• El conseller proposa una assignatura sobre cultura i el fet religiós i moral dins el currículum educatiu, que introdueixi a l’alumne conèixer la diversitat de creences
  • El titular d’Educació afirma que hi ha tres formes d’aconseguir-ho: la constitució d’una República per a Catalunya, un gran consens entre totes les confessions del nostre país o una modificació de la normativa estatal
  • Bargalló anuncia que mentre aquesta no es pugui implantar, per coherència, s’oferirà l’ensenyament de l’islam, el judaisme i l’evangelisme, sempre que hi hagi una demanda que ho faci viable
Conseller

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha reivindicat “la no inclusió en l’escola pública de la formació confessional com a matèria curricular, lectiva i avaluable”. Bargalló ha proposat plantejar la formació en cultura i fet religiós i moral “com un component competencial transversal i com una matèria concreta que introdueixi l’alumne en el coneixement de la diversitat de creences i de la influència de les religions en el desenvolupament del pensament”. Ho ha manifestat aquesta tarda durant una conferència que ha ofert durant l’acte “L’aconfessionalitat al sistema escolar. Cap a un model d’educació laica”, coorganitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia i el Departament d’Educació. Prèviament, també hi han intervingut  el president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Joan-Francesc Pont, i el diputat al Parlament de Catalunya del 2012 al 2015, David Fernàndez.

Conseller

Bargalló ha assegurat que cal replantejar aquest ensenyament “perquè l’escola pública és laica” i “perquè la confessionalitat a l’aula és un altre element de segregació quan s’exerceix en l’àmbit curricular i lectiu”. Ha afegit que l’ensenyament d’una religió com a dogma o doctrina des d’un marc lectiu, curricular i avaluable “és una opció contradictòria amb la concepció d’una escola mai segregadora i en cap cas dogmàtica”. En aquest sentit, ha remarcat que l’escola no pot girar l’esquena a la societat del segle XXI, diversa i global: “Ha de respondre a aquesta realitat des d'una perspectiva no segregadora: mai ha de permetre la separació de l’alumnat per cap motiu, ni de gènere, ni d’origen, ni de classe, ni de creença”. Bargalló ha apuntat que la seva proposta es convertiria en una eina molt important “a favor de l’equitat i en la lluita contra la segregació”.

El titular d’Educació considera que el sistema educatiu de Catalunya ha de tenir l’objectiu de crear “ciutadans lliures i compromesos. Formar persones amb capacitat per generar opinió pròpia i independent, amb esperit crític i mentalitat oberta, participatives, responsables i compromeses amb els valors de la democràcia”. Així doncs, afirma que l’escola del segle XXI “ha de tenir la laïcitat com a fonament i ha de fer de la seva no confessionalitat, un valor”.

Bargalló ha destacat també que el currículum tampoc no pot restar aliè pel que fa a la relació entre confessions religioses i escola i al replantejament de l’ensenyament de la religió com a dogma i doctrina. És per això, que ha declarat que “hem de garantir l’adquisició de coneixements sobre religions, creences, cultes o mitologies des d’un punt de vista humanista, universal i contemporani”.

Ensenyament de les diferents confessions

El titular d’Educació ha explicat que hi ha tres formes que poden permetre replantejar aquesta formació a Catalunya. La primera, seria a través de “l’establiment d’una República catalana amb un sistema educatiu basat en els valors humanístics, de respecte a totes les creences i de convivència des de la laïcitat pública”. La segona, aconseguir un “consens social al nostre país, de comú acord amb els representants de les grans confessions religioses”, que permetés establir un marc propi, en el qual la formació en cultura i fet religiós i moral suplís l’ensenyament confessional com a matèria curricular i lectiva. I, la darrera, una modificació de la normativa estatal.

El conseller Bargalló ha explicat que mentre no es doni cap d’aquestes condicions, “estem obligats a cenyir-nos a allò que diuen les directrius del currículum de la LOMCE i que obliga el desplegament del BOE”. Això vol dir que l’ensenyament de la religió, tant als centres d’educació infantil i primària com als de secundària, ha d’oferir-se des de les vessants confessionals catòlica, evangèlica, islàmica i jueva com a assignatura. Per això, “hem de fer un pas endavant a l’hora d’exercir una competència exclusiva efectiva del Govern de la Generalitat en l’elaboració dels currículums, perquè volem una educació laica i respectuosa amb les diverses religions i creences”.

Concretament, Josep Bargalló ha exposat que “oferirem l’ensenyament de l’islam, el judaisme i l’evangelisme, sempre en funció de la viabilitat de la demanda i de la itinerància del professorat, com ja s’està fent en el cas de la religió catòlica”. Ha afegit que “hem de posar totes les confessions en igualtat de condicions”, no només les que esmenta la LOMCE sinó també d’altres reconegudes com a tals. De fet, ha assegurat que “ara mateix estem avançant en les converses amb la comunitat islàmica de Catalunya per poder fer un pilotatge cara el curs 2020-21”. “Per aconseguir avançar cal assolir un consens amb les entitats més representatives de les religions catòlica, jueva, islàmica i evangèlica”, ha subratllat, i “amb la participació, la complicitat i el compromís de la comunitat educativa”.

 

19 de desembre de 2019