{"name":"2022/12/14/14/10/433b55f4-83fb-45db-9001-69a4772a66cd.jpg","author":"Parlament","type":"0","location":"0","weight":1518023}

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha valorat l’aprovació per part del ple del Parlament de Catalunya de la Llei de la ciència de Catalunya (LCC), la primera que s’aprova aquesta legislatura, com “un pas molt important i determinant per dissenyar, definir i aplicar una estructura al sistema català de recerca, desenvolupament i innovació que repercutirà molt positivament en els diferents agents del sistema”. Nadal ha destacat especialment que la nova norma estableixi “un marc clar per vincular la ciència, la recerca, el coneixement, l’educació, la transferència i la innovació a la construcció d’una societat que integra el passat, el present i el futur, en un objectiu nacional de dignitat, igualtat i benestar pel conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”.

En la seva intervenció en el ple de debat de la LCC, el titular de Recerca i Universitats ha posat en valor l’ampli consens de la norma, que és “fruit de la feina de, literalment, tots els protagonistes de la ciència del país” i que ha acabat conformant “un text debatut, participat i col·laboratiu al màxim, que han exigit un esforç màxim i generós de consens i comprensió dels molts punts de vista i sensibilitats” que conformen la ciència del país. El conseller ha agraït també la contribució dels diputats dels grups parlamentaris “que han participat activament en el debat en Comissió de la llei, la seva aportació és garantia de millora, aprofundiment i pluralitat”.

En aquest sentit, Nadal ha recalcat el compromís del Govern amb el sistema de coneixement del país amb la finalitat de consolidar Catalunya com a pol internacional de referència situat entre els millors d’Europa. “El Parlament de Catalunya, per aquesta Llei, posiciona de manera permanent la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R+D+I) entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques del país”, ha afirmat el conseller.

Nascuda amb un ampli consens parlamentari i entre el sistema de coneixement del país, a LCC vol garantir una ciència al servei de la societat que posi èmfasi en la innovació, la sostenibilitat, la cohesió social i l’equilibri territorial. Concep l’R+D+I com una eina per contribuir al benestar de les persones, la competitivitat de les empreses i l’eficàcia de les institucions públiques, i posa especial èmfasi en el servei a la ciutadania donant resposta als grans desafiaments socials, fomentant la transferència de coneixement i la divulgació científica i la recerca transparent i col·laborativa.

Consolidant model, finançament i dimensió social

La LCC té la missió d’enfortir el model propi del sistema d’R+D+I de Catalunya, així com de proveir-lo de les eines jurídiques i econòmiques necessàries per fer front als nous reptes globals. El nou text marc del sistema de coneixement català aprovat pel Parlament fixa l’objectiu de convergir amb els estàndards d’inversió pública i privada en recerca dels països capdavanters de la Unió Europea. Amb aquest objectiu, preveu un esforç econòmic sostingut per part del sector públic i una major implicació del sistema econòmic: protegeix per primer cop el percentatge d’inversió de la Generalitat en R+D+I fins a 2031 en l’1% del PIB i aposta per consolidar un finançament basal específic de la recerca amb un increment de finançament públic i privat de la recerca de 305 MEUR.

Altre aspecte capital de la nova llei és la seva dimensió social. Per una banda adopta una perspectiva de gènere tranversal en la generació de coneixement i promou accions per fer efectiva la igualtat entre homes i dones en ciència, com ara garantir un desenvolupament professional respectuós amb la maternitat, la criança i la conciliació de la vida personal, familiar i professional.

Pel que fa a l’àmbit laboral dels professionals de la ciència, la LCC impulsa i finança mesures d’estabilització i mobilitat, com ara afavorir carreres professionals basades en els principis de publicitat, igualtat de condicions, transparència i lliure concurrència; la consolidació de les plantilles estructurals; incorporar representants dels treballadors en els òrgans de govern dels centres CERCA; avançar en l’estabilitat i en la renovació generacional; enfortir les condicions de treball de personal investigador i dels investigadors en formació a través d’un conveni sectorial de recerca, o l’impuls a l’increment del nombre d’investigadors per tal d’arribar als estàndards europeus.

També en àmbit social, la LCC esdevé una eina imprescindible perquè Catalunya assoleixi els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en tant que totes les avaluacions que promogui hauran d’incorporar necessàriament aquests indicadors per conèixer el seu grau de d’acompliment.

La nova llei ambiciona continuar avançant sense vocació intrusiva i, per aquesta raó, preveu que en els propers sis mesos es defineixin quatre importants plans rectors per al sistema de coneixement del país:

1. Pla estratègic universitari en recerca i transferència d’excel·lència. Preveu sotmetre l’activitat científica a una avaluació externa que, en cas de ser positiva, atorgarà una credencial per accedir als ajuts competitius gestionats per l’AGAUR. Destinat a les universitat i als seus departaments, als instituts de recerca propis i als centres adscrits amb activitat de recerca.
2. Estratègia d’igualtat de gènere a la ciència. Amb la finalitat de promoure la paritat de dones i homes en tots els àmbits del sistema català de ciència i la incorporació de la perspectiva de gènere com una categoria transversal de la producció de coneixement.
3. Estratègia de ciència oberta. Per tal de permetre que personal investigador dipositi la producció científica i les dades de l’activitat de recerca en repositoris amb accés obert i de manera entenedora. Aquestes dades hauran de ser localitzables, accessibles, reproduïbles i interoperables (FAIR Data) en el marc ètic i de respecte al treball científic aliè.
4. Estratègia d’innovació i transferència de coneixement. Té l’objectiu d’enfortir un ecosistema avançat en innovació alineat amb els reptes territorials, socials i empresarials i que promoguin una economia i una societat fonamentada en el coneixement, orientada a l’aplicació de tecnologia disruptiva i a l’emprenedoria de base tecnològica.

Governança i preservació d’institucions clau

Altre aspecte rellevant de la nova llei marc de l’activitat científica a Catalunya és que dota el sistema de de coneixement d’un marc de governança propi:

1. Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI). Serà l’òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat en la matèria, coordinarà els departaments amb activitat en R+D+I i definirà les línies estratègiques de finançament públic.
2. Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT). Esdevindrà l’òrgan consultiu del Govern per prendre les grans decisions estratègiques de país en l’àmbit.
3. Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya. La seva missió serà elevar propostes per mantenir actualitzada la política de mecenatge en R+D+I i assessorar en els mecanismes per a la seva efectivitat.

En aquest àmbit, la LCC també blinda el règim jurídic d’institucions clau per al model de ciència de Catalunya, com ara la Institució CERCA, la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) o el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

La LCC es fonamenta en les recomanacions de la Unió Europea formulades al Programa marc de recerca i innovació Horizon Europe, així com en les conclusions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC) subscrit també per ampli consens l’any 2020. La norma desenvolupa les competències exclusives de Catalunya en matèria de polítiques de recerca recollides a l’article 158 de l’EAC.