“Els propers quinze dies són de vital importància per tot allò que ens ha de passar al setembre, l’octubre i més endavant. Hem estabilitzat la corba i l’hem fet davallar, amb l’esforç de molta gent, que està pagant la pena, però no n’hi ha prou. Ara l’hem de fer aterrar”. Així s’ha manifestat avui el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, en el transcurs d’una roda de premsa per valorar l’evolució del Covid-19 a Lleida, l’adopció de mesures per a la seva contenció i la previsió d’espais d’atenció sociosanitària a les comarques lleidatanes, acompanyat per la gerent de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran, Divina Farreny, i pel director dels Serveis territorials de Treball, Afers Socials i Famílies, Vidal Vidal.

Farré ha afirmat que, “si s’aconsegueix aterrar la corba, l’inici de curs escolar i la represa de les activitats ordinàries de les empreses podran desenvolupar-se amb un marge més gran de tranquil·litat”. Si l’objectiu sobre la corba no s’assoleix, “tindrem majors dificultats en aquesta represa i provocarem més estrès en el sistema sanitari”, ha dit.

En aquest sentit, el delegat ha insistit en la necessitat de seguir reduint al màxim la mobilitat i el contacte social que no siguin imprescindibles i respectant la distància social, l’ús de la mascareta i la higiene de mans.

Taxa de reproducció per sota d’1, però encara s’han registrat 131 casos per cent mil habitants

Una dada positiva a la Regió Sanitària de Lleida (RSL) és el manteniment de la tendència de la taxa reproductiva efectiva del coronavirus per sota d’1. Concretament, en aquests moments se situa en el 0,8.

En canvi, la taxa d’incidència dels darrers set dies, tot i haver-se reduït ostensiblement les darreres setmanes, encara és força superior a la del conjunt de Catalunya. En aquests moments, se situa al voltant dels 131 casos per cent mil habitants els darrers set dies, mentre que a Catalunya ho fa als 71. L’objectiu dels propers dies hauria de ser disminuir per cinc o per sis la taxa d’incidència de la RSL. Les àrees bàsiques de salut més problemàtiques pel nivell que hi mostra aquest indicador a hores d’ara són les de Balaguer, Alcarràs, Seròs i la de Lleida. A més, hi ha diverses àrees bàsiques on la taxa d’incidència segueix creixent, com és el cas de Ponts, Artesa de Segre i Eixample i Cappont a Lleida ciutat.

Farré ha explicat que “la taxa d’incidència del Covid-19 ha d’estar encara molt més avall del que ho està avui. Aquesta és la comesa col·lectiva més important que tenim a Lleida en termes de pandèmia per a aquests quinze propers dies”.

El risc de rebrot encara dobla el llindar a partir del qual ja es considera alt

Pel que fa a l’evolució de la tendència del risc de rebrot, en el conjunt de la RSL l’índex és ara de 223, força inferior al que es va produir unes setmanes enrere, quan va supera el punt 800, però encara molt elevada, tenint en compte que es considera risc de rebrot alt a partir de 100 i baix al punt de 30. La Noguera i el Segrià, amb taxes de 285 i de gairebé 256, respectivament, són les comarques de la RSL més marcades.

El Procicat proposa mantenir les actuals restriccions a Lleida

Per tot plegat, el Procicat ha proposat aquesta setmana prorrogar les mesures restrictives de l’activitat a la ciutat de Lleida i als sis municipis del Baix Segre i avui ha proposat que es mantinguin quinze dies més les actuals restriccions de part de la Noguera i de la resta del Segrià. En relació a aquesta darrera proposta, continuarà en vigor la prohibició de reunions de més de deu persones i la limitació del 50% de l'aforament autoritzat en activitats de restauració i  culturals, recreatives o esportives que es duguin a terme a l'interior.

Farré ha insistit que “es tracta de decisions que en cap cas són arbitràries”, sinó que són mesures dirigides a la protecció de la població “plenament justificades per la gravetat de la situació que mostren els indicadors” i necessàries per a ajudar a que la corba de la taxa d’incidència del Covid-19 s’aplani fins als marges desitjables.

Cribratges en residències del Segrià

Des de Salut se segueixen intensificant les accions proactives per a la cerca de casos, amb cribratges a les residències, a les empreses fructícoles i també en localitats concretes, com és el cas dels cribratges realitzats a Torregrossa i Sunyer, on es detecti un augment significatiu de casos.

Per al departament i la resta d’administracions, una de les prioritats és protegir les persones que viuen en residències, “protegir-les del virus però també dels efectes negatius que el confinament té en la seva salut i el seu estat anímic”, ha explicat Divina Farreny. Cal recordar que en les 33 residències de la comarca del Segrià s’han realitzat més de 3.000 proves PCR, tant a residents com a treballadors, i es continuarà en aquesta línia, intensificant els cribratges sistemàtics als treballadors per evitar l’entrada del virus als centres residencials a través d’aquesta via. “El cribratge a les residències és cabdal per poder detectar els casos i prendre les decisions de sectorització dels centres, per poder frenar així la propagació del virus entre els residents”, ha recordat Farreny.

