La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha reclamat “revertir el conflicte competencial constant en matèria d’habitatge i un treball normatiu que garanteixi un marc legislatiu estable”. Per a Cervera, la recentralització constant que està duent a terme l’Estat genera inseguretat jurídica i no permet resoldre els problemes reals en aquesta matèria. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de buscar “mesures estructurals per solucionar l’emergència habitacional i l’Estat en té alguns al seu abast que no vol utilitzar”, ha dit en relació amb la transferència dels habitatges de la SAREB a les administracions territorials o la transferència dels 30.000 habitatges a concertar amb els fons d’inversió i altres grans tenidors. “Aquestes dues mesures ens farien donar un gran salt, però no hi ha voluntat de l’Estat”, ha afegit Cervera.

En la seva intervenció a la jornada “Possibilitats i límits de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge”, organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, la titular de Drets Socials ha criticat la visió centralista de l’Estat: “Les polítiques d’habitatge s’han d’entendre i dissenyar de forma inseparable des d’una perspectiva econòmica i social alhora, cosa que l’Estat no ha fet mai, ja que no té en compte ni la singularitat de cada territori ni les seves necessitats específiques en la matèria”. En aquest sentit, ha posat com a exemple “el Bo Jove de Lloguer que ni és socialment transformador, ni és econòmicament eficaç, ni s’adapta a la realitat de Catalunya i el seu jovent”.

Una visió centralista que genera inseguretat jurídica

Cervera ha destacat que la celebració d’una jornada d’aquestes característiques “és per sí mateix un clar símptoma del greu problema que patim: L’Estatut i la pròpia Constitució són clares respecte al paper de la Generalitat en l’exercici exclusiu de les competències en matèria d’habitatges, però hi ha una interpretació centralista i parcial de les polítiques d’habitatge”.

Respecte a la conflictivitat legislativa, la consellera ha recordat que Catalunya és pionera i referent en la legislació d’habitatge, ja que va tenir la primera llei d’Espanya d’habitatge l’any 1991 i va aprovar la llei del dret a l’habitatge, la 18/2007, que va ser un model copiat per altres territoris de l’Estat.

Tot i així, “la regulació de l’àmbit de l’habitatge s’ha caracteritzat per la baralla competencial Estat-Generalitat, que ha estat constant i provoca un problema d’inseguretat jurídica que ens ha de preocupar i ocupar”. I és que “la inseguretat jurídica en les polítiques d’habitatge és el principal enemic per a la seva eficàcia”, ha reblat Cervera. Els recursos, impulsats tant per grups parlamentaris del Congrés, com per part del propi president del Govern de l’Estat, afecten aspectes tan transcendents com l’emergència habitacional o la regulació sobre la funció i l’ús dels habitatges.