Fruiteria d'una gran superfície

PREVISIONS MACROECONÒMIQUES 2022-2023

El Govern estima que el PIB català creixerà un 4,9% el 2022

query_builder   29 abril 2022 11:14

event_note Nota de premsa

PREVISIONS MACROECONÒMIQUES 2022-2023

El Govern estima que el PIB català creixerà un 4,9% el 2022

  • Les previsions s’emmarquen en un context d’elevada incertesa i recullen l’impacte de la guerra a Ucraïna i els seus efectes sobre l’economia
  • L’avanç del PIB del 2022 recull l’impuls tant de la demanda interna com de l’externa, gràcies a la recuperació del consum de les llars, la inversió i el turisme estranger
  • Les previsions per al 2023 apunten a un augment del 2,9%, amb la inversió com el principal motor del creixement
  • La solidesa del mercat de treball permetria reduir la taxa d’atur fins al 10,4% el 2022 i el 9,9% el 2023, la taxa més baixa des del 2009
Fruiteria d'una gran superfície

El Departament d’Economia i Hisenda ha publicat avui l’escenari macroeconòmic de Catalunya per al bienni 2022-2023, que preveu un creixement del PIB del 4,9% l’any 2022 i del 2,9% l’any 2023. Les previsions es revisen a la baixa en relació amb l’escenari macroeconòmic de l’octubre, quan les dades indicaven un augment del PIB del 6,4% l’any 2022. Les noves estimacions recullen l’impacte de la guerra a Ucraïna, una pertorbació d’oferta a escala global, amb un impacte desfavorable sobre l’activitat i els preus. En un context d’inflació més elevada i persistent del que s’esperava a principis d’any, el Govern preveu una recuperació més alentida de l’economia catalana, que permetria el 2023 assolir el nivell del 2019. En preus corrents, el PIB català arribaria el 2022 fins a un volum total de 266.838 M€, gairebé 23.000 M€ més que el 2021.

L’escenari macroeconòmic per a Catalunya és coherent amb unes perspectives globals de recuperació que també s’han revisat a la baixa, en especial pel que fa a la zona euro. Segons les previsions de l’FMI difoses recentment, el PIB de les economies avançades repuntarà un 3,3% el 2022 (mig punt més que a la zona euro) i el de l’economia espanyola un 4,8%.

Aquestes projeccions s’emmarquen en un context on encara predomina una elevada incertesa, amb riscos en l’activitat orientats a la baixa, que podrien atenuar-se a mesura que avanci l’any. La principal font de riscos està relacionada amb l’esfera geopolítica i les implicacions negatives d’unes pressions inflacionistes que podrien ser més elevades i persistents. Amb tot, hi ha factors que podrien revertir gradualment aquests riscos negatius, entre els quals destaquen l’inici d’una nova etapa de la pandèmia de la COVID-19, amb restriccions mínimes; una intensificació de la recuperació del turisme estranger; el suport de la política fiscal, amb una acceleració en el desplegament dels fons Next Generation EU (NGEU); i les mesures per afrontar la crisi energètica (amb el recent acord sobre el topall del preu del gas per abaratir la llum).

Quadre de previsions macroeconòmiques

La informació econòmica més recent suggereix un alentiment de la recuperació durant el primer trimestre, un període agitat que recull l’impacte limitat de la sisena onada de la pandèmia el gener, l’agreujament de l’escalada de preus iniciada en la segona meitat del 2021 i els primers efectes de la guerra d’Ucraïna, en un context d’aixecament de bona part de les restriccions sanitàries. Aquesta moderació de l’activitat queda recollida en indicadors com la despesa amb targetes, les vendes diàries de les grans empreses o l’índex PMI que conté l’opinió dels directors de compres (aquests dos darrers indicadors, amb dades només disponibles per al conjunt de l’Estat).

Amb tot, hi ha àmbits que segueixen una tònica molt favorable, com el mercat de treball, amb un creixement destacable de l’afiliació (que s’accelera el març a un ritme del 4,6% interanual), i el sector exterior, amb increments molt significatius dels fluxos d’exportacions i importacions de béns fins al febrer. També convé destacar el bon to dels indicadors d’activitat turística fins al març, amb registres cada vegada més propers als valors pre-pandèmia (les pernoctacions hoteleres dels residents a l’estranger se situen un 26,9% per sota del març del 2019, quan en el mateix mes del 2021 estaven un 93,1% per sota).

 

L’escenari per al 2022

El PIB català augmentaria un 4,9% el 2022, un creixement que recull tant la recuperació de la demanda interna com de la demanda externa, amb aportacions de 3,1 punts i 1,7 punts, respectivament. La millora de la demanda interna reflecteix l’augment del consum de les llars (3,9%) i de la formació bruta de capital (4,7%). Elements com la solidesa del mercat de treball i unes condicions financeres encara favorables fan preveure que el creixement del consum de les llars continuarà sent elevat, tot i que més moderat que fa un any; una moderació que s’explicaria per l’actual context d’augment de la incertesa i pèrdua de poder adquisitiu, com a resultat de l’acceleració de la inflació.

Per la seva part, la inversió creixeria un 4,7%, impulsada, en part, pel major desplegament dels fons NGEU. Pel que fa al consum de les administracions públiques, es projecta un creixement de l’1,7%. I en l’àmbit del sector exterior, les exportacions totals de béns i serveis avançarien un 11,6%, impulsades enguany per l’acceleració de la recuperació del turisme estranger, mentre que les importacions ho farien a un ritme inferior (del 8,8%).

Les previsions sobre el mercat de treball del 2022 apunten a un augment més moderat de l’ocupació equivalent a temps complet (2,5%), després del rebot del 2021 (7,9%). Aquest avanç de l’ocupació a temps equivalent suposaria la creació de 85.000 llocs de treball i permetria superar l’any 2022 els nivells d’ocupació previs a la pandèmia. Aquesta dinàmica, juntament amb l’increment de la població activa, condueix a una disminució de la taxa d’atur, fins al 10,4%.

 

L’escenari per al 2023

Les previsions d’activitat per al 2023 suggereixen un avanç del PIB del 2,9%, que recull un patró de creixement on predomina la demanda interna (amb una aportació de 2,7 punts). El 2023, però, s’espera més protagonisme de la formació bruta de capital (amb un augment del 6,8%), a mesura que es recuperi la confiança econòmica, es moderin les tensions inflacionistes i augmenti l’impuls dels fons NGEU. El consum de les llars mantindria un creixement significatiu però inferior (2,5%), gràcies a la solidesa del mercat de treball i la moderació dels preus. El creixement del consum de les administracions públiques seguiria la desacceleració iniciada el 2021, amb un augment del 0,7 %. Per la seva banda, l’aportació de la demanda externa es moderaria, fins als 0,2 punts. Els fluxos amb l’estranger també suavitzarien les taxes de creixement, després de dos anys amb increments molt destacats. Les exportacions totals de béns i serveis avançarien un 6,4 %, al mateix ritme que les importacions.

Pel que fa al mercat de treball, les previsions per al 2023 suggereixen un creixement més moderat de l’ocupació equivalent a temps complet, de l’1,4 %, que es traduiria en la creació de gairebé 49.000 llocs de treball. Això permetria mantenir el descens de la taxa d’atur, fins al 9,9 %, la taxa més baixa des del 2009.

El document de previsions macroeconòmiques es pot consultar en aquest enllaç:

Previsions Macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2022 i 2023

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 87

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined