• Avui s’han aprovat vuit plans: cinemes, museus, biblioteques, arxius, espais d’arts escèniques i musicals, sales d’exposicions i d’arts visuals, audiovisual i monuments i jaciments

• Són una eina per reactivar l’activitat cultural i han estat elaborats amb el consens dels diferents àmbits que constitueixen el sector cultural català

El Departament de Cultura ha elaborat 14 plans de represa del sector cultural, amb l’objectiu de reprendre l’activitat cultural amb les màximes garanties, tant pels treballadors com per als públics. Des d’avui, cinemes, museus, biblioteques, arxius, espais d’arts escèniques i musicals, sales d’exposicions i d’arts visuals, audiovisual i monuments i jaciments ja disposen d’aquests plans de represa, que ha autoritzat avui el Comitè de Direcció del Pla d’actuació PROCICAT. Aquests vuit plans se sumen als dos anteriorment aprovats, que són els de llibreries i galeries d’art.

El Departament de Cultura, després d’un procés intern de diagnosi amb les diferents direccions generals de què es compon, va establir la redacció dels seus plans sectorials de desconfinament, i ara de represa. Per a l’elaboració dels plans sectorials, el Departament de Cultura ha fet partícips els agents sectorials, públics i privats, per tal de comunicar-los les mesures que havien de contenir els plans, i acordar-les amb ells, quan es coneixien les directrius del Govern de l’Estat, en un primer moment, i les del Govern de la Generalitat, posteriorment.

Els plans aprovats són especialment importants perque afecten àmbits que han estat especialment castigats pel tancament. Un tret que caracteritza els plans de represa del Departament de Cultura és l’elevat grau de consens que han assolit, que és una mostra de la predisposició i de la responsabilitat del sector cultural envers la necessitat d’aplicar mesures per a la contenció de la pandèmia, sense deixar de fer la funció primordial que té la cultura en la nostra societat, com a motor de justícia social, igualtat i identitat.

En l’establiment de les mesures ha calgut interpretar els interessos del sector públic i del sector privat, dels empresaris i dels treballadors. El Departament de Cultura ha treballat per oferir, en tot moment, unes garanties plenes a les persones, pel que fa a la preservació de la salut davant la pandèmia, i al mateix temps que l’aplicació de les mesures de prevenció impliquin el mínim impacte econòmic possible.

Una vegada assolit el consens amb el sector, les mesures s’han acordat amb els departaments de Salut i Interior, abans de presentar-les a l’aprovació del PROCICAT.

Els plans de represa que queden pendents d’aprovació són els de Cultura popular i associacionisme cultural, Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i TERMCAT, i plans singulars com el del Dia del Llibre i de la Rosa (23 de juliol), i condicions per a festivals i festes majors.

Mesures excepcionals i temporals

Els plans preveuen mesures excepcionals i temporals que han de ser d’aplicació en diferents àmbits i que seran vigents durant el període de represa. Mesures per als treballadors, públics o privats, per la desinfecció i ventilació dels espais, per a la relació amb el públic, i condicions en l’accés als espectacles culturals de tota mena.

S’hi contenen, a més, tot de mesures generals, entre les què cal destacar la crida a la responsabilitat individual per fer front a la contenció de la pandèmia, el manteniment de la distància física interpersonal, l’ús de la mascareta i la importància del rentat de mans. Pel que fa als espais, les recomanacions són, també, comunes, i s’hi destaca la necessitat de seguir uns procediments rutinaris, especialment, pel que fa a la neteja, desinfecció i ventilació. Hi ha excepcions a les generalitzacions, com són els espais patrimonials o que contenen obres d’art, que requereixen d’uns protocols específics de neteja, desinfecció i ventilació, atès el valor i l’excepcionalitat dels béns continents o continguts. Aquests protocols específics els ha donat a conèixer la Direcció General del Patrimoni Cultural.  Precisament en aquest àmbit del patrimoni cultural, es permet l’ús dels dispositius tàctils, tot i que, de moment, encara no es permet l’ús de les audioguies.

En cap cas l’aplicació dels plans havia de suposar una desnaturalització de les activitats culturals. La normativa derivada de l’Estat d’alarma afectava negativament les arts escèniques i musicals, però també l’associacionisme cultural i la cultura popular, fins al punt que feia impossible la seva activitat natural. Per mantenir aquestes activitats, tal i com les coneixem i les volem, cal el contacte físic. Per aquest motiu, els plans (d’Arts escèniques i musicals i el de Cultura popular –que s’aprovarà més endavant) proporcionen solucions a les limitacions que imposava la norma general. A partir d’unes condicions que s’estableixen als plans, els actors, els músics, els ballarins, o els membres d’una agrupació sardanista, entre d’altres exemples, poden assolir la condició de convivents habituals i, llavors, desenvolupar la seva activitat –professional o amateur- sense la imprescindible distància física interpersonal de seguretat ni l’obligatorietat de l’ús de mascareta.

En l’àmbit del llibre (Biblioteques, Arxius) els plans desfan les disfuncions provocades per unes normes, decretades durant l’Estat d’Alarma, que feien inviable el funcionament dels arxius i biblioteques. En aquest àmbit, desapareixen les limitacions per a l’ús de màquines d’autoprèstec, així mateix com les quarantenes per als llibres es redueixen de 14 dies a 48 hores.

Els plans sectorials de represa del sector cultural volen ser una eina que faciliti el retorn a l’activitat de tot el sector. És per aquest motiu que es preveu un seguiment de la seva aplicació i la flexibilitat necessària per a la introducció de canvis.