El Departament de Salut i el Centre de Terminologia TERMCAT, adscrit a la Direcció General de Política Lingüística  del Departament de Cultura, han presentat aquesta tarda al Palau Robert de Barcelona el Diccionari de Bioètica, elaborat per ambdues institucions amb la col·laboració del Comitè de Bioètica de Catalunya.

L'obra, que es publica en paper i en línia simultàniament, recull 699 termes classificats temàticament en els subàmbits següents: conceptes generals; drets i deures; atenció sanitària; reproducció; final de la vida; cèl·lules, teixits i òrgans; genètica; recerca; salut mental; salut pública, i ecoètica. Així, termes com menor madur, hospitalització forçosa, reproducció pòstuma, suïcidi assistit, promoció de malalties, teràpia gènica, tractament desproporcionat o voluntats anticipades, són només un petit exemple del seu contingut.

Cada article terminològic inclou una o més denominacions catalanes -equivalents en castellà i anglès-, la definició i, sovint, notes explicatives. L’obra es completa amb un índex temàtic en català, que permet consultar les denominacions classificades per subàmbits, i amb dos índexs alfabètics, que permeten accedir al contingut dels articles a partir de les denominacions castellanes i angleses.

En la presentació de l’obra ha participat la consellera de Salut, Alba Vergés, i la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga. Vergés ha destacat que “després de tres anys de treball conjunt entre els departaments de Salut i Cultura es presenta aquest diccionari que ajudarà a afrontar els reptes de futur que se’ns plantegen” i també ha volgut posar en valor el paper del Comitè de Bioètica de Catalunya. Per la seva banda, Vilallonga ha subratllat que “el diccionari fusiona dues paraules essencials per a la cultura humana: la biologia i l’ètica. És a dir, l’instint i la cultura. En aquesta obra, podem trobar cristal·litzacions terminològiques  que  sintetitzen  les  nostres  principals  necessitats humanes –globals i particulars–  de la nostra època”.

El progrés biològic i mèdic aconseguit gràcies a la recerca biomèdica, a més de la pràctica habitual de la medicina, comporta implicacions ètiques que repercuteixen en la societat i el seu sistema de valors. L’interès per una relació harmònica i respectuosa entre investigadors, professionals de la salut, pacients i familiars ha dut a reflexionar sobre el vessant ètic i moral de la praxi biomèdica. El diccionari, així, neix per definir els conceptes bàsics sorgits d’aquesta reflexió i fer accessible aquest coneixement tant a la comunitat sanitària i assistencial com a la ciutadania.

La bioètica com a conseqüència del progrés

La importància del Diccionari rau en què la bioètica, com a estudi plural i interdisciplinari de les implicacions ètiques que comporta el progrés en les ciències de la vida i de la salut, es construeix a partir d’una base terminològica molt diversa, amb termes de procedències diferents, que sovint acumulen una llarga història i evolució, i es fan servir moltes vegades des de perspectives morals o escoles de pensament diverses. Per això es feia necessari, doncs, disposar d’un diccionari que recollís la terminologia utilitzada en l’àmbit de la bioètica i establís per a cada terme la definició més àmpliament acceptada. El Comitè de Bioètica de Catalunya va entomar el repte conjuntament amb el TERMCAT fa tres anys.

La presentació també ha servit per posar en valor el paper del Comitè de Bioètica de Catalunya com a òrgan assessor i consultiu del Govern de Catalunya i de les diferents institucions sanitàries dels nostre país. Una de les seves funcions principals és divulgar entre els col·lectius professionals i la ciutadania en general els seus rols i opinions en relació a aspectes que generen conflictes ètics derivats dels avenços de la ciència i la medicina. També s’ha remarcat l’aportació que fan els més de 60 Comitès d’Ètica assistencial que hi ha a la xarxa sanitària catalana per millorar la qualitat de l’atenció que reben les persones.

Universal. La Salut a Catalunya

Després de l’acte, les dues conselleres han visitat l’exposició Universal. La Salut a Catalunya, que es podrà veure fins el 31 de maig al mateix Palau Robert i que és una radiografia del sistema públic sanitari català.