del món han ofert docència en català; 86 de 27 països amb ajuts de l’IRL i hi ha hagut 6.194 matrícules de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres.

Per donar resposta a l’increment d’aprenents no alfabetitzats o amb dificultats d’aprenentatge, la Direcció General de Política Lingüística i el CPNL han creat el nou curs oral Ep! Escolta i Parla. El curs proporcionarà una fluïdesa oral equivalent a la del curs de català de nivell A2. Pilotat el 2019 a sis ciutats de Catalunya, està previst que el 2020 s’integri a l’oferta formativa general dels 22 centres del CPNL.

A les escoles i instituts, amb 1,3 milions d’alumnes, s’han desplegat 128 plans d’entorn per reforçar la llengua entre més de 400.000 alumnes de 1.293 centres educatius i s’han establert aules d’acollida en 686 centres educatius per a 12.000 alumnes nascuts a l’estranger.

28.274 persones s’han inscrit a les proves de 2018 per obtenir els certificats oficials de català, que tenen reconeixement internacional i validesa indefinida i són valorats en els àmbits acadèmic i laboral (administracions públiques, empreses i  institucions). 

Durant el 2018 s’han intensificat els programes de foment del català en l’àmbit socioeconòmic. La Direcció General de Política Lingüística ha estès el programa Ofercat de sensibilització i anàlisi de la situació lingüística a 4.500 establiments de Castelldefels, Cornellà, Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Terrassa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També ha desplegat el programa Emmarca’t, adreçat a 312 empreses de 406 marques notòries. El Consorci per a la Normalització Lingüística ha signat  2.128 convenis amb empreses de Catalunya, 600 més que l’any 2017.

L’informe també aborda el consum mediàtic i cultural en català. S’hi assenyala que TV3 tanca el 2018 amb una quota del 14%, obté novament el lideratge absolut anual i aconsegueix un nou rècord com a líder a Catalunya per novè any consecutiu, amb la millor quota dels últims 6 anys. També subratlla que el consum de ràdio en català és majoritari mentre que el consum de diaris i revistes en català es manté. Assenyala, així mateix, que 9 dels 10 webs més vistos a Catalunya tenen versió catalana. Quant al consum específicament cultural, l’informe destaca que creixen els espectadors de sèries i pel·lícules en versions originals, en català i en altres llengües i  que el català és la llengua majoritària d’espectacles i arts escèniques.

Un any més, l’informe revela la difícil situació del català en l’àmbit jurídic i judicial. Només un 7,7% de les sentències judicials són en català; la mitjana de català en els registres de la propietat, mercantil i de béns mobles és només del 13,6% i tan sols un 9,39% de documents notarials són en català, tot i que aquest darrer percentatge creix respecte del 2017. D’altra banda,  només el 8,79% de documents mercantils són en català, un volum inferior al 2017. Els cursos de llengua catalana i de llenguatge jurídic adreçats al sector han tingut 1.442 alumnes.

Enquesta d’usos lingüístics
L’any 2018 la Direcció General de Política Lingüística ha portat a terme, conjuntament amb l’Idescat, l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP). L’operació ha permès saber que el 94,4 % de la població entén el català, el 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure. Com destaca l’Informe de Política Lingüística 2018, el coneixement del català creix en percentatge i en nombre absolut en les quatre habilitats lingüístiques mentre que el castellà té uns índexs de coneixement de quasi el 100 % en totes les franges d’edat. Pel que fa a l’índex de transmissió intergeneracional en català (diferència entre la població que parla català amb els fills i la que ho fa amb els progenitors)  és de 7,5 punts favorables al català. Els resultats de l’EULP 2018 també reflecteixen un alt interès per aprendre català o millorar-ne els coneixements, especialment entre la població estrangera (61,7 %).

