CPNL

El foment del català en l'educació i la recerca, les administracions públiques i l'audiovisual, les preocupacions principals dels participants del Pacte Nacional per la Llengua

query_builder   25 octubre 2022 14:27

event_note Nota de premsa

El foment del català en l'educació i la recerca, les administracions públiques i l'audiovisual, les preocupacions principals dels participants del Pacte Nacional per la Llengua

  1. Consellera Garriga: “La participació ciutadana forma part de la nova etapa de política lingüística que hem encetat aquesta legislatura”
  2. El procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua recull prop de 2.600 propostes
  3. El 45,9 % de propostes han estat vehiculades per entitats i el 35,9 % a través de les sessions organitzades per la Secretaria de Política Lingüística


CPNL{"name":"2022/10/25/14/24/86f23a5c-cb7f-4b2c-985a-96e1ce8d571c.jpeg","author":"Cultura","type":"0","location":"0","weight":264667}

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit aquest migdia la presentació dels resultats del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua en un acte al Palau de Pedralbes. El secretari de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, ha explicat les dades a una trentena de personalitats i representants d’entitats de la taula del Pacte, així com representants de tots els grups parlamentaris interessats.

El procés participatiu ha estat obert des de l’1 de març fins al 30 de setembre i ha permès recollir 333 aportacions per millorar la situació del català. Ha estat el procés participatiu de la Generalitat de Catalunya que ha rebut, amb diferència, més aportacions en els darrers anys. Aquestes aportacions han estat lliurades directament al portal de participació o bé comunicades en nombroses sessions: 278 persones han participat en 12 sessions deliberatives temàtiques en línia, 1.134 en 16 sessions territorials i 521 en dues jornades monogràfiques (El català, reptes i propostes i IX Jornada de Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana). També diverses entitats van convocar 19 sessions de proximitat autoorganitzades.

La consellera de Cultura ha apuntat que “la participació ciutadana forma part de la nova etapa de la política lingüística” que ha encetat el Govern i ha destacat que el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua ha estat el “més prolífic dels darrers anys”. En aquest sentit, ha agraït a totes les entitats la seva participació en el Pacte i els ha demanat “que hi continueu sent, que ens feu recomanacions, que treballem tots conjuntament fins que arribi el dia de la signatura d’aquest document, i molt més enllà”.

Garriga ha ressaltat, també, que “una de les millors empremtes” del Pacte és “la diversitat d’àmbits, orígens, territoris o inquietuds que s’han reflectit en les aportacions”. “La llengua és un punt de trobada i de convivència”, ha afegit.


Propostes

De totes les aportacions se’n desprenen prop de 2.600 propostes, de les quals el 40,4 % han estat presentades individualment i el 59,7 % a través d’algun col·lectiu segons la primera anàlisi que se n’ha fet i que s’ha presentat avui. La campanya per a la participació ha aconseguit una gran mobilització: el 45,9 % de propostes han estat vehiculades per entitats i el 35,9 % a través de les sessions de treball organitzades per la Secretaria de Política Lingüística (sessions deliberatives, de proximitat, jornades, etc.).

Han participat en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua 60 entitats. Les entitats de l’àmbit de la llengua i la cultura han presentat el 20,3 % de propostes, respectivament. La resta provenen d’entitats de l’àmbit socioeconòmic (17,7 %), institucions (13,9 %), entitats cíviques (11,4 %), entitats d’educació i recerca (11,4 %) i també entitats polítiques i sanitàries (2,5 %, respectivament).

Les propostes s’han distribuït en 12 àmbits socials: el 22,4 % de les propostes rebudes correspon a l’àmbit d’educació i recerca (amb 571 propostes), seguit dels àmbits de les administracions públiques (362) i de l’audiovisual i mitjans de comunicació (358). La resta depropostes afecten, per aquest ordre, la cohesió social i acolliment (272), l’àmbit socioeconòmic i laboral (258), la cultura (201), el lleure, l’esport i el món associatiu (126 propostes), l’àmbit digital i les tecnologies de la llengua(125), la salut i atenció sociosanitària (104), qualitat de la llengua (81 propostes), els àmbits estatal, europeu i internacional (61) i les relacions entre els territoris de llengua catalana (33).

Gairebé la meitat de les propostes, el 47,7 %, incideixen en els usos i entorns lingüístics. La resta es reparteixen principalment entre les que demanen sensibilització per incidir en les actituds lingüístiques (26,5 %) i les que fan referència al coneixement de la llengua (23,5 %).Finalment, el 2,3 % de les propostes recauen en mesures per incidir en el corpus de la llengua.

Sobre les accions concretes que es proposen, el 30,5 % demana més sensibilització lingüística (778 propostes). Les altres accions més proposades fan referència a incrementar o millorar la formació (456), dinamitzar i fomentar l’ús de la llengua catalana (360), aprovar canvis legals (294), augmentar el finançament i les subvencions (264) i reforçar l’acompliment de la llei (231). També s’han recollit queixes i peticions de més recerca sobre les accions a emprendre.

Una altra dada significativa indica quina institució és la responsable de dur a terme les accions proposades. El 30,2 % de les propostes assenyalen la Generalitat de Catalunya o òrgans vinculats com a responsables d’aplicar-les (365 propostes). El 18,9 % de les propostes fan referència directament al Departament de Cultura o bé, a les entitats i organitzacions que en formen part, com la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Termcat, Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (472). El 16,3 % de les propostes es dirigeixen al Departament d’Educació (406) i el 6,3 % a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (156). La resta de destinataris són el Departament de Salut (4,2 %), el Departament de Treball (3,6 %), l’Administració local (1,6 %), l’Administració de Justícia (2,3 %) i l’Administració de l’Estat (1,9 %). Finalment, hi ha un 14,6 % de propostes adreçades a altres agents.

Calendari

Les dades que s’han presentat avui són el resultat de sistematitzar les propostes i aportacions rebudes durant el procés participatiu. Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i faran les seves recomanacions. La redacció i aprovació definitiva del pacte es preveu durant el primer semestre de 2023.

Objectius

Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida.

Ara fa uns quaranta anys, després d’un llarg període de repressió política i lingüística i en ple procés de recuperació de l’autogovern i les llibertats, la societat catalana va ser capaç de posar-se d’acord en tres grans objectius pel que fa a la llengua pròpia del país: en primer lloc, es volia que tota la població acabés dominant la llengua catalana; en segon lloc, calia que el català esdevingués una llengua completa, és a dir, que es pogués emprar i s’emprés efectivament en tots els àmbits de la vida; finalment, era vital evitar la fragmentació social en funció de la llengua o l’origen.

Quatre dècades després, aquells objectius només s’han assolit de manera parcial i hi ha símptomes preocupants pel que fa al futur de la llengua catalana. El món s’ha globalitzat, la societat catalana ha canviat i s’ha fet molt més complexa, diversa i multilingüe. En conseqüència, el model de política lingüística del país necessita una revisió a fons. Cal renovar els consensos que van convertir la llengua en un punt de trobada i en una eina de cohesió social, és urgent reforçar la seguretat lingüística de les persones i cal garantir la continuïtat del català com a llengua completa.

El futur del català demana un debat constructiu perquè les bases lingüístiques del futur de Catalunya i de tota la comunitat lingüística siguin compartides tan àmpliament com sigui possible. Per aconseguir-ho, cal comptar amb la participació i el compromís de les forces polítiques, però també de les organitzacions, de les entitats i de tota la població. És en aquest context que es proposa l’assoliment d’un Pacte Nacional per la Llengua.


undefined
undefined
undefined
undefined
undefined