El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha enviat un escrit al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions amb les consideracions sobre la proposta d’un Ingrés Mínim Vital a nivell estatal, per tal que la seva implementació no tingui un impacte negatiu sobre la Renda Garantida de Ciutadania, prestació que funciona a Catalunya des del setembre de 2017 i que té actualment 81.636 expedients amb 127.711 persones beneficiàries i una nòmina mensual de 31,5 milions d’euros.

El Departament valora positivament la creació per part de l’Estat d’una prestació per a les famílies més vulnerables, especialment en el proper escenari de crisi social i econòmica com a conseqüència de la crisi sanitària de la Covid-19, i considera un repte històric la possibilitat de coordinar conjuntament les polítiques de protecció i inserció sociolaboral, sempre dins del respectiu marc competencial.

Tanmateix Treball, Afers Socials i Famílies defensa que la RGC ha de ser i seguir sent subsidiària de qualsevol altra prestació pública, incloent-hi el nou IMV, i que les comunitats autònomes no haurien de tenir límit en la complementarietat ni en la compatibilitat de l'IMV, segons estableixin les normes legislatives de cadascuna d'elles i dins del marc de les seves competències.

El Departament també demana que les persones que sol·licitin l’IMV i provinguin de la RGC disposin d'un accés àgil, ràpid i senzill, de manera que siguin convalidables aquells requisits ja comprovats per les CCAA, desburocratitzant tot el procés de tramitació. En aquest sentit, per evitar formular una nova sol·licitud, s’hauria d’efectuar el traspàs de beneficiaris d'ofici. A més, per accedir a l'IMV no s’haurien de computar els ingressos dels mesos immediatament anteriors a la sol·licitud d'aquelles persones beneficiàries de la RGC.

El Departament considera que la gestió de l'IMV en les CCAA hauria de seguir el mateix model que en el sistema de pensions no contributives: assegurar la gestió per part de Govern de la Generalitat i dotar-lo de suficients recursos humans, logístics i econòmics.

L’escrit de valoració també recull que és el moment òptim per establir criteris de racionalització i coordinació entre totes les prestacions del règim de protecció no contributiu, de manera que els barems i càlculs d'ingressos tinguin un objectiu comú: millorar la protecció de la ciutadania. En aquest sentit, es considera que cal un ajustament de les legislacions de prestacions no contributives estatals per tal que no computin els ingressos que provinguin de rendes mínimes i que es pugui elevar el percentatge de les prestacions complementàries autonòmiques.

Per últim, el Departament ha transmet al Govern de l’Estat que és el moment de la coordinació basada en el respecte competencial, que ha de permetre i garantir a cada CCAA elaborar i dissenyar les polítiques de protecció adaptades a la seva singularitat territorial, social, demogràfica i econòmica, ja que aquesta és la millor fórmula per incrementar el grau de cohesió i implementar estratègies d'inserció social i laboral. En aquest sentit, el Departament confia que aquest nou context millori la incidència i impacte de les polítiques actives i d'inclusió.