El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el Decret del Pla territorial sectorial d’habitatge, que és el marc orientador per a l’aplicació de les polítiques d’habitatge a tot el territori de Catalunya i que es desenvoluparà mitjançant plans específics. Aquest pla dona compliment a la Llei del dret a l’habitatge de 2007 que estableix el Pla territorial sectorial d’habitatge com un instrument essencial de planificació i programació d’habitatge que el departament competent en la matèria ha de redactar.

El Pla determina els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada i fixa els objectius quinquennals municipals de solidaritat urbana, així com l’increment del parc d’habitatges de lloguer social a assolir. El Pla també s’ocupa de determinar els estàndards de reserva de sòl destinat a habitatges de protecció pública en els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada.

Dins de les finalitats del Pla hi ha:

1. El compliment de l’objectiu de solidaritat urbana, que consisteix a disposar en el termini de vint anys d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total dels habitatges principals existents en els municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada.
2. L’increment del parc d’habitatges de lloguer assequible fins a arribar a un 9% del parc d’habitatges principals de Catalunya.

El pla 50.000, presentat recentment, concreta l’aportació de la Generalitat per fer possible l’assoliment dels objectius de solidaritat urbana del proper quinquenni.

Per a l’objectiu de solidaritat urbana, es defineixen les àrees següents:

1. De demanda residencial forta i acreditada.
2. Preferents.
3. Rurals.
4. No preferents.
5. D’intervenció complementària.
6. D’escassa demanda.

El Pla recull la possibilitat que municipis inclosos en àrees de demanda residencial forta i acreditada puguin mancomunar-se.

Reserva de sòl per a habitatge de protecció pública

Quan el planejament urbanístic hagi d’establir reserves de sòl destinat a habitatge de protecció pública en els municipis inclosos a les àrees de demanda residencial forta i acreditada més importants, els estàndards de reserva mínima serà el següent:

1. El sòl corresponent al 50% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació en sòl urbanitzable delimitat
2. El 40% en sòl urbà no consolidat, amb possibilitat de reduir, en aquest darrer cas, fins al 30% quan sigui necessari per garantir la viabilitat econòmica de l’actuació.

La meitat, com a mínim, d’aquestes reserves s’ha de destinar específicament al règim d’arrendament.

S’estableix un termini de dos anys per a l’adaptació dels plans locals d’habitatge d’abast municipal o supramunicipal per fer-los coherents amb el Pla territorial sectorial d’habitatge.

El departament competent en matèria d’habitatge gestionarà el fons de solidaritat urbana que preveu el Pla i haurà d’aprovar el reglament que el reguli. Així mateix, en coordinació amb les administracions locals, també podrà aprovar programes d’inspecció dels edificis residencials amb l’objectiu de detectar l’existència d’habitatges desocupats i d’establir censos de propietats susceptibles d’ésser afectades per les mesures establertes.

Amb l’efecte d’assolir l’objectiu de solidaritat urbana, s’integren en el parc d’habitatges destinats a polítiques socials la següent tipologia:

a) Els habitatges acollits a qualsevol de les modalitats de protecció oficial o als plans i els programes d’habitatge, mentre sigui vigent la seva qualificació definitiva o tràmit equivalent.

b) Els habitatges promoguts per operadors públics, de preu intermedi entre l’habitatge amb protecció oficial i l’habitatge del mercat lliure que no es regeixen per les regles del mercat lliure, mentre sigui vigent la seva qualificació definitiva o tràmit equivalent.

c) Els habitatges de titularitat pública o privada gestionats per les administracions competents per desenvolupar les polítiques en matèria d’habitatge.

d) Els allotjaments dotacionals.

e) Els habitatges privats de lloguer administrats per xarxes de mediació social.

f) Els habitatges d’inserció gestionats per la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió.

g) Els habitatges i allotjaments d’acollida de persones immigrades, refugiades o sol·licitants d’asil.

h) Els habitatges privats de lloguer subjectes al règim legal de pròrroga forçosa.

i) Els habitatges cedits en règim de masoveria urbana.

j) Els habitatges d’empreses destinats als seus treballadors.

En el termini d’un any des de l’entrada en vigor del Pla territorial sectorial d’habitatge, els municipis obligats a complir l’objectiu de solidaritat urbana han de constituir el cens dels habitatges que integren llurs parcs d’habitatges destinats a polítiques socials.

Aquest pla entrarà en vigor a partir de l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, mentre que la part del compliment dels objectius de solidaritat urbana, de lloguer social i de protecció oficial per a les diferents àrees ho faran l’1 de gener de 2025.