- En compareixença parlamentària, la consellera anuncia que també s’augmentarà l’IRSC i es donarà inici a la tramitació de la Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials
- “Abordarem de forma decidida la transformació, reestructuració i modernització del sistema social que Catalunya necessita”, ha assegurat
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha explicat avui que, abans que acabi l’any, s’impulsaran tres mesures per abordar la transformació del sistema de serveis socials que Catalunya necessita. Es tracta de la tramitació de la Llei de l’Agència Social i Sanitària; l’augment de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en relació amb l’IPC, i l’aprovació del projecte de Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials.
Martínez Bravo ho ha anunciat en el decurs de la seva primera compareixença al Parlament de Catalunya com a consellera, en la Comissió de Drets Socials i Inclusió.
La consellera ha reivindicat l’impacte positiu de les polítiques socials basat en l’evidència científica. “Els programes d'inserció sociolaboral, quan estan ben gestionats, aconsegueixen taxes d’inserció laboral molt significatives. Si es té en compte la reducció de la dependència de prestacions i l'increment de contribucions fiscals, la inversió es recupera en un termini de cinc anys. Això sense comptar els altres beneficis en salut, benestar i cohesió social”, ha exemplificat.
“Dignificar els nostres usuaris serà un objectiu fonamental —ha subratllat— però també treballarem per dignificar el paper de les treballadores i els treballadors del sector social”. Per això, “mantindrem el diàleg amb sindicats, patronals i Tercer Sector” i “aprovarem properament l’increment del 5% de les tarifes socials acordat l’any 2023, amb efectes d’aquest any 2024” perquè aquest augment repercuteixi en una millora de les condicions laborals dels professionals.
“Cal avançar cap a un veritable sistema de protecció social”, ha afegit Martínez Bravo. “Un sistema integrat amb una infraestructura digital forta, basada en la interoperabilitat de dades de tots els actors. Fomentant les gestions automàtiques, per minimitzar els tràmits que hagin de fer els usuaris. L’estructura de dades és també clau per fomentar l’avaluació contínua de processos, detectar espais de millora i apropar la gestió a les millors pràctiques a escala internacional.”
Un procés, que ha de liderar el Govern —ha dit— però construït des del consens amb els ajuntaments, les diputacions, les professionals, el Tercer Sector i la ciutadania. El primer pas d’aquest procés tindrà lloc en el marc del Consell General dels Serveis Socials, que es convocarà el mes d’octubre i d’on sortirà la creació d’un grup d’experts multidisciplinari per abordar aquesta reforma.
La consellera de Drets Socials i Inclusió també s’ha referit al traspàs de l’ingrés mínim vital a la Generalitat. Ha avançat que el pròxim 3 d’octubre tindrà lloc la primera reunió de la comissió de seguiment del conveni per tal de fer efectiu el traspàs al més aviat possible. També caldrà reformar, –ha recordat, la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania per fer-la compatible amb l’IMV.
A més a més, s’ha referit al finançament. “Buscarem i reivindicarem més finançament. Però el buscarem no només a Catalunya i Espanya, sinó també a fora, a Europa, aprofitant les oportunitats del Fons Social Europeu, entre d’altres. Volem un finançament útil, eficaç i ambiciós, al servei de les persones, i el Govern està treballant en aquesta direcció en el marc dels acords d’investidura.”
La consellera ha fet valdre la paraula “Inclusió” que s’ha afegit al nom del Departament de Drets Socials. “És tota una declaració d’intencions”, i ha remarcat que el sistema de serveis socials ha d’incloure les persones migrades —la conselleria recupera aquesta àrea que fins ara depenia d’Igualtat i Feminismes—, les persones amb discapacitat, joves, infants i gent gran.
Respecte de la infància, Mònica Martínez Bravo ha assenyalat que “abordarem de forma urgent la situació dels infants tutelats que tenen entre 0 i 6 anys i que viuen en centres residencials. Hem començat a revisar les condicions, tràmits i regulació a què estan subjectes les famílies acollidores per poder estudiar i aplicar millores que n’afavoreixin l’increment de famílies acollidores i estem mobilitzant tots els recursos que tenim a disposició i siguin necessaris per desplegar un pla de xoc que permeti la desinstitucionalització de tots els menors de sis anys a Catalunya.”
Pel que fa a la gent gran i les persones amb necessitats complexes, la consellera ha manifestat que “és imprescindible continuar amb el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària a les residències de gent gran, però també al conjunt del sistema. La futura Agència Integrada Social i Sanitària ens ha de permetre garantir un continu assistencial, tant si la persona transita per serveis de l’àmbit social com sanitari, mitjançant un únic referent social, garantint l’atenció sanitària pública a les residències i fent que els equips, per fi, treballin de forma coordinada i no d'esquena els uns als altres”.
“També estem compromesos —ha agregat— amb la creació de 6.000 noves places residencials i de centre de dia per a gent gran, persones amb discapacitat i salut mental en aquesta legislatura.”
En l’àmbit legislatiu, la consellera ha anunciat que, abans que acabi l’any, portarà al Parlament la Llei de l’Agència Social i Sanitària, juntament amb el Departament de Salut, que ja es va començar a tramitar la legislatura anterior, “per tal de reprendre la feina i no endarrerir-ne l’aprovació”. També s’iniciarà la tramitació parlamentària de la Llei dels instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials, una norma que té per objectiu bastir un sistema basat en la qualitat, àgil i capaç d’adaptar-se a les necessitats de les persones.
Així mateix, es donarà compliment al compromís d’incrementar l’IRSC en relació amb l’IPC, en el marc de la Llei de Pressupostos.
“Abordarem de forma decidida la transformació, reestructuració i modernització del sistema social que Catalunya necessita. Crearem un sistema que es doti d’una estructura ordenada que aconsegueixi millorar la gestió i que permeti que els denominats ‘drets de paper’ acabin sent drets efectius de ciutadania. Només així aconseguirem dignificar el sector i donar-li l’estatus de tercer pilar de l’estat del benestar.”
“Practicarem l’excel·lència, avaluant la feina que fem i aplicant les millors pràctiques. I tot això ho farem sense deixar ningú enrere, invertint en el principal actiu que tenim com a societat: les persones. Perquè no és despesa social és inversió social”, ha conclòs.