- Els alumnes han de llegir com a mínim dues obres senceres cada curs, com fins ara
- Es proposa una llista orientativa d’autors i obres significatives, i els centres en poden triar d’altres, sempre que pertanyin al patrimoni literari
El Departament d’Educació ha enviat als centres educatius un document d’orientacions per al treball de la lectura guiada a les matèries comunes de batxillerat de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura. El text explicita que “l’objectiu de l’educació literària és acostar l’alumnat al patrimoni literari, promoure i incentivar la lectura literària i fomentar una reflexió crítica i analítica dels textos que permeti conèixer a fons l’art de la literatura i el seu gaudi, així com les relacions entre la literatura i altres manifestacions artístiques i culturals”. Aquestes indicacions serviran perquè els departaments lingüístics dels instituts catalans puguin començar a preparar el curs que ve.
Cada centre ha de seleccionar un mínim de dues obres rellevants del patrimoni literari per cada curs de batxillerat, que els alumnes hauran de llegir senceres. Els centres, addicionalment, poden triar altres obres, sempre que pertanyin al patrimoni literari (entès com aquelles obres i autors del passat que representen un llegat cultural, conformen la memòria col·lectiva i la tradició literària, i esdevenen cabdals per a generacions literàries posteriors). Amb això es treballarà la lectura guiada i compartida a l’aula i es manté el volum de lectures existent fins ara.
Al primer curs de batxillerat, es llegiran i s’analitzaran obres des de l’edat mitjana fins a l’últim quart del segle XIX, i a segon curs, des de l’últim quart del segle XIX fins al segle XXI, atenent a la definició de patrimoni cultural que fa el currículum. A més, els docents poden tenir en compte el patrimoni del territori més proper (per exemple, autors pirinencs o de les Terres de l’Ebre), o traçar vincles amb el nom del centre, si és el d’un autor. Es recomana que la selecció d’obres completes i de fragments tingui en compte la diversitat de gèneres literaris i de temes i la presència d’autores. Les obres que els centres triïn hauran d’anar acompanyades d’un conjunt de textos que ajudin a entendre tant la contextualització històrica i cultural com el lloc en la tradició literària, la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i actuals.
El Departament ofereix als centres propostes metodològiques mitjançant situacions d’aprenentatge i itineraris literaris de lectura guiada, així com guies didàctiques. A banda, el Departament està acabant de treballar nous exemples d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació amb diferents actors del sector.
Llistes orientatives d’autors, obres, temes i tòpics literaris
Acompanya les orientacions una llista orientativa d’autors i autores i d’obres significatives del patrimoni literari, per facilitar als centres la selecció de lectures rellevants (consultable com a document adjunt). Aquesta llista es basa en les recomanacions de les comissions de lectura d’anys anteriors i està oberta a revisions futures a partir de les aportacions dels agents educatius.
També s’ha elaborat una selecció orientativa de temes, tòpics, recursos i gèneres literaris; els centres poden ampliar aquest recull en funció de les necessitats de l’alumnat i de la seva programació. Per exemple, se suggereixen itineraris literaris sobre temes com la dona, l’amor, la natura o la ciutat com a espai, o l’heroi/heroïna, o tòpics com el beatus ille, el carpe diem o el memento mori.
ANNEX I: Obres orientatives per treballar l’educació literària a les matèries comunes de llengua i literatura catalana i castellana
LLISTA ORIENTATIVA D'OBRES DE LITERATURA CATALANA
Per tal de facilitar als centres la selecció d’obres rellevants, es planteja una llista orientativa d’autors i autores, i d’obres significatives del patrimoni literari, basada en les recomanacions de les comissions de lectura d’anys anteriors.
POESIA
Per orientar la lectura de la poesia catalana, es proposa seleccionar alguns dels autors, autores i obres següents:
- Antologia de poesia catalana. Nova tria. (Vegeu selecció)*
- Ausiàs March (aprox.1400-1459), selecció de poemes
- Jacint Verdaguer (1845-1902), Canigó o selecció de poemes
- Joan Maragall (1860-1911), Visions & Cants
- Josep Carner (1884-1970), El cor quiet, Els fruits saborosos
- Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), El poema de la rosa als llavis, Poemes en ondes hertzianes
- Pere Quart (1899-1986), Vacances pagades
- Màrius Torres (1910-1942), Antologia poètica
- Salvador Espriu (1913-1985), Cementiri de Sinera
- Joan Vinyoli (1914-1984), Vent d’aram
- Gabriel Ferrater (1922-1972), Teoria dels cossos
- Vicent Andrés Estellés (1924-1993), Llibre de meravelles
- Maria-Mercè Marçal (1952-1998), Bruixa de dol
Per tal de completar la llista anterior amb dones poetes, es podrien incorporar: Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Felícia Fuster o Maria Àngels Anglada.
