_

Consellera Vergés: "L'esforç de país no el podem posar en risc per precipitació. Si seguim com fins ara, a finals d'abril podem encaminar-nos cap a una nova normalitat"

query_builder   11 abril 2020 14:17

event_note Nota de premsa

Consellera Vergés: "L'esforç de país no el podem posar en risc per precipitació. Si seguim com fins ara, a finals d'abril podem encaminar-nos cap a una nova normalitat"

_

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha fet una crida a la societat catalana a seguir mantenint el confinament durant els propers dies per “no posar en risc l’esforç de país que tothom ha fet fins ara” per a seguir contenint i reduïnt la incidència del coronavirus a Catalunya. Segons Vergés, l’evolució de les dades epidemiològiques actuals indiquen que si les mesures actuals continuen, a finals d’aquest mes d’abril podria iniciar-se un “desescalament progressiu i segur” per encaminar-se cap a “una nova normalitat”.

“Necessitem temps, no pressa ni precipitació. Tots els experts, nostres i externs, indiquen que l’obertura prematura del confinament pot causar rebrots i, tot i que ara estem preparats, tenim poc marge i no ens la podem jugar. És diferent patir un rebrot ara que una segona onada més controlable més endavant”, ha resumit Vergés abans d’indicar la possibilitat que en pocs dies s’arribi al pic de l’epidèmia a Catalunya. Amb tot, segons ha dit, la corba epidèmica no seria encara prou avall com per no posar en risc l’actual capacitat del sistema sanitari i l’esforç enorme fet per tothom. “No volem, ni podem, ni ningú es mereix que es posi en risc”, ha sentenciat.

Per això, es demana un termini aproximat de 15 dies per tal que es pugui iniciar el desconfinament total actual. “Ho necessitem més que mai per protegir la població, sobretot la població de risc, els focus calents de casos, a les llars o a les residències”, ha dit abans de reiterar que, amb les dades actuals a la mà, l’evolució controlada fins ara podria empitjorar amb un desconfinament precipitat. “No volem posar risc el sistema de salut. Ho defensarem fins a l’últim moment: ho direm i ho explicarem per tal que tothom ho entengui”, ha reblat.

La consellera ha posat en valor les mesures adoptades fins ara. D’una banda, l’augment de la capacitat del sistema de salut, per exemple amb l’increment de llits per a pacients crítics; en aquest sentit, actualment hi ha més de 2.000 llits -la majoria dedicats exclusivament a la Covid-19- i darrerament s’ha estabilitzat la xifra mitjana de pacients crítics en uns 1.600. Vergés ha defensat que “el sistema està aguantant i molt bé, tot i tenir molta pressió. Les mesures de confinament han funcionat i han permès que el sistema hagi estat capaç fins ara d’atendre tothom, de no deixar ningú a les portes”.

D’altra banda, el rol de l’atenció primària –seguint ja 100.000 persones, confirmats o amb sospita per coronavirus-, el sobreesforç dels professionals sanitaris –per exemple a peu de llit o a través del 061-, les mesures organitzatives de gestió –implicant el sector privat, empreses, ajuntaments, hotelers, etc.,- i la organització al territori han estat altres exemples d’actuació rellevants subratllats per Vergés.

 

Desconfinament gradual, segur i basat en la ciència

Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha detallat com seria el desplegament del procés de desconfinament, sota les següents premisses: amb garanties de seguretat tot i el risc de segones onades o rebrots; sent esglaonat, reversiu, amb l’ús d’indicadors objectius i amb el suport d’aplicacions com l’app STOP COVID 19 CAT. "El nostre objectiu és concretar mesures i instruments basades en el rigor científic que ens permetin tornar a una certa normalitat i que mantinguin la incidència de casos per sota del llindar de la capacitat del sistema sanitari", ha resumit.

El procés es fonamentaria en quatre àmbits. En primer lloc, el sistema de vigilància epidemiològica, amb capacitat de detecció i aïllament de casos, d’estudis de contacte i l’ús de proves PCR i test ràpids, d’una monitorització de l’estat de l’epidèmia i d’estudis de seroprevalença. En segon lloc, en un sistema sanitari capaç d’atendre totes les persones i de garantir la seguretat dels professionals que hi intervenen. En tercer lloc, en un àmbit comunitari en què no hi hagi desigualtats en l’abordatge i, com s’està fent ara, on es contempli la salut a totes les polítiques. Per últim, en la comunicació de risc, en el sentit d’explicar què es fa i per què.

El procés passaria per tres fases –confinament, desconfinament progressiu i retorn a una “nova normalitat”-, i el pas d’una a l’altra dependrà de la capacitat assistencial –per assumir rebrots sense tensionar excessivament el sistema-, del respecte del distanciament social i de les mesures d’higiene, de la disponibilitat de testos i proves, i de la pròpia tendència de la incidència, entre d’altres.

Pel que fa a les etapes, Guix ha dibuixat una primera on es permeti el desconfinament de persones sanes per anar a treballar en activitats no essencials, seguint mesures d’higiene i de distanciament social, adaptant els serveis de mobilitat a la flexibilitat laboral per evitar aglomeracions en hora punta, amb un ús recomanat de mascaretes (higiènica o quirúrgica) que ajudin a reduir l’extensió del virus. Li seguiria una segona en què es permetés sortir a persones –inclòs infants-  sense haver de ser per motius de necessitat bàsica, de manera limitada i progressiva, respectant les distàncies i les mesures d’higiene i aconsellant també l’ús de mascaretes. La tercera contemplaria un pas endavant en l’obertura de bars i restaurants, terrasses i espais amb aforament limitat. La quarta i darrera implicaria la reobertura de les escoles i dels equipaments culturals. “En resum”, segons Guix, “desescalar amb garanties de salut pública, però no lligat a cronogrames”.


Més PCR's i testos ràpids
Per la seva banda, el director general de Recerca i Innovació en Salut, Robert Fabregat, ha assegurat que s’està treballant intensament en la detecció precoç de casos amb símptomes mitjançant proves PCR i testos ràpids. “Volem arribar a totes les residències i els seus professionals en menys de 24 hores, i seguir més endavant a cobrir la resta de la població”, ha avançat abans d’assegurar que des del dia 8 s’ha doblat la capacitat i s’estan fent ja 1.200 PCR al dia a residències. “Tenim capacitat per a fer fins a 1.800 o 2.000 PCR’s al dia”, ha afegit.

Per últim, Fabregat ha avançat que s’està estudiant fer proves a persones sense símptomes a residències on hi hagi casos confirmats, així com també que l’app STOP COVID-19 CAT podria ampliar funcionalitats per facilitar la realització d’estudis de seroprevalença. "Som un país democràtic i avançat i la privacitat i la confidencialitat de les dades és imprescindible. Tan important és la tecnologia com l'ètica i la transparència", ha conclòs.

1  

Imatges

Foto roda

Foto roda 439

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined