La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha dit aquest matí durant l’acte de signatura d’un conveni per impulsar la llengua catalana en l’àmbit jurídic que “no ens val que només els juristes l’utilitzin el català, també ens cal que les Universitats l’ensenyin, que els mitjans de comunicació, el difonguin i que les institucions el promocionem. Hi hem de ser tots”.

L’acte de signatura, que ha tingut lloc aquest matí al Palau de Pedralbes, ha estat presidit per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Maria Eugènia Gay, i el secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura, Francesc Xavier Vila. Al Conveni, s’hi ha adherit un total de 18 entitats, entre les quals també hi ha, per part del Principat d’Andorra, el Consell General, la Universitat d’Andorra i el Col·legi d’Advocats d’Andorra.

Amb aquest acord, les parts es comprometen a desenvolupar el projecte “Compendium.cat” durant quatre anys amb la voluntat de perseverar en la millora de la llengua catalana a la justícia. L’objectiu és constituir un catàleg bibliogràfic que reunirà més de 300 recursos lingüístics de llenguatge jurídic en un únic lloc web, i que, en paraules de la consellera Ciuró “ens permetrà acabar amb la dispersió actual i posarà molt més a l’abast de les persones els recursos lingüístics jurídics en català. Per tant estem creant una eina que facilitarà l’ús de la llengua”. El nou portal també permetrà contribuir a fomentar la qualitat del llenguatge jurídic català, minimitzar la dificultat de consulta dels recursos lingüístics -que a dia d’avui es troben publicats en webs diferents- i facilitar l’aprofitament i el rendiment de recursos públics i de lliure accés.

El portal representarà una gran eina que permetrà que qualsevol persona amb accés a Internet pugui accedir de forma gratuïta a tot el coneixement generat per experts en l’àmbit del català jurídic fins a data d’avui, però serà especialment útil per al col·lectiu jurista català, les administracions públiques, els professionals lingüistes o els estudiants. “Ens cal crear un entorn en català a l’àmbit jurídic que funcioni, que sigui efectiu i garanteixi realment el dret lingüístic de les persones”, ha insistit la titular de Justícia.

Durant el seu parlament, Ciuró ha recordat que el Departament ha incrementat de 14 a 20 euros l’aportació que reben que els professionals que comencin els seus escrits d’ofici en català així com les dotacions de les beques adreçades a jutges fiscals i lletrats de l’Administració de Justícia, que durant aquest primer any seran de 600.000 euros, per “ajudar a acabar amb la mobilitat de jutges i fiscals a Catalunya”.

Finalment, la consellera ha agraït de les paraules que el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, que va instar als nous jutges que començaran a treballar a Catalunya  “a utilitzar el dret civil català i que emprin la llengua pròpia del país. Ens ajuda a caminar junts cap cap a l’objectiu de tenir una justícia en català”.

Compendium.cat, nova eina de referència del català jurídic

El portal Compendium.cat serà un catàleg bibliogràfic, elaborat informàticament i consultable per ordinador de forma gratuïta. Recollirà de manera ordenada i actualitzable tots els recursos lingüístics de llenguatge jurídic català que s’hagin publicat fins a dia d’avui. Entre aquests materials, hi haurà els diccionaris jurídics, els glossaris i reculls de terminologia jurídics, les bases de dades terminològiques, els formularis jurídics, manuals d’estil, articles sobre llenguatge jurídic català, apunts de blogs, comentaris lingüístics sobre terminologia jurídica, manuals de redacció jurídica, tesaurus o manuals didàctics.

Àmplia participació institucional per promoure el català a la justícia

El conveni està subscrit per 18 institucions i entitats de Catalunya i Andorra: el Consell de Garanties Estatutàries, la Comissió Jurídica Assessora, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), el Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Societat Catalana d’estuids Jurídics filial de l’IEC, el Col·legi Notarial de Catalunya, els Registradors de Catalunya, el Consell de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya, el Consolat del Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Mútua de Previsió Social per a advocats Alter Mútua i, per part del Principat d’Andorra, s’han adherit al Conveni el Consell General, la Universitat d’Andorra i el Col·legi d’Advocats d’Andorra.

Execució del projecte en 4 anys

La durada de la col·laboració serà de 4 anys, començant aquest 2021, durant el qual es posarà l’eina a disposició del públic. La previsió és que l’any 2022 es digitalitzin tots els recursos; i el 2023, s’indexin els estudis en matèria de lingüística històrica de textos jurídics. L’últim any d’execució, el 2024, es preveu crear nous recursos en funció de les mancances que s’hagin detectat.

Baix ús del català a la justícia

El nombre de total de sentències redactades en català el 2020 a tots els jutjats de Catalunya és de 14.455, que representa un 7,44% del total de sentències fetes durant aquest període. Si comparem aquesta dada respecte la de l’any anterior, observem que hi ha un descens d’1% en el global de tot el territori. Per demarcacions, aquest descens es produeix especialment a Barcelona, a Barcelona comarques i a Tarragona mentre que a Girona i a Terres de l’Ebre el percentatge d’ús del català en les sentències ha augmentat lleugerament, ja que ha passat d’un 15,51% el 2019 a un 17,04% (Girona) i d’un 3,69% el 2019 a un 4,44% el 2020 (Terres de l’Ebre).

Pel que fa als documents generats en català pels diferents operadors jurídics a través del sistema e-justícia.cat, només un 9,47% és en català. Per demarcacions, es destaca Girona, amb un 35,05%; a continuació, Lleida, amb un 17,63%; després, les demarcacions de Barcelona comarques, Terres de l’Ebre i Tarragona, amb un 7,89%, un 6,50% i 6,40% respectivament. Per acabar, la demarcació de Barcelona ciutat, amb un 4,31% és on hi ha un ús més escàs del català. La pràctica totalitat de jutjats dels àmbits civil, contenciós administratiu, social, mercantil i seccions civils de les audiències treballen amb el sistema informàtic de tramitació processal e-justícia.cat.