Cribratges en empreses hortofructícoles

Seguint en la línia de la detecció precoç, recentment s’ha iniciat la segona ronda de cribratges massius entre els treballadors d’empreses hortofructícoles de la RS Lleida. En les pròximes setmanes, es preveu realitzar 1.500 proves PCR en 11 centrals de fruita on s’ha detectat algun cas. Els resultats de les primeres 300 proves ha donat un 18 per cent de positius, “una xifra que ens encoratja a seguir amb aquesta tasca, ja que aquestes proves ens permeten donar la baixa als treballadors que donen positiu, aïllar-los, detectar els seus contactes estrets i poder tallar les cadenes de transmissió com més aviat millor”, ha explicat Farreny. Cal recordar que en la primera ronda es van realitzar 2.600 tests PCR i es va obtenir un 30 per cent de persones positives.

En el marc d’aquest objectiu de buscar els casos asimptomàtics per trencar com més aviat millor les cadenes de transmissió, en les pròximes setmanes, des de Salut a Lleida, en col·laboració amb el Servei de Vigilància Epidemiològica i les diferents administracions implicades, s’estudiarà la possibilitat de realitzar cribratges massius a les comarques de la Noguera, el Pla d’Urgell i a Lleida ciutat.

Actualització de la situació assistencial a la RS Lleida

En l’àmbit assistencial, la situació a la RS Lleida continua sent de “calma tensa”, tal com ha explicat la gerent de la regió sanitària. Actualment, hi ha 130 persones ingressades en centres de la xarxa sanitària pública, privada, centres sociosanitaris i a l’hotel salut. D’aquests, 18 es troben ingressats a l’UCI, dels quals 7 són igual o menors de 60 anys i 10 són majors de 60, i estan compresos en una d’edats que van dels 37 als 78 anys. “La xifra d’ingressos a l’UCI és la que ens preocupa i costa de baixar, ja que les estades en cures intensives estan sent llargues”, ha explicat Farreny.

Per destensar la situació a les UCI de la regió, la gerent de les RS Lleida i RS Alt Pirineu i Aran ha recordat que “cal estar alerta, no abaixar la guàrdia, ja que si trenquem les cadenes de transmissió, evitem contagiar-nos, ingressar al sistema sanitari i, per tant, evitem que puguem agreujar i ser candidats a llits d’UCI”.

Farreny ha destacat també l’important paper que està tenint l’hospitalització a domicili, gràcies a la qual molts pacients poden acabar la convalescència als seus domicilis amb el seguiment que els fan els equips de salut.

Completat el mapa dels espais per a l’aïllament i confinament de persones afectades pel Covid-19 a la plana de Lleida

La Generalitat ja ha completat el mapa dels espais dedicats a l’aïllament i confinament de persones afectades pel Covid-19 a la plana de Lleida que no disposen de condicions per poder seguir amb garanties aquestes mesures. En una reunió de caràcter tècnic celebrada ahir a Bellpuig, a la qual hi va assistir el  director dels Serveis territorials de Treball, Afers Socials i Famílies, Vidal Vidal, es van ultimar els detalls de la cobertura de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues, on la campanya de la fruita ha començat els darrers dies.

Vidal ha explicat que a l’Urgell, Pla d’Urgell i Noguera s’han habilitat una vintena d’espais. En el cas de la Noguera, es compta amb unes 40 places i al Pla d’Urgell, amb 60. A l’Urgell funcionaran dos centres mancomunats que donaran servei a aquestes tres comarques en cas de necessitat. Un d’ells s’ubicarà a l’alberg municipal de Bellpuig, amb 65 places, i l’altre en un espai de Verdú, amb capacitat per a 45. Tenint en compte que en el primer front de la campanya de la fruita, centrada en el Baix Segre, ja es van posar a disposició unes 450 places, distribuïdes entre els hotels Rambla i Nastasi de Lleida i Ibis de Torrefarrera, la casa de colònies La Manreana de Juneda i els equipaments facilitats pels municipis del Baix Segre, i que a la ciutat de Lleida es van habilitar 350 llits als pavellons firals, sufragats pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies van sufragar i gestionats per l’Ajuntament, el nombre total de llits preparats per a acollir persones en els diferents règims d’aïllament per estar afectades pel coronavirus és d’un miler. En cas que fos necessari, alguns d’aquests centres que ja venen funcionant des de fa temps també podrien acollir persones afectades de les comarques que ara s’incorporen a la campanya de la fruita. És com s’ha planificat en el cas de les Garrigues.

L’ocupació actual dels espais d’aïllament i confinament a la plana de Lleida és d’aproximadament el 10%. Concretament, acullen a data d’avui 37 persones positives i 30 per motius de contacte. Cap d’elles està allotjada encara als espais habilitats a les tres noves comarques. Segons Vidal, la baixa ocupació dels centres, considerant les altures de campanya en què estem, “ens dóna un marge de tranquil·litat molt important”. De fet, Vidal ha afirmat que potser no caldrà tenir activats tots els espais preparats, però “des del principi hem estat més partidaris de pecar per excés per evitar que qualsevol situació imprevista ens pogués agafar desprevinguts”.

Vidal ha subratllat la bona cooperació amb què han treballat des de fa cinc mesos la Generalitat, els ajuntaments, els consells comarcals, la Diputació i algunes entitats socials, especialment la Creu Roja, però també altres com ara Open Arms, per arribar a establir aquest desplegament de llits i tota l’organització que se’n deriva, que inclou els corresponents recursos materials i logístics i també humans per als serveis d’assistència social i sanitària, la higiene, l’alimentació, el transport de persones o les tasques d’informació i mediació.