La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya han presentat una anàlisi pionera sobre el coneixement i els usos lingüístics dels ciutadans a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb resultats desagregats en 8 subàmbits: Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat (Nord i Sud), el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. L’anàlisi és part de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2018, les dades generals de la qual es van donar a conèixer al juliol.

Els resultats mostren l’impacte lingüístic desigual dels moviments migratoris dels darrers anys a l’Àrea Metropolitana; amb ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, que té la meitat de la població nascuda fora de Catalunya i gairebé un terç nascuda a l’estranger, amb un índex de coneixement de català (capacitat de parlar) del 62,1 % o el Vallès Oriental que té un índex de  coneixement (84,8 %) superior a la mitjana de Catalunya (81,2 %).

La situació que revela l’anàlisi ha estat objecte d’una trobada de la directora general amb els directors i els coordinadors d’ensenyament i de dinamització dels 14 centres de normalització lingüística corresponents, per analitzar les dades conjuntament i reforçar estratègies i accions per reduir progressivament la distància amb la mitjana de Catalunya del coneixement i els usos lingüístics dels ciutadans en les zones deficitàries. Ester Franquesa convocarà, també amb la mateixa finalitat, les principals organitzacions i entitats de l’Àmbit Metropolità, per presentar-los les dades i compartir plantejaments per incrementar-hi la presència i l’ús de la llengua catalana.

L’impacte demogràfic
La població total de Catalunya és de 7.600.065 habitants. La composició demogràfica per lloc de naixement ha canviat significativament des de la primera edició de l’Enquesta. En nombres absoluts, entre el 2003 i el 2018, hi ha hagut un creixement de 491.332 persones de població nadiua, un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’Estat i un creixement de 756.773 de persones de la resta del món. L’any 2003 la població de Catalunya nascuda a l’estranger representava un 9,3 % sobre el conjunt de població i el 2018 representa un 18,2 %.

El 64 % de la població catalana resideix a l’Àmbit Metropolità, en concret 4.849.691 habitants. Des de 2003, en nombres absoluts, ha tingut un creixement de 255.532 persones de població nadiua, un decreixement de 293.738 de persones nascudes a la resta de l’Estat i un creixement de 473.382 de persones procedents de la resta del món. L’any 2003 la població nascuda a l’estranger representava un 9,5 % sobre el conjunt de l’Àrea Metropolitana i el 2018 representa un 18,4 %. Aquests fenòmens demogràfics que s’han donat a tot Catalunya són especialment acusats en algunes comarques i poblacions de l’Àmbit Metropolità. Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud tenen entre el 40 i el 50 % de població nascuda fora de Catalunya.

A la ciutat de Barcelona la població nascuda a l’estranger ha passat del 12,5 % el 2003 al 24,2 % el 2018 (un creixement del 98%, més de 190.000 persones més). La població nascuda a la resta de l’Estat que hi resideix ha baixat del 24,1 % el 2003 al 17,1 % el 2018 (prop de 100.000 persones menys). I la població nascuda a Catalunya que hi resideix ha baixat del 63,4 % al 58,7 %. Els últims cinc anys el creixement de persones nascudes a l’estranger residents a Barcelona ha estat de gairebé 45.000. En aquest període ha tingut lloc un procés de renovació de població a tot Catalunya, que ha afectat principalment Barcelona i les grans ciutats.

A l’Hospitalet de Llobregat l’evolució demogràfica és similar a la de Barcelona. La població nascuda a l’estranger a l’Hospitalet el 2003 era d’un 11,7 % sobre el conjunt, mentre que el 2018 arriba a un 29,3 % (un alt creixement del 164%, més de 45.000 persones més). La nascuda a la resta de l’Estat que resideix a l’Hospitalet ha baixat del 35,9 % del 2003 al 22,8 % del 2018 (prop de 30.000 persones menys). La població nascuda a Catalunya que hi resideix ha passat del 52,3 % al 47,9 % (4.000 persones menys).

