El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, defensa una transformació educativa “social, democràtica, sostenible, feminista i en català”. Així ho ha manifestat aquesta tarda durant la seva compareixença en la Comissió d’Educació al Parlament, on ha plantejat els principals reptes de la nova legislatura.

 

Entre els principals objectius, el conseller d’Educació ha situat garantir la gratuïtat del 0-3, completar la transformació digital del sistema educatiu i reforçar l’atenció emocional de l’alumnat. Altres dels eixos d’actuació són millorar l’oferta educativa pública; impulsar la coeducació i l’educació afectivo-sexual; la formació en valors i el foment de l’esperit crític; i la participació ciutadana, mantenint el model lingüístic actual com a factor d’oportunitat i progrés.

 

El conseller ha remarcat que “la transformació educativa estructurada i sistèmica en tots els centres educatius del país és imprescindible i és indestriable de l’equitat i la lluita contra la segregació per assolir l’equivalència en qualitat de tots els centres educatius. I aquest és el gran repte del departament d’Educació i de l’equip que encapçalo per aquesta legislatura”.

 

Programació de l’oferta educativa

 

De cara al proper curs, el titular d’Educació ha recordat que tot i la davallada de 3.200 alumnes respecte l’any passat, es manté quasi igual l’oferta de grups de P3 a la preinscripció, per tal de “seguir treballant per augmentar els recursos disponibles a fi de poder reduir ràtios a l’educació primària i secundària. Treballarem per incrementar recursos que ens permetin reduir ràtios de manera progressiva”.

 

Pel que fa a la programació de l’oferta, ha avançat que per primera vegada “s’ha dissenyat una oferta educativa aplicant reduccions de capacitat de places per grups en diferents zones educatives –escoles públiques i aquelles privades que ho han acceptat–  per evitar excés de vacants, reduir la segregació i millorar la qualitat educativa”. Aquesta oferta s’ha reduït en 1.161 grups de 651 centres per afavorir el repartiment equilibrat de l’alumnat.

 

El curs que ve hi haurà cinc nous centres que s’incorporen a la xarxa pública, 5 centres de nova creació i 11 nous instituts escola. Pel que fa a les obres en centres educatius, al marge de les obres de reforma, adequació i millora i haurà 82 grans actuacions. En total, amb un pressupost de 259 milions d’euros. El conseller també ha explicat que el curs que ara ha acabat alguns centres han mantingut els mòduls prefabricats per tal que els centres disposessin de més espai a causa de la pandèmia, tot i que es podrien haver enretirat. El curs que ve, es continuaran mantenint amb aquest mateix objectiu.

 

Gratuïtat de l’etapa 0-3 anys

 

Gonzàlez-Cambray ha ressaltat que “en aquest mandat volem avançar, com es recull a l’acord de Govern, per assolir la gratuïtat i l’oferta equilibrada territorialment de l’educació de 0 a 3, començant pel P2”.

 

Es manté l’aposta per les escoles rurals que oferten l’etapa 0-3, com a eina de lluita contra el despoblament d’aquests territoris. L’actual curs 2020-2021, hi ha hagut 67 municipis amb escoles bressol rurals a les escoles, i s’han presentat 18 sol·licituds noves per al proper curs: “Avancem en un model que garanteixi que cap escola rural tanqui per motius econòmics. Aposta per la ruralitat i pel manteniment, aquesta és la nostra aposta”, ha manifestat Gonzàlez-Cambray.

 

Legislatura de la formació professional i reforma del batxillerat

 

L’FP ha de ser un dels principals eixos d’actuació. “Aquesta també ha de ser la legislatura de la Formació Professional. De la formació professional com a resposta a les expectatives i les necessitats de les persones, del territori i amb les empreses, entitats i institucions”, ha remarcat el conseller. Per això, s’incidirà en les eines per acompanyar l’alumnat amb necessitats educatives a l’FP, per reduir l’abandonament prematur, per evitar el biaix de gènere i per fomentar les vocacions.

 

El Departament treballarà per fomentar la xarxa d’FP vinculada al territori: “Establirem aliances i desplegarem fórmules i mecanismes per facilitar la incorporació massiva de les microempreses, petites i mitjanes empreses, la part més significativa del nostre teixit empresarial, a la formació en alternança modalitat dual”. Així, el conseller ha avançat que el curs que ve tots els instituts de Catalunya ofertaran la modalitat d’FP dual.

 

En referència a la reforma del batxillerat, el conseller ha explicat que Educació està treballant en el desplegament d’un batxillerat amb un enfocament més competencial,  “que inclogui altres estudis que no es cursen específicament al batxillerat ni al propi centre on es fa batxillerat, obert, que superi les modalitats definides per matèries, amb diversificació d’itineraris i una important càrrega d’opcionalitat, flexible”.

Atenció a la salut emocional d’infants i joves

 

El titular d’Educació ha avançat també que aquest serà el curs on hi haurà una atenció específica a la salut en l’àmbit escolar, desenvolupant les actuacions en l’acord marc entre els departaments d’Educació i Salut, amb especial atenció a la salut emocional d’infants i joves: “Dins l’acord marc amb Salut, hi ha un pla específic de salut mental, amb els objectius de promocionar la salut mental i el benestar emocional, i així prevenir els trastorns mentals i lluitar contra els estigmes i contra els tabús”.

 

En aquest sentit, ha exposat que la formació de professionals de centre i serveis educatius en salut mental avança, i ja s’han format 788 professionals –mestres, orientadores, professionals dels equips d’assessorament psicopedagògic-. Unes formacions que s’incrementaran el curs 2021-2022.

 

També ha fet referència al repte de la digitalització dels centres “real i efectiva que requereix canviar les pràctiques d’ensenyament i aprenentatge. Les evidències ens diuen que la digitalització no s’aconsegueix només amb dispositius i connectivitat. Per això és fonamental que ens focalitzem en canviar aquestes pràctiques i que s’incorporin les competències digitals”. Es farà a través dels mentors digitals i potenciant la formació i treball en xarxa, tant a nivell teòric com pràctic.

 

Gonzàlez-Cambray també ha recordat que una de les primeres mesures adoptades pel nou equip d’Educació va ser enviar un qüestionari a docents i direccions de centres identificar els punts forts del Departament i els àmbits de millora relacionats en la gestió dels serveis i recursos del sistema educatiu. A data d’avui, ja s’han rebut un total de 42.311 respostes.

 

Pel que fa al curs que ara ha acabat 2020-2021, Gonzàlez-Cambray ha repassat les principals xifres d’un curs escolar marcat per la pandèmia de la Covid-19: increment de plantilla en centres públics i concertats, ajuts de menjador, a llars d’infants i al lleure,  pla de millora de les oportunitats educatives, transformació digital, i material de protecció, entre d’altres. En total, ha suposat una inversió extraordinària de 612 milions d’euros, que es prorrogarà el proper curs: “La inversió en l’escola d’avui és inversió pel país de demà i aquesta inversió ha de seguir creixent”, ha conclòs.

 

 

30 de juny de 2021