El conseller Campuzano i la consellera Capella han encapçalat la jornada “Planificació territorial i nous models residencials”

Drets Socials i Territori proposen un nou model d’allotjaments amb serveis per a persones grans que visquin en habitatges poc adaptats i que posin els seus pisos a disposició de lloguer per a joves

En el decurs de la jornada també s’ha detallat la planificació de serveis socials especialitzats fins a 2040


Jornada{"name":"2024/06/21/14/26/9be414b7-1af1-4f00-8904-7fe0b7a189c8.jpeg","author":"DSO","type":"0","location":"0","weight":153026}

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, i la consellera de Territori, Ester Capella i Farré, han inaugurat aquest matí la jornada “Planificació territorial i nous models residencials”. En el marc d’aquesta trobada, el Govern ha presentat dos projectes estratègics: la planificació territorial dels serveis socials especialitzats i la iniciativa d’habitatges amb serveis per a gent gran. Es tracta de programes que tenen per objectiu oferir una resposta adequada al repte demogràfic de l’envelliment, a l’increment de les necessitats de cures o a l’emancipació dels joves.

Els consellers han detallat l’aposta conjunta dels Departaments d’impulsar arreu del territori un nou model d’habitatges amb serveis per a gent gran. Aquesta iniciativa es basa en la construcció d’allotjaments per a persones grans que posin els seus pisos, menys adequats a les seves necessitats de suport, a disposició d’una borsa de lloguers garantits per a joves o d’altres col·lectius.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés.{"name":"2024/06/21/13/40/8b33322d-8028-4c6e-84b0-249917994c59.jpg","author":"Drets Socials","type":"0","location":"0","weight":527905}

“Cal que ens anticipem a les necessitats futures i proposem fórmules innovadores que endarrereixin tant com sigui possible la institucionalització i alhora facilitin l’emancipació del jovent”, ha assegurat Campuzano. “El 2030 la població de més de 65 anys passarà del 20% al 30%. Amb estratègies com l’allotjament amb suport podrem donar resposta al repte demogràfic que el país haurà d’afrontar en els propers anys”, ha apuntat.


capella{"name":"2024/06/21/14/26/b7b32e54-94d2-498d-84e9-67074cf1755c.jpeg","author":"DSO","type":"0","location":"0","weight":134354}

Per la seva banda, la consellera Capella ha destacat que "assistim a un gran creixement de la franja de població de més edat i a un preocupant increment continu de l’edat d’emancipació. En aquest context, des del Govern fomentem polítiques d’habitatge per a totes les etapes de la vida, posant tots els recursos alhora, a l’abast de tothom, per obtenir el màxim retorn social". Amb aquest programa, ha afegit, "multipliquem els resultats dels recursos públics per permetre mobilitzar encara més habitatges".

Aquest model d’allotjaments posa les persones grans al centre i, al mateix temps, està pensat per ser sostenible econòmicament i gestionat en col·laboració amb els ens locals i el tercer sector. L’ens local ha d’aportar el sòl, el Govern la inversió, les persones grans poden optar a un habitatge que s’acomodi millor a les seves necessitats i obtenir un lloguer garantit per finançar-lo, els operadors del sector social en faran la gestió i les persones joves disposaran de més mercat de lloguer.

D’altra banda, la gestió dels nous equipaments és una oportunitat per fer la transició d'un model de proveïdors de recursos concrets cap a un model de plataforma de serveis que treballa en tot el contínuum entre el domicili, l’entorn i l’allotjament.

La primera fase del projecte contempla la construcció de promocions en 10 municipis, entre els que més ho necessiten, en funció de la planificació. Aquesta proposta suposarà la creació de 800 nous pisos per a persones grans i la generació d’uns 800 pisos addicionals per a persones joves.

Aquest plantejament, que respon al marc del desenvolupament del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, promou polítiques d’habitatge per a totes les etapes de la vida, posant tots els recursos alhora i a l’abast de tothom. L’objectiu és obtenir el màxim retorn social i enfortir l’intercanvi generacional d’aquests dos moments vitals. Alhora es basa en els principis de desinstitucionalització i foment de l’autonomia personal de l’estratègia europea de cures, per això es proposa que es pugui viure l’envelliment acompanyat i des de la pròpia llar.

La jornada ha comptat també amb ponències del secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós i March; el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Francesc Sutrias i Grau; el secretari d’Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens i Mèlich, i el comissionat especial per a l’economia social del Ministeri de Treball i Economia Social, Víctor Meseguer Sánchez.


