• El document ofereix una radiografia del sector just abans de la pandèmia i una primera mirada a l’afectació de la COVID en el món de la cultura
• S’ha elaborat amb la participació de 23 experts i set periodistes especialitzats

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha rebut avui l'Informe anual de la cultura i de les arts 2019, que elabora anualment el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA), de la mà de la seva presidenta Vinyet Panyella i membres del Plenari del CONCA. L'Informe esdevé una radiografia del sector de la cultura just abans de la pandèmia, i ofereix una primera aproximació a l’afectació provocada per la crisi sanitària de la Covid-19.

La consellera Ponsa ha començat agraint la tasca del CONCA, entre la qual està l’elaboració d’aquest “informe exhaustiu de gran valor per corregir i orientar” les iniciatives polítiques del Departament de Cultura.

Per la seva banda, els membres del CONCA han volgut recordar que havia sigut la pròpia consellera en la seva etapa anterior com a directora general qui havia posat sobre la taula l'Estatut de l'artista recollit a l’informe. Ponsa ha reconegut que s'hi està treballant a marxes forçades “convençuts que ajudarà a corregir la històrica precarietat del sector que no s'acceptaria en altres àmbits”.

En la elaboració de l’informe han participat 23 experts i set periodistes especialitzats. A la primera part del document es fa un resum de l’any amb l’aportació de periodistes especialitzats en arts escèniques (Jordi Bordes), arts visuals (Ricard Mas), audiovisuals i multimèdia (Jordi Balló i Reinald Besalú), cultura popular i associacionisme (Quim Rutllant), llengua, edició i creació literària (Joan Safont), museus i patrimoni (Montse Frisach) i música (Helena Morén).

Al segon apartat de l’informe, 23 experts enquestats pel CONCA han identificat els principals reptes del sector i aporten recomanacions per a les administracions i els mateixos professionals. Entre aquestes recomanacions hi ha un gran consens en la demanda de polítiques culturals clares, igualitàries, dimensionades socialment, definides a llarg termini i consensuades més enllà dels mandats parlamentaris, que permetin garantir un bon finançament públic per als sectors. Respecte d’aquesta demanda de millora del finançament públic, les veus consultades posen l’accent en la necessitat d’explicar millor que l’activitat del sector serà productiva socialment, a la vegada que reclamen uns marcs legals més favorables a la inversió en cultura, fet multiplicador que pot suposar l’obtenció de nous recursos.

Els experts també han coincidit a apostar per una col·laboració eficaç entre tots els agents implicats en el fet cultural del país.

L’Informe recull en el tercer i últim capítol les tendències dels diferents mercats culturals al llarg del 2019, així com les dades d’inversió pública en cultura i de la despesa privada dels ciutadans. El Consell també ha realitzat un seguiment dels sectors durant el 2020 i treballa en una valoració de l’impacte de la Covid-19 en la cultura catalana.

El Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha fet lliurament aquest matí de l’informe al president del Parlament de Catalunya, i demà dimecres compartiran les principals conclusions amb els sectors culturals en un acte virtual.