El Parlament ha aprovat la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquesta norma té com a objecte fer efectiu el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó d’origen, fenotip, pertinença a grup ètnic, sexe, orientació o identitat de gènere, de religió o conviccions, capacitat, discapacitat, edat, o per altra condició social o personal. Alhora, pretén promoure l'erradicació del racisme, la xenofòbia l’LGBTIfòbia i de qualsevol forma de persecució per motius religiosos i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

En paraules del conseller Chakir el Homrani: “el que avui aprovem és una llei necessària, obligatòria i ara més que mai, ho és perquè som una societat diversa en molts sentits, però sobretot és necessària perquè afortunadament seguirem sent una societat diversa en el futur. La diversitat no és un fenomen passatger, és una característica estructural de la societat catalana i que ens definirà al llarg de les properes generacions.

La Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, també té la finalitat de protegir les víctimes, que aquestes tinguin mecanismes clars per vehicular les seves denúncies i implicar tothom -incloses les administracions públiques i el sector privat- en la lluita contra la discriminació. És una llei de caràcter transversal que té per objecte la planificació de polítiques públiques per a la prevenció i l’erradicació d’accions discriminatòries en l’àmbit públic i privat.

En aquest sentit, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies també ha afirmat que: “ens cal aquesta llei perquè malgrat tot, encara hi ha milers de persones que simplement, pel fet de pertànyer a un col·lectiu minoritari han patit humiliacions, han vist minvades les seves oportunitats de desenvolupament i això suposa una violació inacceptable dels drets fonamentals de les persones. Necessitem aquesta llei perquè les discriminacions i la manca d’igualtat d’oportunitats tenen un efecte individual en la persona que la pateix, però també tenen un efecte sobre el bé més preuat que tenim com a societat, la cohesió social. No podem aspirar a construir una societat cohesionada mentre bona part dels seus ciutadans i ciutadanes no puguin expressar-se en llibertat, percebin que son tractats com a ciutadans o ciutadanes de segona o no sentin emparats per les institucions a l’hora de defensar els seus drets. ”

Per a poder identificar de què es parla quan s’esmenta el terme “discriminació”, la llei incorpora un conjunt de definicions (antisemitisme, aporofòbia, capacitisme, bifòbia, edatisme, feminicidi, homofòbia, racisme, antigitanisme, transfòbia, desestigmatització, etc.). També defineix diferents tipologies de vulneracions del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació: la discriminació directa o indirecta, per associació i per error, la discriminació secundària, la múltiple, la denegació d'ajustos raonables, l'assetjament, la inducció, l’ordre o instrucció de discriminar, les represàlies i l'incompliment de les mesures d'acció positiva derivades d'obligacions normatives o convencionals.

Protegir i reparar

La llei preveu mesures de protecció enfront la discriminació, d’aplicació a totes les institucions i de caire avaluables, mètodes i instruments per a la detecció de vulneracions del dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, així com l’adopció de mesures preventives o per al cessament de les situacions discriminatòries. Amb l’objectiu de protegir les víctimes i també per reparar el mal que han viscut, aquesta Llei incorpora -més enllà de sancions econòmiques- mesures com la mediació, per a resoldre els conflictes, o la formació i el treball comunitari com a mesures alternatives i reparadores per a la víctima.

En aquesta línia, el conseller Chakir el Homrani ha subratllat que: “volem aquesta llei per protegir les víctimes, però a més de protegir, també volem reparar el mal que han viscut. Volem aquesta llei perquè les víctimes tinguin mecanismes clars per a vehicular les seves denúncies, i perquè es puguin denunciar tota mena de discriminacions, també aquelles més quotidianes que s’escapen de l’àmbit penal, és fonamental fer front a les discriminacions normalitzades, volem aquesta llei per implicat a tothom en la lluita contra la discriminació.  ”

Implementació de la llei

La Llei serà implementada per un organisme adscrit al Govern, responsable del disseny d’un pla de prevenció, abordatge i bones pràctiques per a la prevenció de les discriminacions. També  atendrà les denúncies administratives i resoldrà les demandes i farà funcions de mediació.

La norma preveu mecanismes de coordinació i cooperació amb la Sindicatura de Greuges, l’Oficina de Drets Civils i Polítics i la societat civil representada per les entitats sectorials, a les que periòdicament es retrà comptes dels avenços de la llei. També es comptarà amb un comitè independent per al seguiment de les denúncies i amb una comissió parlamentària de seguiment del desplegament de la Llei.

Així mateix, aquest organisme podrà iniciar, d’ofici o per denúncies de tercers, investigacions sobre actes discriminatoris fora dels que tinguin caràcter penal, i exercirà la potestat d’incoació, inspecció, instrucció i sanció. També promourà l’adopció de codis de bones pràctiques en matèria de lluita contra la discriminació, i de manera molt especial el deure d’intervenció de totes les persones adscrites a la funció pública. Per això la Llei preveu la formació massiva del personal de totes les administracions en aquesta matèria.

Desplegament territorial i participació dels ens locals

Es preveu la delegació de les competències d’aquesta llei als ens locals que ho demanin, per tal de garantir un compliment més ràpid i ampli de tota la llei, amb la voluntat que totes les administracions siguin partícips dels valors, metodologia i serveis a la ciutadania que incorpora la llei.

Àmbits d’aplicació de la Llei

Aquesta llei està adreçada a totes les institucions públiques, i a les persones físiques o jurídiques de caràcter privat, i té un ampli àmbit d’aplicació. Així entre altres, s’aplica al treball i les relacions laborals, al règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques i  a les organitzacions professionals, culturals, esportives, d’educació en el lleure o d’interès social, econòmic o de participació política.

També a l’educació; la protecció social, les prestacions i els serveis socials; la participació cívica i social; la sanitat; l’accés, l’oferta i el subministrament de bens i serveis al públic; la publicitat i els mitjans de comunicació; l’habitatge; l’accés i permanència en establiments o espais oberts al públic; les migracions i el desenvolupament de polítiques d’integració i primera acollida, així com a la formació d’adults pròpia dels serveis d’acollida; les associacions i les fundacions; les cooperatives i l’economia social; i la cultura.