El president durant la seva intervenció

President Torra: "Recuperem la Foneria de Canons per a la ciutadania"

query_builder   5 març 2020 14:23

event_note Nota de premsa

President Torra: "Recuperem la Foneria de Canons per a la ciutadania"

  • El cap de l’Executiu ha anunciat que l’edifici, situat a la Rambla de Barcelona, acollirà un espai cultural, que serà “un recurs social i educatiu per al país”, amb “vocació pública i social”
  • La Generalitat obrirà un concurs públic per atorgar una concessió administrativa de l’immoble
El president  Quim Torra i la directora de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, davant l'edifici de l'antiga Foneria
El president Quim Torra i la directora de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, davant l'edifici de l'antiga Foneria (Fotografia: Jordi Bedmar)

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat avui que l’edifici de l’antiga Foneria de Canons de Barcelona, propietat de la Generalitat, acollirà “un espai cultural amb una funció social i col·lectiva”. “Volem recuperar aquest espai per a la ciutadania”, ha remarcat, i “posar aquest edifici esplèndid al servei de les persones, que deixi d’estar tancat i sense utilitat” i esdevingui un “equipament cultural, un recurs social i educatiu per al país”.

En declaracions als mitjans des del vestíbul de la Foneria, el cap de l’Executiu ha explicat que la Generalitat obrirà un concurs públic per atorgar una concessió administrativa de l’immoble. “L’ús que es faci d’aquest edifici ha de tenir aquesta vocació pública i social”, ha insistit, perquè “pensem en la cultura com una eina d’integració i de cohesió”. “Volem estimular el pensament, el coneixement, l’intercanvi, el debat; obrir espais divulgació i d’estímul per a la ciutadania”, ha reblat.

El president ha avançat que el concurs públic s’iniciarà durant el segon trimestre d’enguany, impulsat pel Departament de Cultura i ha assenyalat que la previsió d’adjudicació, seguint els tràmits habituals, és per finals d’any. El projecte implicarà una rehabilitació integral de l’edifici, degut al seu estat de conservació. L’adjudicatari del concurs n’assumirà el cost.

Durant l’acte també ha intervingut la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, qui ha explicat que l’objectiu de la rehabilitació és “mantenir el patrimoni que tenim i recuperar-lo perquè la ciutadania pugui gaudir no nomes d’aquest ús social i cultural, sinó també a nivell patrimonial”.

Elsa Ibar ha fet notar que la Foneria, amb una superfície construïda de 3.311 m2 distribuïts en planta baixa i quatre plantes pis, és “un edifici singular, de valor arquitectònic i històric”, que forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, amb un nivell de protecció de Bé d’Interès Local i qualificació urbanística d’equipament.

Durant l’acte, el president ha dit que ha informat l’alcaldessa de Barcelona d’aquest projecte i li ha dit que “per a nosaltres és important posar al servei de la ciutat aquest edifici, que portava 17 anys tancat”. Quim Torra ha fet notar que el Govern està obert a parlar d’aquest projecte tant amb l’Ajuntament com amb les associacions de veïns del barri.


Història de l’edifici

L’immoble, situat a la Rambla de Barcelona, té el seu origen en l’ordre que va donar el monarca espanyol Carles I l’any 1537 al Consell de Cent de construir una foneria de canons a la Rambla de Barcelona. Després de 1714, Felip V va prohibir la fabricació local d’artilleria i en aquell edifici s’hi van fondre les campanes Tomassa i Honorata de la Catedral de Barcelona, obra del campaner Josep Barnola l’any 1758. L’edifici actual va ser bastit l’any 1777.

L’any 1844, el banquer i polític Manuel Girona el va convertir en la seu del Banc de Barcelona, el primer banc privat de la història de l’estat espanyol, i va reformar l’edifici el 1858 segons un projecte de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas. La porta principal va ser ornamentada amb unes escultures realitzades pels escultors Agapit i Venanci Vallmitjana, unes representacions de la indústria i el comerç. La façana principal de l'edifici era rematada per un rellotge que seria destruït durant els Fets d'Octubre 1934. L’edifici havia deixat de ser un banc l’any 1920 i el 1934 es va tornar a usar, ara com a seu de la Comandància General del Cos de Sometents.

Durant la dictadura franquista va passar a dependre del Govern Militar, que hi va instal·lar els jutjats castrenses, una farmàcia militar i oficines. En aquell període, la façana es va rematar amb un escut franquista que seria substituït per una còpia del rellotge original durant la restauració realitzada el 1990, amb els Jocs Olímpics de Barcelona a la vista.

L'any 2003 el Ministeri de Defensa, fins llavors titular de l'edifici, el va vendre a la Generalitat de Catalunya.

3  

Imatges

Fotografia de l'acte

Fotografia de l'acte 1808

Fotografia de l'acte 2

Fotografia de l'acte 2 1259

Fotografia del president Torra i Elsa Ibar davant l'edifici de l'antiga Foneria

Fotografia del president Torra i Elsa Ibar davant l'edifici de l'antiga Foneria 3177

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined