El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) celebra 40 anys amb tot un seguit d’activitats que posen en valor la seva tasca al llarg de quatre dècades, en què ha realitzat més 30.000 actuacions de conservació i restauració del patrimoni cultural arreu de Catalunya. En el marc de l’aniversari del centre, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, ha assistit avui a la conferència "Evolució de la conservació preventiva, passat i present", a càrrec de Gaël de Guichen. L’acte s’emmarca en un cicle de conferències sobre les tres especialitats que el Centre ha implementat durant el període 2011-2018: conservació preventiva; art contemporani, i document, obra sobre paper i fotografia.

La consellera Garriga ha ressaltat la “clara vocació territorial” del centre, i l’ha assenyalat com un  “referent en la determinació dels criteris d’intervenció en el patrimoni” que ha contribuït “en gran manera, en la consolidació de la conservació com a disciplina científica, promovent la innovació i la recerca, i la formació i la transferència de coneixement entre els professionals del sector”. Garriga ha agraït la feina feta al llarg dels anys per tot l’equip del centre, així com la de “tots els professionals del país que hi han participat, els titulars de les obres, així com totes les institucions que hi han col·laborat”. “Ha estat l’esforç de tots plegats que ho ha fet possible”, ha afegit.

El CRBMC promou la conservació i la restauració del patrimoni cultural moble i dels elements històrics, arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble. Aposta per valors fonamentals com l’excel·lència, el rigor professional, la interdisciplinarietat i la cooperació amb el territori i desenvolupa les seves funcions a l’entorn d’objectius estratègics, com vetllar pel bon estat de conservació dels béns culturals; impulsar la innovació i la recerca aplicada a la conservació-restauració; formar i transferir coneixement als professionals del sector; establir la col·laboració amb altres centre de formació en el coneixement i la pràctica de la disciplina;  destacar i difondre la importància de la conservació del patrimoni dins de la comunitat, i implementar un model de gestió eficient.

D’altra banda, el centre intenta desenvolupar un pla d’innovació i recerca ambiciós, que el situï en un horitzó internacional, d’acord amb les seves possibilitats, incidint en quatre línies estratègiques: caracterització de materials, estudi de patologies i causes de degradació, metodologies i tècniques d’intervenció, i tècniques per documentar la conservació  restauració. Són moltes les universitats i institucions amb les quals col·labora  per dur-lo a terme.

Història del centre
L’any 1981, el Departament de Cultura, amb Max Cahner al capdavant, va dur a terme un pla d’equipaments culturals d’àmbit nacional, i  va posar en marxa el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, tot recollint l’important llegat de la Generalitat republicana. El pla va ser una decisió estratègica, a l’alçada dels països culturalment més avançats, que va posar en valor la importància de la conservació del patrimoni en la preservació de la identitat col·lectiva del país.

La primera seu del CRBMC es va ubicar, provisionalment, a les dependències del claustre del monestir de Sant Cugat. No va ser fins al 2003 que es va inaugurar l’actual seu a Valldoreix, en un solar cedit per l’Ajuntament de Sant Cugat. Les instal·lacions tenen més de 4.000 m² i estan equipades amb laboratoris que  permeten treballar en la conservació i la restauració de les obres en les millors condicions tècniques i científiques.

A partir de l’any 2011, tenint en compte l’abast nacional del centre, el mandat de la Llei de Patrimoni Cultural Català i la seva vocació d’excel·lència, s’incorporen altres especialitats importants com la conservació i la restauració del patrimoni documental i fotogràfic, l’art contemporani o la conservació preventiva. Actualment, el Centre està  treballant en el  Pla  de Conservació Preventiva dels Museus de Catalunya i molt especialment, en aquest moment, en el pla de reorganització de  les  reserves dels Museus de Catalunya, amb la col·laboració del Centre for the Study of the Preservation and Restoration of Cultural Property (ICCROM) i del reconegut especialista Gaël de Guichen.

El reconeixement a la disciplina i els professionals
La importància i el reconeixement de les competències tècniques del conservador-restaurador dins els equips interdisciplinaris que intervenen en la restauració dels monuments i béns immobles ha comportat la incorporació del centre i dels conservadors restauradors en les comissions territorials de patrimoni, donant-li un reconeixent tan indispensable com necessari. Així, els jaciments arqueològics, els edificis i els béns immobles en general, contenen els elements històrics i artístics que només poden intervenir els conservadors–restauradors. En són exemples les pintures murals, la rajola vidriada i el trencadís, els mosaics i els paviments antics, els esgrafiats, les portalades, els capitells esculpits i l’escultura en pedra integrada en els edificis, els vitralls, la conservació no estructural dels  jaciments arqueològics, i les creus de terme, entre altres.

Més de 30.000 obres restaurades
El CRBMC ha tingut sempre una vocació territorial i ha donat suport als ajuntaments, consells comarcals, bisbats i parròquies, museus i arxius, fundacions i associacions culturals.

Al llarg de quatre dècades s’han restaurat obres emblemàtiques, com el Tapís de la  Creació de la catedral de Girona; el Beatus de l’Arxiu Diocesà de la Seu d’Urgell; la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll; la portalada de  Santa Maria d’Agramunt; la porta dels apòstols de la Seu Vella de Lleida; el conjunt retaulístic del monestir de Santes Creus; retaules barrocs com el del santuari del Miracle (Riner), el de l’església de santa Maria d’Arenys i el de l’església de Santa Maria de Cadaqués; el retaule de l’estrella de la catedral de Tortosa; la majestat de Beget; les portes de l’orgue de la catedral de Tarragona; les pintures murals d’Estamariu; les pintures murals de Santa Maria d’Arties, o de la capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Mataró; la Mare de Déu de les Avellanes del Museu de Lleida; la verge de Montserrat; la Mare de Déu de la basílica de la  Mercè; intervencions en els jaciments d’Empúries, d’Ullastret o de la vil·la romana dels Munts, d’entre altres; les col·leccions arqueològiques del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, entre les quals destaca el sostre de la vil·la romana dels Munts; la Creu d’orfebreria d’Anglesola; la gran Creu de Vilabertran; la pintura sobre tela del Gran dia de Girona; el Meifren de gran format del Port de Barcelona i un gran nombre de col·leccions de pintura sobre tela i escultura dels museus de Catalunya.

Tot el que s’ha fet durant aquests anys està recollit a les memòries i catàlegs d’activitats del centre, així  com al seu butlletí Rescat en format digital, que es poden consultar a la seva pàgina web. Properament, a més, es presentarà el catàleg d’activitats 2011-2018.