- La titular de Recerca i Universitats avança que es treballa en “un increment del finançament de les universitats, que superarà els 1.400 milions d’euros”
- El Govern continuarà desplegant convocatòries i projectes estratègics “per dibuixar un arc científic de centres i infraestructures propi d’un país intens en R+D+I”
- La consellera sosté que “situarem el coneixement i la recerca al centre del procés, mitjançant la promoció i consolidació del talent al llarg de la vida”
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha anunciat avui que el Departament de Recerca i Universitats està treballant en un nou model de finançament amb les universitats amb l’objectiu que sigui “més estable, singular i amb retiment de comptes” que s’acompanyarà dels recursos necessaris per garantir una docència, una recerca i una transferència de coneixement de qualitat a totes les universitats.
En aquest sentit, la consellera ha dit que el Govern treballarà en “un increment encara més potent que el que es va produir en els darrers pressupostos i pensem que superarà els 1.400 milions d’euros”. La consellera ha afirmat que “l’objectiu, a mitjà termini, és assolir una inversió equivalent a l’1% del PIB per al 2030, tal com fixa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement”. Aquest increment del finançament és una de les demandes dels rectors i rectores de les universitats públiques i la consellera ha subratllat que, en aquest punt, “el Govern comparteix plenament la necessitat de dotar de més finançament el sistema universitari català”.
En la seva compareixença davant de la Comissió de Recerca i Universitats del Parlament de Catalunya, la consellera s’ha compromès en la prioritat política fixada per encàrrec del president Salvador Illa de “consolidar un model transformatiu, integral i cooperatiu del coneixement, la recerca i la innovació per a l’avenç i la qualitat de vida dels catalans i les catalanes”. La titular del Departament de Recerca i Universitats també ha identificat com a grans eixos d’actuació potenciar el paper del sistema universitari com a motor de transformació, progrés i benestar al servei i posicionar Catalunya entre les 50 regions més innovadores de la UE en l’horitzó 2030.
En aquestalínia, la consellera Montserrat, “Catalunya està en disposició de liderar aquests reptes i per a aconseguir-ho situarem el coneixement i la recerca al centre del procés, mitjançant la promoció i consolidació del talent al llarg de la vida”.
Impuls de la recerca, les universitats i el talent
Amb la finalitat d’afermar el model de sistema d’R+D+I, la consellera ha ressaltat el desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya (LCC), “el marc jurídic i de governança propi del sistema català de coneixement per tal de situar Catalunya com a pol científic europeu”.
Per una banda, els quatre òrgans previstos a la norma estan ja plenament operatius per tal de complir la seva funció de millorar la coordinació dels agents del sistema de recerca i universitats: Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI); Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT); Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya, i Comitè per a la integritat de la recerca de Catalunya (CIR-CAT).
El desplegament de la LCC també s’ha concretat i en veurà reforçat per l’aplicació dels quatre plans i estratègies que preveu: Pla estratègic universitari en recerca d’excel·lència, amb la propera aprovació del protocol d’avaluació; Estratègia catalana d’igualtat de gènere a la ciència; Pla estratègic d’innovació i transferència del coneixement, i Estratègia catalana de ciència oberta.
La segona línia d’acció en el compliment d’aquest eix és l’impuls de convocatòries i projectes estratègics propis d’un territori intens en R+D+I, el que “permetrà continuar dibuixant un arc científic de centres, infraestructures i equipaments de recerca per potenciar les capacitats del sistema”.
Entre les mesures contemplades destaca la preparació de diverses convocatòries: Projectes singulars de recerca per a la construcció, adquisició o ampliació d’edificacions per a infraestructures d’R+D+I; projectes en àmbit de tecnologies digitals, de tecnologies netes en l’ús i de biotecnologies; o la nova convocatòria FI STEP per a la contractació de fins a 250 ajuts per a personal investigador predoctoral en tecnologies STEP.
Pel que fa a les infraestructures de recerca, els 150 MEUR anuals previstos en l’acord de la Comissió Mixta Estat-Generalitat permetran impulsar la inversió en projectes estratègics. La signatura del conveni de desenvolupament d’ALBA II (2025-2038) obrirà la porta a habilitar un sincrotró de quarta generació. En el Barcelona Supercomputing Center es treballa en la subscripció d’una addenda al conveni per ampliar el finançament de la gran infraestructura científica i obrir el pas al nou supercomputador MareNostrum6.
Sistema universitari al servei del progrés i el benestar
A banda dels compromisos en el terreny del finançament de les universitats, la consellera ha destacat en el bloc dedicat a l’objectiu de fer del sistema universitari un motor de dinamització social i econòmic la voluntat de posar en marxa un nou Pla d’Inversions de les Universitats públiques de Catalunya (PIU) que “doblarà la dotació actual i esperem que estigui al voltant dels 100 milions d’euros l’any”. Això es farà, a més, donant estabilitat a les universitats amb un programa pluriennal d’inversions.
En l’àmbit de les polítiques de personal, la consellera ha explicat que es continuarà aplicant el Pla de xoc per al relleu generacional i contra la precarització a les universitats públiques que es va començar a aplicar l’any passat amb una durada prevista de tres anys. També ha destacat la participació del Departament en el marc del conveni “Talento” del Govern espanyol que preveu la incorporació de més de 3.000 places de professor/a ajudant doctor al sistema universitari públic, de les quals 705 corresponen a universitats catalanes amb una inversió de 32,3 milions d’euros del Ministeri. Per la seva banda, la Generalitat hi aportarà 21,2 milions amb l’objectiu de proveir la resta de places que necessiten les universitats públiques per crear, en total, més de 1.000 places d’aquesta figura docent.
