{"name":"2022/11/17/13/21/da5d515a-3a16-4a5b-82a4-c6bb698373f5.jpeg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":107385}

La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha garantit avui que “la fotografia final” dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2023 “serà la del consens que sorgeixi de les negociacions” i s’ha mostrat confiada a “tenir-los a punt al més aviat possible”. En una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, la consellera ha assegurat que “estem oberts a tothom perquè creiem que són els pressupostos de la responsabilitat que donaran una resposta consensuada a les necessitats de la ciutadania”. De fet, ha explicat que també han parlat amb patronals, sindicats i agents del tercer sector amb l’objectiu de “recollir inputs de molta gent, llegir bé l’entorn i els reptes que cal afrontar i traslladar-ho correctament a l’actuació del govern”, ha afirmat.

Mas Guix ha tornat a insistir que en els moments de complexitat en què ens trobem, en un context d’emergència climàtica i amb unes urgències que s’han d’atendre, “el cost d’oportunitat de no tenir pressupostos és molt elevat”. A parer seu, davant la incertesa de com acabarà afectant l’economia real l’augment del preu de l’energia o l’elevada inflació, “hem de desplegar un escut social i econòmic que permeti afrontar les complexitats a curt termini i empènyer inversions que mirin més a mitjà termini per donar resposta a les grans transformacions que hem d’impulsar” i “hem de fer el possible per treballar amb les millors eines”, ha afegit.

En matèria de fiscalitat, Mas Guix ha explicat que el seu departament està “analitzant diferents opcions”, estudiant l’impacte que aquestes poden tenir en les butxaques dels ciutadans, i ha puntualitzat que “el criteri del Govern és de prudència davant el context econòmic actual”. Per exemple, preguntada sobre la possibilitat de deflactar l’IRPF, la consellera ha destacat que sobre un increment mitjà del 3,5% dels salaris, s’estima que això suposaria un estalvi anual de 3 euros per als contribuents de menor renda, i de fins a 24 euros per a les rendes més altes. A més, per als comptes públics de la Generalitat significaria una pèrdua de recaptació de 55 milions d’euros. “Estem oberts a analitzar totes les opcions, però el que no farem seran mesures de titular i que tinguin un impacte insignificant per als ciutadans”, ha dit.

La màxima responsable de la política fiscal del Govern català s’ha mostrat partidària de continuar apostant per una fiscalitat que “no té un objectiu recaptatori” sinó que persegueix “taxar externalitats” i “modificar hàbits o canvis de conducta” entre la ciutadania per l’impacte que tenen, per exemple, sobre la salut (impost sobre les begudes ensucrades envasades) i, especialment, sobre el medi ambient, “en línia amb la qual actuen gairebé la totalitat dels països europeus”.

Finalment, la consellera ha reiterat la necessitat que l’Institut Català de Finances (ICF) disposi de llicència per actuar com a banc públic perquè pugui participar en projectes com el de la reindustrialització de l’antiga fàbrica de Nissan a Barcelona. Precisament sobre el projecte d’inversió per construir un ‘hub’ del cotxe elèctric en aquests terrenys, Mas Guix ha afirmat que “el projecte es troba en la recta final”, després de més d’un any de treballs “fent un molt bon equip” entre el Govern i els sindicats “per preservar un dels actius estratègics industrials més importants de Catalunya”.

No obstant això, ha reclamat a l’Estat que “trobi una solució”, davant la impossibilitat que l’ICF, juntament amb altres entitats privades, pugui avalar en un 50% l’operació per obtenir una subvenció del PERTE del vehicle elèctric pel fet de no disposar de “fitxa bancària”. Per a Mas Guix, “la fórmula més fàcil seria una esmena per modificar les bases del PERTE”, però que si l’Estat no troba una solució, el Govern català té “altres plans alternatius” perquè aquest projecte no decaigui: “Ha de tirar endavant sí o sí”, ha reblat.