*Antologia de poesia catalana. Nova tria
- Guillem de Berguedà: «Cançoneta leu e plana»
- Cerverí de Girona: «Si null temps fui pessius ne cossiros...»
- Ramon Llull: «Cant de Ramon»
- Ausiàs March: Poema XIII, «Colguen les gents amb alegria festes...»
- Jordi de Sant Jordi: «Just lo front port vostra bella semblança...»
- Joan Roís de Corella: «La balada de la garsa i l’esmerla»
- Francesc Vicent Garcia: «A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil»
- Cançó popular: «A la vora de la mar»
- Bonaventura Carles Aribau: «La pàtria»
- Teodor Llorente: «Vora el barranc dels algadins», de Nou llibret de versos (1909)
- Jacint Verdaguer: «Vora la mar», de Flors del calvari (1895)
- Miquel Costa i Llobera: «El pi de Formentor», de Poesies (1885), edició de 1907
- Joan Maragall: «Oda a Espanya», de Visions & Cants (1900)
- Joan Alcover: «Desolació», de Cap al tard (1909)
- Josep Carner: «A un auró», de Poesia (1957)
- Maria Antònia Salvà: «Talaiots», de Lluneta del pagès (1952)
- Joan Salvat-Papasseit: «Tot l’enyor de demà», de L’irradiador del port i les gavines (1921) ...
- Josep Maria de Sagarra: «Vinyes verdes vora el mar», de Cançons de rem i de vela (1923)
- Carles Riba: «Súnion, t’evocaré de lluny...», d’Elegies de Bierville (1943)
- Clementina Arderiu: «Cançó del risc», de Sempre i ara (1946)
- Rosa Leveroni: «Elegies de la represa, VI», de Presència i record (1952)
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel: «A Mallorca durant la guerra civil », d’Imitació del foc (1938)
- Màrius Torres: «Cançó a Mahalta» («Corren les nostres ànimes...»), de Poesies (1947)
- Agustí Bartra: «Oda a Catalunya des dels tròpics», de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971)
- J.V. Foix: «Em plau, d’atzar, errar per les muralles...», de Sol, i de dol (1947)
- Salvador Espriu: «Quan la llum pujada des del fons del mar...», de Llibre de Sinera (1963)
- Pere Quart: «Corrandes d’exili», de Saló de tardor (1947)
- Josep Palau i Fabre: «L’aventura», de Poemes de l’alquimista (1952)
- Joan Vinyoli: «Gall», d’El Callat (1956)
- Gabriel Ferrater: «Cambra de la tardor», de Da nuces pueris (1960)
- Joan Brossa: «Cap de bou» (1969-1982)
- Vicent Andrés Estellés: «Els amants», de Llibre de meravelles (1971)
- Miquel Martí i Pol: «L’Elionor», de La fàbrica (1972)
- Maria Àngels Anglada: «El bosc», d’Arietta (1996)
- Maria-Mercè Marçal: «T’estimo perquè sí. Perquè el cos m’ho demana» de Sal oberta (1982)
PROSA
Per orientar la lectura de la prosa en llengua catalana, es proposa seleccionar alguns dels autors, autores i obres següents:
- Ramon Llull (aprox.1232-1316), Llibre de les bèsties
- Joanot Martorell (aprox.1410-1465), Tirant lo Blanc, Episodis amorosos (versió actualitzada). Selecció d’episodis.
- Narcís Oller (1846-1930), L’Escanyapobres, La bogeria
- Prudenci Bertrana (1867-1941), Josafat
- Caterina Albert (1869-1966) («Víctor Català»), Solitud, Drames rurals
- Josep M. de Sagarra (1894-1961), Vida privada
- Miquel Llor (1894-1966), Laura a la ciutat dels sants
- Llorenç Villalonga (1897-1980), Bearn o la sala de les nines
- Josep Pla (1897-1981), Contraban i altres narracions
- Vicenç Riera Llorca (1903-1991),Tots tres surten per l’Ozama
- Mercè Rodoreda (1908-1983), Vint-i-dos contes, Aloma, La plaça del Diamant, Mirall trencat, Jardí vora el mar
- Lluís Ferran de Pol (1911-1995), La ciutat i el tròpic
- Pere Calders (1912-1994), Cròniques de la veritat oculta, Invasió subtil i altres contes
- Salvador Espriu (1913-1985), Narracions
- Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), Feliçment, jo soc una dona
- Maria Àngels Anglada (1930-1999), Quadern d’Aram, El violí d’Auschwitz
- Jesús Moncada (1941-2005), El cafè de la granota,
- Montserrat Roig (1946-1991), Ramona, adeu
Per tal de completar la llista anterior amb escriptores, es podrien incorporar: Aurora Bertrana, Anna Murià, Teresa Pàmies o Maria Antònia Oliver.
