- Drets Socials dedicarà el 12% del pressupost de 2023 a polítiques d’infància
- Es donarà “màxima prioritat i celeritat” al desplegament de les 13 Barnahus per atendre infants víctimes de violència sexual
- El Departament treballa en un pla per millorar el sistema de protecció dels infants i adolescents i fa una crida per tenir més famílies acollidores
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha afirmat que “combatre la pobresa infantil ha de ser una prioritat de país”, durant la compareixença d’aquesta tarda davant la Comissió de la Infància del Parlament. Si bé la taxa de risc de pobresa a Catalunya és del 20%, en el cas de les famílies amb infants s’enfila fins al 24,3%, molt per davant de les llars sense fills (15,4%). En el cas de les famílies monoparentals, el risc de patir pobresa és encara més alt, fins al 51,9%. “Les xifres més recents són devastadores: més de 400.000 infants menors de 16 anys viuen en risc de pobresa a Catalunya”, un de cada tres, ha observat Campuzano. Per això, “hem d’afrontar la pobresa infantil des de totes les vies possibles, òbviament també des de les prestacions socials”. El Departament ha mostrat tota la col·laboració amb el Parlament per fer canvis a la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) per comptar amb ajudes per criança de fills.
L’Ingrés Mínim Vital (IMV) té un complement per a famílies amb menors, però els seus topalls d’accés són més alts que els de la prestació i això comporta que puguin haver-hi preceptors del complement que no reben l’IMV perquè no compleixen els requisits de vulnerabilitat econòmica. Campuzano ha observat que, segons simulacions amb les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida, “a Catalunya, el 60% de les famílies amb infants podrien ser beneficiaries d’aquest complement, però en realitat el rep una ínfima minoria perquè les famílies o no saben que existeix o tenen dificultats per accedir-hi”. “No ens cansarem de demanar que l’Estat espanyol ens traspassi la gestió de l’Ingrés Mínim Vital” per poder harmonitzar-lo amb la Renda Garantida i millorar-ne l’eficiència, ha defensat.
El conseller ha criticat que l’Estat del Benestar actual no inverteix en infància i família, amb l’1% del PIB espanyol, lluny de països capdavanters com Dinamarca i Noruega, que hi dediquen 3 punts percentuals més. “L’Estat espanyol ha d’anar més enllà i superar un dèficit d’inversió en infància i joventut que és crònic”, ha dit, i ha avançat que el Departament que encapçala incrementarà un 10% la quantitat que destina a la infància i l’adolescència: Drets Socials destinarà el 12% del pressupost a polítiques d’atenció a la infància aquest 2023, amb els comptes de la Generalitat aprovats.
Desplegar les 13 Barnahus, “màxima prioritat”
Catalunya compta amb un servei d’atenció als infants i els adolescents víctimes de violència sexual, la Barnahus. El desplegament de l’Estratègia Barnahus permetrà comptar amb 13 serveis arreu del territori, i el conseller ha assegurat que se li dona “màxima prioritat i màxima celeritat” per obrir-los. A Tarragona, on s’ha iniciat la prova pilot, els bons resultats avalen el model. S’hi han atès 526 casos des del 2020 (el 48% de tipus intrafamiliar), i les dades han mostrat que s’ha incrementat la detecció de casos. En aquest equipament, els infants i adolescents estan acompanyats per un equip pluridisciplinari, en un espai adequat i acollidor, i només han d’explicar una sola vegada l’abús que han patit, evitant la seva revictimització.
El conseller ha explicat que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) treballa un Pla de millora del sistema de tutela d’infants, que s’ha elaborat amb un procés participatiu amb la implicació de 1.500 persones, entre professionals, infants, adolescents i famílies. Potenciarà la prevenció de les situacions de risc per evitar que es produeixin desemparaments, a més de millorar el sistema de protecció dels infants i promoure el treball amb les famílies. A banda també vetllarà per les professionals i per incloure la perspectiva feminista. Demà se’n donaran més detalls en una presentació, coincidint amb la reunió amb l’Observatori de la Infància al Palau de la Generalitat.
Pel que fa a la mesura de l’acolliment familiar, el conseller ha assenyalat que actualment hi ha 500 menors tutelats que esperen acollida i, d’aquests, 212 tenen menys de 6 anys. A Catalunya hi ha prop de 900 famílies acollidores, una xifra que s’ha mantingut estable en una dècada, i ha observat que en calen més: “Volem fer una crida a la societat per aconseguir més famílies, fer una autèntica revolució de l’acollida”. Per això, treballa una estratègia per ampliar aquesta xifra que inclou també promoure un model d’acolliment especialitzat, que ja s’ha iniciat amb una prova pilot i que garanteix que persones professionals de l’àmbit social o sanitari tinguin cura de menors amb problemes de salut o amb discapacitat, per exemple. A més d’augmentar l’acolliment, el Departament preveu reforçar la prevenció per evitar desemparaments i reduir la institucionalització, a més de millorar la coordinació entre la DGAIA i l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), diversificar les formes de l’acolliment d’acord amb els perfils dels infants i les seves necessitats, aplicar la mentoria per crear referents per als infants que estan en centres, i ampliar els incentius existents per a famílies acollidores, així com millorar-ne l’acompanyament.
Posar els infants al centre
“Escoltar els infants i tenir-los en compte és un dret dels infants, i és un compromís del nostre departament que el puguin exercir”, ha reblat. S’ha referit al Pacte per la infància del 2013, que va comprometre i involucrar tots els actors, i ha vist necessari actualitzar-lo per incloure temes que han emergit en la darrera dècada. En són un exemple la irrupció de les pantalles i les xarxes socials, l’impacte de la pandèmia en la salut mental infantil i juvenil i el fenomen dels adolescents que migren sols. També ha anunciat que Drets Socials impulsarà una Enquesta sobre el Benestar Infantil i Adolescent a Catalunya, que permetrà identificar problemàtiques i desigualtats en el desenvolupament d’infants i adolescents per ajustar els programes a les necessitats, i monitoritzar i avaluar les polítiques públiques adreçades a la infància.
El Departament de Drets Socials està reforçant els Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS) a través del Contracte Programa amb els ens locals, que finança al territori 108 d’aquests serveis. Treballen amb els infants i amb les famílies que tenen grans dificultats, però fan també una tasca preventiva, com també la fan els serveis d’orientació i acompanyament integral a les famílies per millorar-ne el benestar personal, familiar i social. “La prevenció ha de ser la nostra gran aliada. Hem d’evitar el desemparament dels infants, a la vegada que hem de fer front als abusos i a les diferents manifestacions de la violència que poden estar patint els infants”, ha afirmat.
“A Catalunya tenim també un important sistema de prevenció i cura dels infants que és el moviment del lleure, un moviment únic que hem de reconèixer pel seu valor de compromís educatiu i d’inclusió en tot el territori, i de treball amb les famílies”, ha expressat. Per això, Drets Socials treballa per fer un reconeixement del moviment del lleure a Catalunya, per visibilitzar i donar a conèixer la gran tasca que fan, així com per donar suport amb més recursos als agrupaments i esplais de Catalunya.