El Barcelonès Nord també ha experimentat un creixement de població nascuda a l’estranger de més del 160%, ha passat del 7,4% al 19% (gairebé 45.000 persones més).

Al Baix Llobregat Sud la població nascuda a l’estranger gairebé ha passat del 8,2% el 2003 al 15,5% l’any 2018 (34.000 persones més) i el de població nascuda a la resta de l’Estat del 33,7 % al 23,4 %.

A l’altre extrem, els territoris de l’Àmbit Metropolità amb percentatges més baixos de població nascuda fora de Catalunya són el Maresme amb un 16,6% de població nascuda a la resta de l’Estat i un 14,2% de població nascuda a l’estranger, el Vallès Oriental (18,5% i 12,8%), el Vallès Occidental (18,4% i 13,6%) i el Baix Llobregat Nord (20,2% i 11,9%).

Entendre, parlar, llegir, escriure
Segons l’Enquesta, el 94,4 % de la població de 15 anys i més de Catalunya entén el català, el 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure. Creix més la competència d’escriure i la de llegir que la de parlar i entendre. Des del 2013, l’habilitat de saber escriure ha pujat 5 punts (400.000 persones), la de llegir creix 3 punts (més de 300.000 persones), la d’entendre’l s’ha incrementat en 128.000 persones i la de parlar-lo, en gairebé 160.000. Per tant, actualment més persones saben català i la mitjana dels percentatges de coneixement a Catalunya s’acosten progressivament als de fa quinze anys, abans dels anys de més afluència migratòria (2003-2008). Del conjunt de Catalunya, l'Alt Pirineu i Aran i les comarques centrals són els àmbits amb l’ìndex més elevat de saber parlar, un 90,4% i un 90% . Tot seguit hi ha les Terres de l’Ebre amb un 88,5%, les comarques gironines amb un 87,4%, el Penedès (85,3%), Ponent (84,4%) i el Camp de Tarragona (82,4%) també se situen per sobre la mitjana catalana (81,2%).

Ara bé, en l'Àmbit Metropolità, un 93,8% de la població de 15 anys i més entén el català, un 78,4% el sap parlar (poc més de 3.200.000 persones), un 83,6% el sap llegir i un 61,8% el sap escriure (més de 2.500.000 persones). Des del 2013, com a tot Catalunya, creixen més les competències d’escriure i llegir que les de parlar i entendre. També ha pujat 5 punts l’habilitat de saber escriure’l, l’equivalent de 258.000 persones; la competència de llegir-lo augmenta 3 punts, que són més de 214.000 persones; la d’entendre’l s’ha incrementat en més de 106.000 persones i la de parlar-lo, en gairebé 121.000.

Les comarques del Vallès Oriental i del Maresme superen la mitjana catalana de saber parlar català (84,8% i 84,1%, respectivament). El Vallès Oriental és la comarca de l’Àmbit Metropolità amb el valor més alt, un 84,8%. El Vallès Occidental (80,6%), el Baix Llobregat Sud (71,3%) i el Barcelonès (75,7%) se situen  per sota.

El 78,7% de la població de Barcelona sap parlar català, lleugerament per sota de la mitjana catalana (81,2%), i a l'Hospitalet de Llobregat, el 62,1%. Cal tenir present que el 59 % de la població de 15 i més anys de l’Hospitalet és nascuda fora de Catalunya.

L’ús de la llengua
L’Enquesta ofereix informació sobre la freqüència amb què els ciutadans usen les diverses llengües i s’hi constata que calen mesures per intensificar els processos i sistemes per a l’aprenentatge de la llengua pròpia del país i per reforçar entorns que afavoreixin l’ús, la fluïdesa i la seguretat d’aquelles persones que l’usen esporàdicament. Al llarg d’un dia qualsevol, un 76,4% de la població de Catalunya usa el català en algun grau, el 51,6% l’usa molt, força o mitjanament i el 36,1%, similar al qui considera que la té per llengua habitual, l’usa molt o força. Un quart de la població adulta (24,9%) l’usa poc i el 23,6% no l’usa. El 93,2% de la població usa el castellà en algun grau, el 63,3%, molt, força o mitjanament i el 45,2% l’usa molt o força. Es constaten usos múltiples, és a dir, la combinació de l’ús del castellà i el català.