TEATRE
Per orientar la lectura d’obres teatrals en llengua catalana, es proposa seleccionar alguns dels autors i obres següents:
- Àngel Guimerà (1845-1924),Terra baixa, La filla del mar, Mar i cel, Maria Rosa
- Santiago Rusiñol (1861-1931), L'auca del senyor Esteve, L’alegria que passa
- Joan Puig i Ferreter (1882-1956), Aigües encantades, La dama enamorada.
- Joan Oliver (1899-1986), Ball robat, La fam
- Josep M. de Sagarra (1894-1961), El cafè de la Marina
- Salvador Espriu (1913-1985), Antígona
- Josep M. Benet i Jornet (1940-2020), Revolta de bruixes
Per tal de completar la llista anterior amb dramaturgues, es podrien incorporar: Carme Montoriol o Maria Aurèlia Capmany.
LLISTA ORIENTATIVA D'OBRES DE LITERATURA CASTELLANA
Per tal de facilitar als centres la selecció d’obres rellevants per al curs 2024-2025, es proposa una llista orientativa d’autors i autores, i d’obres significatives del patrimoni literari, basada en les recomanacions de les comissions de lectura d’anys anteriors.
POESIA
Per orientar la lectura de la poesia castellana, es proposa seleccionar alguns dels autors, autores i obres següents:
- Segunda antología de poesía española. (Vegeu selecció)*
- El Romancero (selección de poemas)
- Jorge Manrique (aprox.1440-1479), Coplas a la muerte de su padre
- Garcilaso de la Vega (1501-1536), (selección de poemas)
- Luis de Góngora (1561-1627), (selección de poemas)
- Francisco de Quevedo (1580-1645), (selección de poemas)
- Gustavo A. Bécquer (1836-1870), Rimas y Leyendas (Selección)
- Rosalía de Castro (1837-1885), (selección de poemas)
- Antonio Machado (1875-1939), (selección de poemas)
- Juan Ramón Jiménez (1881-1958), (selección de poemas)
- Federico García Lorca (1898-1936), Romancero gitano
- Pablo Neruda (1904-1973), Veinte poemas de amor y una canción desesperada
- Miguel Hernández (1910-1942), (selección de poemas)
- Blas de Otero (1916-1979), (selección de poemas)
- Gloria Fuertes (1917-1998), (selección de poemas)
Per tal de completar la llista anterior amb dones poetes, es podrien incorporar: Rosa Chacel, Elisabeth Mulder o Maria Dolores Arana.
*Segunda antología de poesía española
- Jarchas: «Vayse meu corachón de mib”, «Garid vos, ay yermanelas», «¿Qué faré, mamma?», «Si me quereses» (siglo XI).
- Lírica tradicional: «En Ávila, mis ojos», «Que miraba la mar / la mal casada», «Al alba venid, buen amigo», «Aprended, flores, de mí», «Dentro en el vergel, moriré» (siglos XI-XVII).
- Cantar de mío Cid: vv. 1-14, 715-777, 2689-2762 (segunda mitad del siglo XII).
- Romancero viejo: «Romance del conde Arnaldos», «Romance de la jura de Santa Águeda» (siglos XIV-XIX).
- Libro de buen amor: vv. 653-656, 697-701, 878-882, 950-971 (primer tercio del siglo XIV). 6. Jorge Manrique: Coplas a la muerte de su padre, vv. 1-5, 13-17, 25-28, 33-40 (después de 1476).
- Garcilaso de la Vega: «Égloga III» vv. 8-10, 25-32, 39-47 (antes de 1535).
- Fray Luis de León: «El aire se serena» (Oda III) (mediados del siglo XVI).
- San Juan de la Cruz: La noche oscura (segunda mitad del siglo XVI).
- Luis de Góngora: «Mientras por competir con tu cabello» (h. 1582).
- Lope de Vega: «Desmayarse, atreverse, estar furioso» (1634).
- Francisco de Quevedo: «Cerrar podrá mis ojos la postrera» (h. 1620).
- Sor Juana Inés de la Cruz: «Hombres necios que acusáis» (finales del siglo XVII).
- José de Espronceda: «Marchitas ya las juveniles flores» (A XXX dedicándole estas poesías) (h. 1840).