Secretari Torrens{"name":"2024/06/21/14/28/bbc33d9b-1bc9-4506-ae63-2bd6903953e9.jpeg","author":"DSO","type":"0","location":"0","weight":123100}

Planificació territorial dels serveis socials especialitzats

Durant la jornada també s’ha presentat la planificació de serveis socials especialitzats 2030-2040, que ha dut a terme Drets Socials per dissenyar la creació de places d’atenció a gent gran, persones amb discapacitat, persones amb problemes de salut mental, les drogoaddiccions i persones amb VIH-Sida. L’objectiu de l’estudi és que l’any 2040 tothom que formi part d’algun d’aquests grups estigui atès per la Generalitat de Catalunya. El conseller Campuzano ha destacat que caldrà crear 47.000 places noves les properes dècades. “Necessitem arribar a un parc públic de més de 126.000 places el 2040 per garantir una atenció adequada a la ciutadania, però sobretot necessitem un debat i un canvi en el model”, ha reblat.

Drets Socials ha elaborat per primer cop una planificació territorial dels serveis residencials i d’atenció diürna a llarg termini, amb horitzó 2030 i 2040. El secretari d’Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens i Mèlich, ha estat l’encarregat de presentar aquest document, que respon a un dels principals compromisos que va assumir l’equip del conseller Campuzano durant aquesta legislatura. Es tracta d’un punt de partida que es compartirà amb els agents del sistema de protecció social.

Pel que fa a col·lectius, les projeccions demogràfiques apunten que caldrà crear gairebé 35.000 places per a gent gran, entre centres residencials i d’atenció diürna, fins arribar a les 87.000 places amb finançament públic. També s’estima que caldrà incrementar en més de 8.000 les places en recursos d’atenció a persones amb discapacitat fins assolir les 27.000 places. La planificació preveu sumar 2.600 places en l’àmbit de la salut mental, 650 per drogoaddiccions i unes 250 per atendre persones amb VIH-Sida amb necessitats socials.

Per fer front a aquest increment progressiu de la xarxa pública es calcula que serà necessària una despesa anual per part de la Generalitat de Catalunya d’uns 600 M€ fins el 2030. De cara a 2040, la partida s’hauria d’incrementar en 280 M€ més. Cal remarcar que la despesa està calculada en base a les tarifes i costos actuals i, per tant, no té en compte la inflació ni possibles futurs increments de tarifes.

La planificació a llarg termini és el punt de partida per establir un marc de referència que ajudi a orientar les polítiques del Govern, així com a prioritzar les inversions en aquest àmbit, tant les que faci la Generalitat, com els ens locals, el tercer sector o la resta d’agents que conformen el sistema català de protecció social. L’informe persegueix també igualar les ràtios de cobertura entre serveis i eliminar les diferències entre vegueries o àrees bàsiques de serveis socials pel que fa a l’atenció de gent gran, persones amb discapacitat o malaltia mental.

A banda de tenir en compte la situació de places actual, la planificació s’ha basat també en les projeccions demogràfiques (escenaris de l’Idescat per a persones adultes i majors de 65 anys) i les ràtios de persones amb graus de dependència, discapacitat i prevalença de trastorns mentals, addiccions i VIH-sida.

Per primer cop també s’han calculat les necessitats tenint en consideració les llistes d’accés a aquests recursos. En aquest sentit, la planificació fins a 2030 s’ha fet pensant en eixugar les llistes d’espera actuals i futures.

7  

Imatges

El comissionat especial per a l'economia social del Ministeri de Treball i Economia Social, Víctor Meseguer Sánchez.

El comissionat especial per a l'economia social del Ministeri de Treball i Economia Social, Víctor Meseguer Sánchez. 383721

El secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós i March, durant la seva ponència.

El secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós i March, durant la seva ponència. 536250

El secretari d'Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens i Mèlich, durant la seva ponència.

El secretari d'Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens i Mèlich, durant la seva ponència. 435896

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, durant la seva intervenció.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, durant la seva intervenció. 527905

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, durant la seva intervenció.

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, durant la seva intervenció. 478178

El secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Francesc Sutrias i Grau, durant la seva intervenció.

El secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Francesc Sutrias i Grau, durant la seva intervenció. 433268

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés; i la consellera de Territori, Ester Capella i Farré.

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés; i la consellera de Territori, Ester Capella i Farré. 582644