La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha explicat que l’objectiu del Departament que encapçala és “consolidar els drets socials com a quart pilar de l´Estat del Benestar”, situant-los al mateix nivell que d’altres com l’educació o la sanitat. En la seva compareixença al Parlament de Catalunya, Cervera ha assegurat que “Drets Socials neix per garantir que tothom pugui desenvolupar el seu projecte vital lliurement i amb igualtat d’oportunitats, des del bressol fins el final de la seva vida" i també “garantir una recuperació social sense deixar a ningú enrere, posant les persones al centre de totes les polítiques”.

La consellera ha apostat per un nou pacte social que “blindi drets i garanteixi una recuperació justa”. En aquest sentit, ha reclamat enfortir i estendre els Drets Socials per superar la greu crisi social de la Covid-19: “Hem de donar resposta als efectes més immediats de la crisi i alhora, avançar cap a una societat més inclusiva i igualitària amb mesures de llarg abast i de gran impacte”.

 

Creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària

En la seva intervenció, Cervera ha advocat per la creació d’un nou model d’atenció a l’autonomia personal, adreçat tant a les persones grans, com a les persones amb discapacitat o a les persones amb problemes de salut mental o addiccions. Aquest model es fonamenta en una atenció personalitzada a través d’un professional social de referència; un nou model d’atenció domiciliària; la flexibilització dels serveis i la implementació d’un nou model d’atenció residencial.

En aquest sentit, ha anunciat la creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària, en coordinació amb el Departament de Salut i amb la participació del món local. Aquesta eina gestora ha de garantir:

• Una atenció integrada que permeti seguir tot el cicle vital de la persona, desenvolupar el seu projecte de vida i millorar l’experiència en l’atenció de les persones amb necessitats complexes.
• Realitzar una planificació conjunta i disposar d’un pressupost unificat per tal d’alinear les estratègies i els serveis sanitaris i socials.
• Superar la fragmentació dels processos d’atenció i facilitar la transició entre serveis.
• Optimitzar recursos i generar sinèrgies.
• Facilitar la compartició d’instruments entre els professionals, com els sistemes d’informació o els protocols conjunts.

Cervera ha exposat que el Pla de Rescat Social, inclòs en l’Acord de Govern, per fer front a les derivades de la pandèmia i iniciar la recuperació, destinarà recursos a la reducció de les llistes d’espera dels programes d’atenció a la dependència.

 

Un nou Pacte Nacional per l’Habitatge

Les polítiques d’habitatge s’han incorporat en aquesta legislatura a la Conselleria de Drets Socials. Sobre aquesta qüestió, la consellera Cervera ha destacat que “el principal objectiu és millorar l’accés a l’habitatge dels col·lectius més vulnerables i amb més dificultats, així com posar especial atenció en l’emancipació dels joves”. Per a fer-ho, s’articularan mesures d’ampliació del parc d’habitatge de lloguer social i lloguer assequible, amb un mínim de 5.000 habitatges; es reforçaran els ajuts per a evitar la pèrdua de l’habitatge; es potenciarà la prevenció per a evitar el risc de desnonament; s’apostarà per eines de mediació per a reduir-los; i s’actuarà contra el sensellarisme i el despoblament rural.

En concret, la consellera ha afirmat que s’incrementarà el pressupost d’habitatge fins a 1.000 milions d’euros, uns recursos imprescindibles “per a consolidar l’habitatge com un dret subjectiu, que implica que l’administració estigui obligada a satisfer-lo a les persones que compleixin els requisits”. Per aconseguir-ho, en primer lloc s’aprovarà el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge i amb posterioritat “obrirem el procés de concertació i debat institucional, polític, social i del sector per a confeccionar i aprovar un nou Pacte Nacional per l’Habitatge”.

 

430 milions d’euros per a la Renda Garantida de Ciutadania

En relació a l’abordatge de la pobresa i el suport a les persones amb risc d’exclusió social, la consellera de Drets Socials ha explicat que els esforços pivotaran en polítiques per cobrir les necessitats materials i la situació de vulnerabilitat de la ciutadania, a través de prestacions com la Renda Garantida, prestacions de necessitats bàsiques o prestacions per a joves tutelats i ex-tutelats, entre d’altres. Cervera ha explicat que el pressupost del Departament destinarà 150 milions a les prestacions incloses en la llei 13/2006 i augmentarà fins a 430 milions d’euros la partida destinada a la Renda Garantida de Ciutadania, que arriba a 160.000 beneficiaris.

A més, es millorarà la cobertura de les necessitats bàsiques de totes les persones que viuen a Catalunya, amb independència de la situació administrativa i es garantirà l’accés als subministraments bàsics de la llar a les persones i famílies en situació d’exclusió social.

En aquest àmbit, es desplegarà l’Estratègia Catalana del Sensellarisme, per millorar l’atenció a les persones sense llar i aportar solucions residencials.

 

Culminar el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat

En relació a les persones amb discapacitat, la consellera Cervera s’ha compromès a “culminar i fer efectiu el Pacte Nacional pels drets de les Persones amb Discapacitat, iniciat durant el mandat del President Torra conjuntament amb el sector de la discapacitat”.

 

Reconnectar amb la infància i la joventut

Pel que fa a les polítiques d’infància, adolescència i joventut, la consellera ha recordat que aquest col·lectiu “ha estat un dels grups de població més afectats per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia, agreujant la seva situació de vulnerabilitat que ja tenien per la precarietat laboral i les dificultats per a l’emancipació”. Per això, “volem recuperar, reconnectar, empoderar i enfortir la infància, l’adolescència i la joventut del nostre país, en la transició cap a la postpandènmia” i ho farem, ha afegit, “des de la governança compartida amb les persones joves i el moviment associatiu”.

La consellera ha anunciat que es desenvoluparà el Pla de Millora del Sistema d’Atenció a la Infància, l’Adolescència i les seves famílies a Catalunya, com una peça fonamental del nou Pla Integral d’Infància i Adolescència, amb l’objectiu de promoure els drets de la infància, garantir-ne el compliment i reconèixer als infants com a ciutadans, subjectes de drets i amb capacitat i espais per exercir-los i defensar-los. Aquest Pla Integral estarà connectat amb el Pla Nacional de Joventut, tot recuperant l’esperit del Pacte per a la Infància, i ha d’esdevenir “una guia consensuada dels principals reptes i objectius per millorar les condicions de vida i el benestar de tots i totes les infants i adolescents del nostre país”.

La crisi sanitària també ha fet empitjorar les dades d’afectació de la salut mental.  En aquest sentit, la titular de Drets Socials ha avançat que s’elaborarà, de manera conjunta amb el Departament de Salut, “un pla específic per l’abordatge de salut mental infanto-juvenil, amb especial atenció al suïcidi juvenil i als trastorns alimentaris”.

En matèria de joventut, la consellera ha explicat que “s’està treballant en crear d’una línia de crèdit que afavoreixi l’emancipació juvenil”.

Finalment, Cervera ha lamentat els conflictes competencials constants amb l’Estat al llarg de la història i ha posat com a exemple la gestió del 0’7% de l’IRPF; el finançament de la llei de la dependència; el dèficit de finançament i els recursos al Constitucional en matèria d’habitatge o la gestió de l’Ingrés Mínim Vital. “Tot plegat, ens porta a defensar que és en el marc d’una República Catalana en què podrem fer polítiques públiques realment transformadores, perquè les podrem fer amb independència legislativa, amb independència fiscal, i amb independència financera”, ha conclòs Cervera.