Pel que fa a l’Àmbit Metropolità, un 72,6% de la població usa el català en algun grau, el 44% l’usa molt, força o mitjanament i el 27,6%, l’usa molt o força. Un terç de la població adulta (28,6%) l’usa poc.

Els percentatges són diversos dins l’Àmbit Metropolità. A la ciutat de Barcelona un 30% de la població l’usa molt o força i el 74% en fa algun ús (16,9% mitjanament i 27,1% poc). Al Baix Llobregat Nord i al Vallès Occidental en fan un ús més intensiu al voltant del 30% (26,3% i 27,4%) i les que en fan algun ús arriba al 75% (75,8% i 75,9% respectivament).

Les zones amb menys ús són l'Hospitalet de Llobregat on el 13,5% l’usa molt o força i arriba al 55,2% amb els qui en fan usos esporàdics; el Baix Llobregat Sud on el 14,7% l’usa molt o força i arriba al 63,4% amb els qui en fan usos esporàdics, i el Barcelonès Nord on el 15,9% l’usa molt o força i el 61,1% en fa algun ús.

A l'altre extrem, al Maresme i al Vallès Oriental, el 41,6% i el 37,5% de la població, respectivament, l’usa molt o força i el 79,4% i el 79,7% amb els que en fan un ús menys intensiu.

La resta de Catalunya presenta un ús de català molt elevat. A les Terres de l'Ebre el 72,1% de la població usa molt o força el català i arriba al 89,6% si hi sumem els qui en fan un ús menys intensiu. En segon lloc, a les comarques centrals i a l’Alt Pirineu i Aran el 60% l’usa molt o força i gairebé el 89% si hi sumem tots els usos. En tercer lloc, a les Comarques Gironines i a Ponent el 55% de la població adulta usa el català intensivament i el 84% ho fa en algun grau. Al Camp de Tarragona i al Penedès, el 40% l’usa molt o força i gairebé el 80% en fan algun ús.

Una enquesta completa
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població de Catalunya 2018 (EULP) és una activitat estadística oficial integrada en el Programa anual d’actuació estadística 2018, en desplegament de la Llei del pla estadístic de Catalunya 2017-2020. Els organismes responsables de l’Enquesta són el Departament de Cultura, a través de la Direcció General de Política Lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

L'EULP2018 és la quarta edició de l'Enquesta d'usos lingüístics a Catalunya. Les altres tres edicions es van fer els anys 2003, 2008 i 2013. Per tal de tenir representativitat a nivell d’àmbits territorials, l’Àmbit Metropolità s’ha desagregat en vuit subàmbits i l’Alt Pirineu i Aran subdividit en dos, amb un increment de la mostra que ha passat de 7.500 l’any 2013 a 9.000 persones. És una enquesta multicanal, que permet als enquestats respondre el qüestionari a través d’un dels tres canals de resposta: Internet, telefònic i presencial. L’àmbit poblacional és la població de 15 anys i més resident en habitatges familiars principals a Catalunya, inclosa en el Registre de la població de Catalunya a 1 de gener del 2018.

La Direcció General de Política Lingüística i l'Idescat han presentat per primera vegada la desagregació dels resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2018 a l'Àmbit Metropolità a Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat (Nord i Sud), el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. També s'ofereix informació desagregada per a l'Alt Pirineu i l’Aran. Aquesta desagregació territorial complementa la publicada el 8 de juliol de 2019, que va proporcionar resultats per al conjunt de Catalunya segons els àmbits del Pla territorial: comarques gironines, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Ponent, comarques centrals, Alt Pirineu i Aran, i Penedès.

Consulteu-ne els resultats dels usos lingüístics a l’àmbit metropolità al web de la llengua catalana.