- Gustavo Adolfo Bécquer: «Del salón en el ángulo oscuro», de Rimas (1868).
- Rosalía de Castro: «Adiós, ríos; adiós, fontes», de Cantares gallegos (1863).
- Rubén Darío: «Canción de otoño en primavera», de Cantos de vida y esperanza (1905).
- Antonio Machado: «Fue una clara tarde, triste y soñolienta», de Soledades (1907).
- Juan Ramón Jiménez: «En ti estás todo, mar, y sin embargo» (Soledad), de Diario de un hombre recién casado (1916).
- Pedro Salinas: «Para vivir no quiero», de La voz a ti debida (1933).
- Jorge Guillén: «Más allá», de Cántico (1928).
- Gerardo Diego: «Río Duero, río Duero», de Soria (1923).
- Federico García Lorca: «Ciudad sin sueño» de Poeta en Nueva York (1929-1930, publicado en 1940).
- Dámaso Alonso: «Madrid es una ciudad de más de un millón de cadáveres (según las últimas estadísticas)», de Hijos de la ira (1944).
- Vicente Aleixandre: «Se querían», de La destrucción o el amor (1935).
- Rafael Alberti: «Si mi voz muriera en tierra», de Marinero en tierra (1924).
- Luis Cernuda: «Donde habite el olvido», de Donde habite el olvido (1933).
- Miguel Hernández: «Yo quiero ser, llorando, el hortelano», de El rayo que no cesa (1936).
- Blas de Otero: «En el principio», de Pido la paz y la palabra (1955).
- Ángel González: «Para que yo me llame Ángel González», de Áspero mundo (1956).
- José Ángel Valente: «Si no creamos un objeto metálico», de El inocente (1970).
- Jaime Gil de Biedma: «Intento formular mi experiencia de la guerra», de Moralidades (1966).
PROSA
Per orientar la lectura de la prosa en llengua castellana, es proposa seleccionar alguns dels autors, autores i obres següents:
- Don Juan Manuel (1282-1348), El conde Lucanor
- Fernando de Rojas (1470-1541), La Celestina
- Lazarillo de Tormes (1554)
- Miguel de Cervantes (1547-1616), El Quijote (selección de fragmentos), Novelas ejemplares (selección de fragmentos)
- Benito Pérez Galdós (1843-1920), Tormento
- Leopoldo Alas, "Clarín" (1852 -1901), La Regenta (selección de fragmentos)
- Emilia Pardo Bazán (1851-1921), Los pazos de Ulloa
- Jorge Luis Borges (1899-1986), Cuentos (selección)
- Ramón J. Sender (1901-1982), Réquiem por un campesino español
- Camilo José Cela (1916-2002), La colmena
- Miguel Delibes (1920-2010), Cinco horas con Mario
- Carmen Laforet (1921-2004), Nada
- Carmen Martín Gaite (1925-2000), Entre visillos
- Ana María Matute (1925-2014), Luciérnagas, Los niños tontos
- Gabriel García Márquez (1927-2014), Crónica de una muerte anunciada, El coronel no tiene quien le escriba, Cien años de soledad
- Juan Marsé (1933-2020), Últimas tardes con Teresa
- Eduardo Mendoza (1943-...), La ciudad de los prodigios, La verdad sobre el caso Savolta
- Cristina Fernández Cubas (1945-…), Mi hermana Elba y Los anillos de Brumal
- Laura Esquivel (1950-…), Como agua para chocolate
Per tal de completar la llista anterior amb escriptores, es podrien incorporar: Rosa Chacel, María Teresa León o Carmen Conde.
TEATRE
Per orientar la lectura del teatre en llengua castellana, es proposa seleccionar alguns dels autors i obres següents:
- Fernando de Rojas (1470-1541), La Celestina
- Félix Lope de Vega (1562-1635), Fuenteovejuna, El caballero de Olmedo
- Tirso de Molina (1579-1648), El burlador de Sevilla y convidado de piedra
- Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), La vida es sueño
- José Zorrilla (1817-1893), Don Juan Tenorio
- Ramón del Valle-Inclán (1866-1936), Luces de bohemia
- Federico García Lorca (1898-1936), La casa de Bernarda Alba, Yerma
- Enrique Jardiel Poncela (1901-1952), Eloísa está debajo de un almendro
- Miguel Mihura (1905-1977), Tres sombreros de copa
- Antonio Buero Vallejo (1916-2000), Historia de una escalera, La fundación
Per tal de completar la llista anterior amb dramaturgues, es podrien incorporar: Concha Méndez o Luisa Carnés.
26 de juny de 2024
