La consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha lliurat aquest dijous a la tarda els premis de “Recerca Fiscal i Estudis Tributaris” als millors treballs de final de grau i màster en dret tributari i hisenda pública. Uns guardons que, des del 2019, convoca cada dos anys la Secretaria d’Hisenda i que enguany arriben a la tercera edició. La voluntat del Govern en impulsar aquesta iniciativa és, d’una banda, promoure la investigació científica en l’àmbit de la fiscalitat; i, al mateix temps, enfortir els vincles i generar sinergies entre el món acadèmic i el de l’administració pública a partir de la creació d’una xarxa de personal expert en aquestes matèries.

{"name":"2023/12/14/19/06/e011abb6-4674-45a4-a4e0-5d8962d88dd8.JPG","author":"Departament Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":"1834079"}

Els premis es classifiquen en dues categories -grau i màster- i dos àmbits de recerca –Dret Financer i Tributari i Hisenda Pública- i estan retribuïts amb 1.500 euros cadascun. També estan reconeguts els treballs “accèssit” amb una dotació de 500 euros en qualsevol de les quatre categories. Els treballs han estat avaluats per un jurat, format per acadèmics i professionals experts en ambdues matèries.

Durant la seva intervenció, la consellera d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha posat de relleu la importància de reconèixer premis com aquests ja que, segons ha dit, “apostar per la recerca i la generació de coneixement en qualsevol àmbit fomenta el progrés econòmic i social del país”. “Ser competitius implica que tenim el potencial de generar prosperitat i, en definitiva, millorar el benestar del conjunt de la societat”, ha afegit.

Per a la màxima responsable de la política fiscal del Govern català, “la recerca en l’àmbit tributari fomenta que el disseny de les polítiques fiscals sigui més adequat i coherent per aconseguir resultats més eficients”. En aquest sentit ha posat com a exemple l’Impost sobre les begudes ensucrades envasades que va crear la Generalitat l’any 2017 amb l’objectiu d’incentivar un canvi de comportament entre la població que suposés una reducció en el consum. Un objectiu que, segons ha explicat, l’evidència ha posat de manifest ”d’una manera molt clara i contundent” que no només ha ajudat a canviar els hàbits dels consumidors, sinó que les empreses també han reduït el nivell de sucre dels seus productes, aconseguint millorar la qualitat de vida de les persones, la seva salut i, de retruc, un estalvi en la despesa sanitària. “La feina feta en el disseny de figures tributàries com l’impost sobre les begudes ensucrades envasades mostra que l’anàlisi previa i la recerca són cabdals per aprofitar el potencial de la política fiscal”, ha conclòs.

Per la seva banda, la secretària d’Hisenda de la Generalitat, Marta Espasa, ha subratllat “la importància d’establir sinergies entre el món acadèmic i l’administració que permetin incorporar talent jove i preparat per poder fer front als reptes de futur”. Un reptes que, al seu parer, passen, d’una banda, per realitzar un relleu generacional en el sí de les administracions públiques amb unes plantilles amb una mitjana d’edat molt elevada; i, de l’altra, dur a terme les transformacions necessàries per fer front a la digitalització, la globalització, el canvi climàtic o la desigualtat econòmica.

Per a Espasa, dins de l’àmbit de la fiscalitat això es tradueix en primer lloc, “en el disseny d’un sistema fiscal” que permeti obtenir els recursos necessaris per finançar la despesa pública, “tot garantint un determinat nivell de distribució i assegurant un creixement equilibrat i sostenible”. I, en segon lloc, en “l’aplicació per part de l’Administració d’aquest sistema tributari”, de manera que “la gestió dels impostos es realitzi amb la màxima eficiència i amb un elevats estàndards de qualitat”, ha reblat.  

Tretze universitats

Enguany s’han avaluat 31 treballs presentats per estudiants de diferents de tretze universitats públiques i privades de Catalunya i d’altres comunitats. El jurat ha decidit atorgar un premi de Treball de final de grau en l’àmbit de dret financer i tributari i dos reconeixements específics “accèssit” en aquesta mateixa categoria. El premi de treball de final de grau d’hisenda pública i els dos premis de treball de final de màster han quedat deserts.

Els guardonats d’aquesta segona edició han estat els següents:

1. Lourdes Gallego Álvarez, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en la categoria de final de grau en l’àmbit de dret financer i tributari pel seu treball: “El copagament sanitari: Anàlisi des d'una perspectiva jurídico-financera”.
2. Nuria Cruz Gómez, de la Universitat d’Alcalà, amb un accèssit pel seu treball de final de grau en l’àmbit de dret financer i tributari, que porta per títol: “Anàlisis i estudi del nou valor de referència de mercat: Incidència en el sistema tributari espanyol, problemes i repercussió en els diferents impostos”.
3. Guillermo Vidal Wagner, de la Universitat Oberta de Catalunya-Universitat de Barcelona (UOC-UB), amb un accèssit pel seu treball de final de grau en l’àmbit de dret financer i tributari, que porta per títol: “L’estat se’n va de festa: Beneficis fiscals en l’impost sobre societats per despeses de publicitat i propaganda en el marc d’esdeveniments d’excepcional interès públic (Article 27 de la Llei 49/2002).

La figura del ‘copagament sanitari’

Aquest treball, signat per Lourdes Gallego, analitza la figura del copagament sanitari des d’una perspectiva transversal tant a Espanya com a l’esfera internacional, delimitant la seva naturalesa jurídica i les seves implicacions legals. L’objectiu és contextualitzar la importància del sistema sanitari com a servei públic essencial i, al mateix temps, avaluar les repercussions que generen els mecanismes financers per poder sufragar-ne el cost. En aquest sentit, s'analitza especialment el copagament farmacèutic instaurat a tot el territori espanyol a partir de Reial decret llei 16/2012 i els diferents debats jurídics, en termes tributaris i competencials, que aquest ha suscitat. L’autora també reflexiona sobre la presència d’aquesta figura en altres països europeus i les lliçons que se’n poden extreure de la seva implementació.

El nou ‘valor de referència’ de l’impost de successions i donacions, i de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

L’autora, Núria Cruz, fa un estudi exhaustiu dels canvis que s’han derivat en l’ordenament jurídic després de l’entrada en vigor de la Llei 11/2021, de Mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, i la incorporació del nou “valor de referència” dels béns immobles. Una figura que substitueix a l’antic “valor real” i que ha modificat les bases imposables de dos impostos: Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), i Successions i Donacions (ISD). El treball aprofundeix en els problemes jurídics d’aquesta nova regulació i les conseqüències que per al contribuent pot tenir aquest nou sistema de determinació de la base imposable en els impostos esmentats.

Els beneficis fiscals de l’impost de societats per a les empreses que donen suport a esdeveniments d’excepcional interès públic

Finalment, Guillermo Vidal reflexiona sobre les conseqüències de la Llei 49/2002 de règim fiscal de les entitats sense ànim de lucre i dels incentius fiscals al mecenatge, en concret sobre l’article 27 que afecta als programes que donen suport a esdeveniments d’excepcional interès públic, i als beneficis fiscals de l’impost sobre societats, un article que, segons el mateix autor, provoca discrepàncies interpretatives amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i respecte de les qualssuggereix possibles solucions amb l’objectiu de reduir la litigiositat que existeix actualment sobre aquesta matèria.

Accedeix al vídeo de l'acte de lliurament de la tercera edició del Premi de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris en aquest enllaç.