• Durant els anys 2021 i 2022 es dedicaran uns 40 milions anuals més per compensar l’esforç continuat que hauran de fer per, entre d’altres, recuperar l’activitat ajornada per l’epidèmia
  • El Govern fa una crida a la màxima col·laboració entre tots els agents implicats per construir una aliança que permeti exigir a l’Estat els recursos que el sistema de salut necessita
Aragonès, Vergés i Budó, abans de la roda de premsa, aquest migdia.

El Govern de la Generalitat preveu compensar amb un total de 140 milions d’euros els professionals del sistema públic de salut i de residències que han treballat durant la part més intensa de l’epidèmia de la COVID-19. Així ho han anunciat aquest migdia en roda de premsa el vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, i la consellera de Salut, Alba Vergés.

El vicepresident ha subratllat que aquest reconeixement professional és una manera d’agrair “el sobreesforç i el compromís” dels professionals durant la crisi sanitària, i ha considerat la mesura com un “primer pas” en l’objectiu de “reforçar i fer avançar el sistema sanitari, i amb ell la resta de pilars de l’estat del benestar”. “Cal que dels aplaudiments merescuts i necessaris es passi a un reconeixement professional, com a primer pas cap a l’enfortiment del sistema de salut del nostre país, també merescut i necessari”, ha remarcat Aragonès abans d’explicar que l’ampliació dels pressupostos que el Govern prepara actualment suposarà un avanç en aquesta direcció, “ja que la COVID-19 ha posat de manifest algunes necessitats estructurals que cal abordar amb caràcter d’urgència”.

La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explicat que el Decret Llei que aprovarà l’Executiu és “la resposta al compromís del president de la Generalitat de Catalunya i del Govern a la demanda majoritària de tots els àmbits professionals”. Budó ha recordat que “ens vam comprometre a buscar una solució” i “hem escoltat, com a Govern, i hem atès la demanda de la societat i dels diferents col·lectius de professionals que han estat al peu del canó donant el 200% de si mateixos, moltes vegades, també ho han hagut de fer lluny dels seus, per guanyar la partida al coronavirus”. Durant aquests mesos de crisi sanitària, hi ha hagut altres col·lectius de l’administració pública que han realitzat serveis bàsics essencials, de forma presencial i més enllà de la seva jornada laboral amb motiu i per combatre la Covid-19. Per això, la consellera Budó ha anunciat que des del Departament de Polítiques Digitals i Administracions públiques i des del Departament de. Vicepresidència, Economia i Hisenda “estan acabant de trobar aquesta resposta a aquests col·lectius”.

Per la seva banda, la titular de Salut ha subratllat que la situació viscuda des del mes de març per part dels professionals del sistema sanitari de Catalunya per fer front a la COVID-19 “no té precedents en el nostre país”. “Ha suposat”, ha dit “un canvi de forma brusca en les formes de treballar, definició de noves tasques, allargaments de jornades, canvis d’ubicació i enfrontament a noves realitats de forma continuada”. Vergés també ha reiterat que el nivell d’implicació i esforç que han demostrat els professionals a tots els nivells ha sigut, en bona part, la clau per poder fer front a la pandèmia. “La vocació, el treball rigorós i la cooperació interdisciplinar han estat els principals instruments amb què s’han encarat a la incertesa d’una malaltia desconeguda, moltes vegades brutal, que ha deixat històries personals molt doloroses”, ha lamentat.

 

Com es concreta la compensació?

Així, els professionals que van treballar en aquesta emergència entre l’1 de març i el 31 de maig, tant presencial com telemàticament, rebran una compensació econòmica en la nòmina del mes d’agost que, segons la professió i el temps de treball presencial realitzat, es distribuirà de la següent manera:

 

 

% de treball presencial

Tipus de personal

< 50%

50% - 80%

> 80%

Facultatiu

1.000 €

1.200 €

1.350 €

Infermeria

800 €

1.000 €

1.150 €

Resident facultatiu

700 €

800 €

1.000 €

Resident d’infermeria

500 €

600 €

800 €

Tècnic sanitari (TSS i TCAI)

350 €

450 €

500 €

Resta

350 €

400 €

450 €

 

A més, en el cas de professionals que hagin estat de baixa per la COVID-19, la baixa es comptarà com a temps de treball efectiu.

En total, aquest reconeixement –contingut en un decret llei que el Govern haurà d’aprovar dimarts vinent- permet una compensació equiparable a la que ja han fet altres països, com França o Bèlgica.

En aquests compensació s’inclou un complement de productivitat extraordinari als professionals de les residències amb motiu de la pandèmia. Així, el personal que, majoritàriament de forma presencial, hagi prestat serveis a centres de serveis socials de caràcter residencial de gent gran, discapacitat intel·lectual i física entre l’1 de març i el 31 de maig, percebrà 900 euros si s’és auxiliar de geriatria, coordinador assistencial, facultatiu, infermera i auxiliar de geriatria; o bé 500 euros si es tracta d’altres professionals.                                                         

 

80 milions més per a recuperar l’activitat ajornada

No obstant això, aquest reconeixement no es limitarà a aquestes compensacions. Per això, durant els anys 2021 i 2022 s’inclourà als pressupostos partides d’aproximadament 40 milions d’euros com a reconeixement a l’esforç continuat que els professionals hauran de fer durant els propers mesos per, entre d’altres, recuperar l’activitat que s’ha deixat de fer a causa de la COVID-19.

En total, per tant, seran un total de 80 milions d’euros addicionals que el Govern de la Generalitat posarà a disposició de noves millores per als professionals, que es pactaran amb les organitzacions sanitàries i els sindicats.

 

Aliança contra l’infrafinançament crònic

Tanmateix, segons ha dit la consellera Vergés el Govern considera que “aquests reconeixements, tot i ser justos, no aborden les necessitats estructurals del sistema públic de salut del país”, moltes de les quals s’han fet més evidents que mai durant l’epidèmia de la COVID-19. Així, i entenent que “el sistema públic de salut de Catalunya ha de fer un salt endavant”, una refundació progressiva, però incessant, basada “en els consensos que ja existeixen i en els aprenentatges que deixa la pitjor epidèmia a què s’ha enfrontat mai, caldran els recursos que l’Estat espanyol nega al sistema públic de Salut de Catalunya des de fa anys”.

En aquest sentit, reiterant que aquest salt endavant no es pot fer a cost zero, la consellera Vergés va anunciar la setmana passada la creació d’una aliança per reclamar que s’acabi l’infrafinançament crònic que pateix el Sistema de Salut de Catalunya. Aquesta aliança serà presidida per la pròpia consellera de Salut i pel vicepresident Aragonès, i s’obrirà a tots els actors del sistema públic de salut de Catalunya. 

De fet, el vicepresident ha lamentat que el dèficit fiscal i l’infrafinançament històric d’inversions que pateix Catalunya “no permetin millorar encara més els serveis que oferim a la ciutadania”. I, per això, ha reclamat la “màxima col·laboració” entre tots els agents implicats per construir una “aliança” que permeti “exigir a l’Estat els recursos que el nostre sistema de salut necessita”.

Seguint aquesta línia, i per poder donar resposta a les demandes de la societat, la consellera Budó ha tornat a demanar i reclamar al Govern de l’Estat espanyol “els recursos necessaris per front a totes aquestes despeses sobrevingudes” perquè “si en volem sortir reforçats, com a societat i com a país, d’aquesta crisi necessitem poder gestionar totes les accions que s’han de dur a terme amb els recursos necessaris”.

2  

Imatges

Foto reunió

Foto reunió 1381

Foto roda

Foto roda 1517