10 anys d’Optimot i 15 de Voluntariat per la llengua
El 2018 l’Optimot ha fet 10 anys. El servei de consultes lingüístics en llengua catalana que ofereix la Direcció General de Política Lingüística, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT ha rebut, en aquest temps, 100 milions de cerques, 20 milions durant el 2018, i el servei d’atenció personalitzada ha resolt 60.000 consultes de més de 12.000 usuaris registrats. També ha fet 10 anys el Parla.cat, l’espai virtual d’aprenentatge de català, que ha sumat durant aquest període 280.000 inscrits d’arreu del món, 44.519 dels quals es van registrar el 2018.

L’Informe també destaca la celebració dels 15 anys del Voluntariat per la llengua, amb més de 125.000 parelles lingüístiques formades des de l’inici del programa, el 2003, i milions d’hores de conversa en català. L’any 2018 s’ha assolit un rècord anual de formació de parelles al VxL: 10.677 en 209 localitats. El Consorci gestiona el 96,19 % de les parelles.

2018, un Any Pompeu Fabra exitós i multitudinari
El Govern de Catalunya va acordar commemorar durant el 2018 l’Any Fabra, per celebrar els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. L’Informe de Política Lingüística mostra la implicació d’universitats, ens locals, escoles, instituts, biblioteques, entitats i milers de ciutadans durant la commemoració, amb la organització de més de 900 activitats arreu dels territoris de parla catalana. Destaquen les nombroses activitats organitzades per la Direcció General de Política Lingüística: més de 150 Conferències Fabra fetes a tot Catalunya i que han comptat amb ponents com el president de la Generalitat, Quim Torra; el comissari de l’Any Fabra, Jordi Ginebra; la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa; els professors Joan Costa; Rosa Lloret; Mònica Montserrat; Josep Murgades; Neus Nogué; David Paloma; Mila Segarra;i els escriptors Genís Sinca, Sílvia Soler i Jordi Manent, entre d'altres. L’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa” ha fet 136 itineràncies, i el monòleg teatralitzat “Pompeu Fabra. Jugada mestra!” s’ha representant en 44 sales de tot Catalunya. A banda, s’han publicat més de 30 obres de divulgació sobre el filòleg.

Impuls a la llengua de signes catalana
L’Informe dedica un apartat a l’agenda de Política Lingüistica que té com a objectiu promoure la llengua de signes catalana (LSC).  El 2018 destaca una nova línia de subvencions específica per a projectes de foment i difusió de la llengua de signes catalana, adreçada a entitats privades sense finalitat de lucre, persones físiques, universitats i empreses. L’Informe subratlla també el propòsit divulgatiu del vocabulari bàsic multimèdia de la LSC entre la població general amb la incorporació de més de 1.000 termes.

Augment dels coneixements d’aranès
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 constata l’increment del coneixement d’aranès en nombres absoluts. Entre la població adulta de l’Aran, el 83,3 % de la població entén l’aranès, el 73,5 % el sap llegir, el 60 % el sap parlar i el 45,8 % el sap escriure. Des de 2008 ha augmentat sobretot l’habilitat de llegir (14 punts) i escriure (11 punts) en aranès. És especialment rellevant l’increment de coneixements entre la població jove, de 15 a 29 anys de l’Aran, amb aquests percentatges: el 90,6 % l’entén, el 75,2 % el sap parlar, el 87,4 % el sap llegir i el 72,2 % el sap escriure.

El 2018 també destaca la creació i impuls del Cens d’entitats per al foment de l’ús i el coneixement de l’occità. Com a novetat, l’Informe destaca la publicació de la nova eina Dictades en linha amb 90 dictats interactius i autocorrectius en les modalitats aranesa i occitana referencial.

Marc legal
L’Informe de Política Lingüística conté les actuacions més rellevants en matèria de política lingüística realitzades durant l’any en qüestió i les dades que permeten conèixer la situació de la llengua catalana i de l'occità aranès en diversos àmbits de la societat. Es lliura a la Presidència del Parlament cada any.

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined