• El vicepresident Aragonès i les conselleres Budó i Vergés han intervingut aquesta tarda al Ple sobre la situació sanitària
• El vicepresident ha assegurat que “el finançament de la Generalitat a través de la LOFCA és del tot insuficient” i el finançament específic per la Covid-19 s’hauria d’ampliar fins que “no hi hagi altres mecanismes que ens permetin, o bé recaptar tots els impostos, o tenir un sistema de finançament just"
• La consellera Budó ha reivindicat que “res farà desviar el Govern de la dedicació absoluta” en la lluita contra la Covid-19, que l’Executiu ha abordat “amb rigor, anticipació, diàleg i transparència”

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que “el Departament incorporarà 600 persones als serveis de vigilància epidemiològica les properes setmanes per enfortir la prevenció dels contagis de la Covid-19 a les residències de gent gran i també a altres empreses”.

“Són polítiques de prevenció en tota regla” ha afirmat la titular de Salut en la seva intervenció al Ple del Parlament. Vergés ha explicat que amb aquesta iniciativa també es vol ampliar el sistema de rastreig per millorar el traçat i cercar els orígens dels brots. “Volem enfortir encara més quin és l’origen dels positius i intentar tallar les cadenes de contacte per davant i per darrera”, ha subratllat la consellera, que alhora ha remarcat la gran transformació del sistema sanitari de Catalunya per fer front a la pandèmia. “La primera reacció de l’Estat a l’inici de la pandèmia va ser el d’un estat d’alarma, descentralitzador, amb una visió de la gestió de l’epidèmia molt lluny del que crèiem i creiem que necessita la ciutadania”. “Si ens haguéssim hagut de refiar del model centralitzador per tenir prou material de protecció per als nostres professionals i les eines per gestionar, encara segurament estaríem esperant", ha reblat Vergés.

La consellera de Salut ha destacat que “el sistema sanitari català ha hagut d’adaptar-se a aquesta nova realitat de forma accelerada, reinventant-se i col·laborant estretament amb tots els sectors i totes les administracions”. I en aquest sentit, ha detallat que la capacitat hospitalària va créixer fins assolir els 27.000 llits d’hospitalització i el triple de llits de crítics, passant de 600 a 1.800, durant el pic de la pandèmia.

Vergés també ha insistit en la necessitat de “posar l’atenció primària al centre com a eix vertebrador del sistema sanitari” i ha recordat que el 80% de les consultes que fa estan relacionades amb la Covid-19, també les telemàtiques. A més ha avançat que “l’activitat a l’atenció primària  al setembre de 2020 ja s’acostava a la de l’any anterior, amb unes 900.000 visites relacionades només amb la Covid-19”, la qual cosa representa un increment d’activitat d’entre un 10 i un 15%. I finalment, ha posat en valor l’atenció sanitària que la primària fa als centres geriàtrics.

En el debat també ha participat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha començat la seva intervenció sumant-se a les paraules de denúncia del vicepresident contra la inhabilitació del president Torra, “que ha estat víctima de la repressió; la justícia ha utilitzat eines per inhabilitar injustament el president de la Generalitat. No em cansaré de repetir-ho”, ha deixat clar.

La consellera ha reivindicat que, davant la pandèmia, l’Executiu ha actuat “amb responsabilitat, rigor i anticipació per salvar vides i protegir els ciutadans” i ho ha fet “seguint els criteris professionals i científics, però sobretot, amb un diàleg constant i intens” amb les organitzacions empresarials, socials i sindicals, amb els sectors professionals, però també amb totes les institucions públiques, amb tots els grups parlamentaris, i amb els ajuntaments. En aquest sentit, ha posat de relleu que la transparència “en la comunicació, en la informació i davant el Parlament” i l’aliança amb el món local, han estat alguns dels pilars de la gestió del Govern, que ha aprovat 26 decrets llei i 76 plans sectorials per afrontar les conseqüències de la Covid-19. A més, la consellera també ha destacat que la situació sanitària és prioritària pel Govern i “res no ens farà desviar d’aquesta dedicació absoluta, perquè sabem que el país s’hi juga molt. Ens hi juguem el present, però també ens hi juguem el futur”, ha reblat.

Durant la seva intervenció, la consellera també s’ha compromès a treballar per “fer efectives” les propostes que va presentar el Comitè d’Experts per la transformació del sistema de salut i així “passar de la gestió a la governança del sistema”.  Aquest Comitè, impulsat pel president Torra, va presentar el passat 21 de setembre un conjunt de mesures per enfortir el sistema sanitari i dur a terme els canvis estructurals que la situació sanitària ha posat de manifest que el sistema requereix.

Segons ha detallat la consellera, aquestes mesures s’abordaran a través de vuit principis: “finançament suficient, una salut pública sòlida, la modernització de la gestió dels nostres centres de salut, un model assistencial integrat, el lideratge dels professionals, més participació de la ciutadania, recerca i innovació competitives i que tingui en compte la transformació digital”.

Més inversions

Per la seva part, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha destacat que "tenim uns hospitals de referència i excel·lència vinculats a la recerca i això ens permet ser líders en molts àmbits. També sabem que la primària és fonamental i per això també l’estem reforçant amb la resta d’agents implicats". En la seva intervenció al Parlament, el vicepresident ha assenyalat que tot i aquesta excel·lència del sistema, hi ha molts reptes pendents.

Un d’ells és que “necessitem una nova onada d’inversions” per augmentar el nivell tecnològic, ha dit Aragonès. I en aquest sentit, ha citat els fons europeus com una nova oportunitat, perquè cal millorar els mecanismes de finançament. El màxim responsable de les finances catalanes ha argumentat que “del conjunt del finançament que va destinat a governs com la Generalitat de Catalunya i les comunitats autònomes, 51.000 milions segueixen els paràmetres per anar destinats a Salut. I, en canvi, la despesa en Salut és de 61.000 milions. Això vol dir que hi ha un decalatge de 10.000 milions d’infrafinançament amb la despesa que fem ara. No amb les necessitats que tenim, que són molt majors”. Aragonès ha insistit en que “això suposa que hi ha 2.000 milions d’euros que la Generalitat de Catalunya treu d’altres àmbits de despesa general i que situa en Salut, que no estan computats pel sistema d’ingressos”.

Aragonès ha assegurat que “el finançament de la Generalitat a través de la LOFCA sabem que és del tot insuficient. Aquest any 2020 hi ha hagut un finançament específic per la Covid-19. I s’hauria d’ampliar fins que no hi hagi altres mecanismes que ens permetin, o bé recaptar tots els impostos, o tenir un sistema de finançament just”  

Debat ambiciós i exigent

Pere Aragonès, ha convidat els grups parlamentaris a fer un “debat ambiciós alhora que exigent però, sobretot, humà”, per tot el “respecte i reconeixement” que es mereixen “les persones que han patit o que ens han deixat” per la pandèmia i perquè “darrere de cada xifra hi ha una vida, hi ha rostres, amics, parents, companys de feina”, ha assenyalat. En aquest sentit, ha fet notar que el debat sobre la situació sanitària a Catalunya que tindrà lloc aquests dies al Parlament és “una oportunitat”. “Des del Govern estem disposats a arribar al màxim d’acords amb els grups parlamentaris”, ha assegurat.

“Hem d’incorporar la perspectiva de gènere en aquest àmbit de l’increment de la demanda. Absolutament fonamental. Massa polítiques públiques s’han fet amb ulls d’home, amb decisions d’home i amb recursos pensats només amb determinades malalties”, ha assegurat el vicepresident. D’igual forma, ha concretat que és cabdal augmentar el tractament del personal sanitari: “Necessitem més personal, enfortir carreres professionals i treure tasques dels facultatius”.