Pel que fa a les polítiques d’equitat i d’igualtat de gènere, la consellera ha posat l’accent en la necessitat de millorar les condicions d’accés dels estudiants amb situacions socioeconòmiques més desfavorables a la universitat, continuant així amb la política de reducció de preus iniciada fa uns anys. De cara al futur pressupost, Montserrat ha avançat que s’està treballant per igualar tots els preus dels graus i màsters habilitants al nivell més baix reduint, alhora, un 30% el preu dels màsters no habilitants. A més, també està previst ampliar la gratuïtat de la matrícula a les famílies monoparentals. La consellera ha recordat que, en tots aquests casos, el Departament compensarà les universitats per la disminució d’ingressos que es derivin de les rebaixes de preus i noves exempcions. Un dels objectius de la rebaixa de preus és millorar la capacitat dels estudiants de rendes baixes d’accedir a estudis STEM.
La consellera també ha posat en valor les mesures referents al benestar emocional i salut mental de la població universitària. En aquest apartat la consellera ha avançat que en l’àmbit de la inclusió el Departament està treballant, mitjançant el Consell interuniversitari de Catalunya, en un Pla d’Inclusió i Diversitat a les Universitats Catalanes (PIDUC).
En relació amb les polítiques d’igualtat de gènere, la consellera ha reiterat que un dels objectius és consolidar un model que millori la qualitat de vida de les persones i vetlli per garantir els drets d’aquells col·lectius en situació de vulnerabilitat, com ara les víctimes de violències masclistes. En aquesta línia, la consellera ha remarcat que “cal continuar treballant per millorar els sistemes existents tant de prevenció com de penalització”.
Al capdavant de la innovació i la societat del coneixement
El tercer eix de Govern en l’àmbit competencial del Departament de Recerca i Universitats ambiciona posicionar Catalunya entre les 50 regions més innovadores i capdavanteres de la societat del coneixement de la UE en l’horitzó 2030. Per arribar-hi, la consellera ha posat èmfasi en “promoure la transformació del coneixement en valor social i econòmic, impulsant activitats i capacitats per dur el coneixement generar al sistema d’R+D+I al sistema social i productiu”.
L’impacte i la projecció internacional del sistema català de coneixement s’articularà al voltant d’una nova estratègia d’internacionalització, que preveu donar suport, entre altres iniciatives de recerca, al Node ELLIS Barcelona en IA, la candidatura KIC EIT Water de la CE o el reconeixement de Catalunya com un dels 100 Hydrogen Valleys europeus. En l’àmbut de l’educació superior, es fomentaran les nou aliances europees amb participació d’universitats catalanes. També s’impulsaran noves aliances ja consolidades a Europa (Euroregió Pirineus-Mediterrània, 4 Motors d’Europa), Àsia o el Quebec.
La promoció de la transferència de coneixement a casa nostra passa pel desplegament del Pla Estratègic d’Innovació o Transferència de Coneixement (PEITC), que actua en tres àmbits principals: Incrementar l’activitat de transferència en quantitat, qualitat i impacte i millorar les estructures i procediments i enfortir i dinamitzar la comunitat de recerca i emprenedoria; facilitar que tot el personal del sistema de coneixement conegui i participi en activitats d’innovació, i consolidar la relació del sistema d’RDI amb el teixit social i productiu.
L’impuls dels nous models d’innovació s’articularà reforçant la promoció del Fons d’Inversió en Tecnologia Avançada (FITA) en àrees d’interès estratègic del país entre les que figuren els semiconductors, l’hidrogen verd o l’IA. La posada en marxa de Fraunhofer.Cat representarà una aliança internacional amb seu a Barcelona per contribuir decisivament a la transferència i la valorització dels resultats de la recerca. A més, en el marc del programa de les Regions del Coneixement s’habilitarà una convocatòria per valor de 75 MEUR per desplegar equips de suport i promoció de la recerca i la innovació orientades als reptes territorials.
Llengua i formació contínua
En l’àmbit de la política lingüística la consellera ha explicat que la voluntat del Departament és fer compatible la internacionalització del sistema universitari de Catalunya amb el foment del català com a llengua pròpia. En aquest sentit, Montserrat ha detallat que es continuarà potenciant l’aprenentatge de les terceres llengües, especialment entre l’estudiantat de grau, amb més ajuts a programes com el Parla3. Paral·lelament, es completarà el desplegament del Pla d’enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari i de recerca, que té com una de les seves prioritats garantir que totes les assignatures s’imparteixin en la llengua indicada en la guia docent per assegurar els drets lingüístics de tot l’estudiantat.
Pel que fa a la formació al llarg de la vida, la consellera ha transmès la voluntat de reforçar la relació amb els agents socials i econòmics amb l’impuls de la Formació contínua (microcredencials), mitjançant el desplegament del Programa de Microcredencials “Microcred.Cat” a les universitats públiques. També ha destacat la necessitat d’aprofundir en la Formació Dual per millorar la formació integral i l’ocupabilitat de l’estudiantat.
2
Imatges
