- La vicepresidenta Vilagrà ha destacat que el Pacte Nacional de Salut Mental “suposa un abans i un després en l’abordatge de la salut mental a Catalunya”
- Durant la quarta reunió de la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental, s’han presentat els informes finals, entre els quals l’operativa dels 25 objectius estratègics i un informe sobre el finançament de la salut mental a Catalunya
- Entre els projectes impulsats, hi ha un programa del Departament de Cultura per acostar la cultura com a eina de recuperació i la incorporació de l’activitat física en els serveis hospitalaris i de recuperació
El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encapçalat aquest matí, juntament amb la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, la quarta reunió de la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional. Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha posat de relleu que, a través del Pacte, s’ha “definit una estratègia de país” en aquest àmbit, que ha situat com una de les seves prioritats com a president. I ha fet notar que la tasca realitzada en el marc del Pacte ha permès “posar les bases d’un camí per disposar d'un sistema d'atenció a la salut mental dels més avançats i pioners del món”. “Avui estem més a prop del que es mereix la ciutadania de Catalunya”, ha reblat.
En aquesta mateixa línia, Pere Aragonès ha remarcat que “hem tractat la salut mental com una de les prioritats de país” i ha assenyalat que, “per primera vegada, s’ha treballat de manera transversal en tots els àmbit de Govern, amb un objectiu que és posar al centre els drets de la persona i acompanyar el canvi de cultura a l'hora d'atendre les persones amb problemàtiques relacionades amb la salut mental”.
El president ha citat com a exemples de la tasca feta el pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025, la planificació i l'inici del procés de reconversió de llarga estada psiquiàtrica, les formacions i el suport per a una escola més inclusiva, els programes específics d'esport escolar inclusiu, i les formacions específiques als cossos de seguretat.
Pere Aragonès s’ha mostrat convençut que el Pacte ha permès començar a fer un “canvi de paradigma” i un “avenç inequívoc”, que “ens ha d'animar i esperonar a continuar treballant per seguir impulsant tots els canvis necessaris, per trencar tots els estigmes que avui dia encara existeixen i sobretot oferir les eines, els recursos i les oportunitats per a les persones que pateixen problemes de salut mental”.
Per la seva banda, la vicepresidenta Vilagrà ha subratllat que amb la presentació d’aquest informe final, el Govern “ha complert amb l’encàrrec que li va fer el Parlament” i presenta un pla nacional de salut mental que suposa “un abans i un després en l’abordatge de la salut mental a Catalunya”. I ha afegit que “amb aquest pla es posen al centre els drets de les persones”. Per Vilagrà, donar resposta als problemes de salut mental que pateix la ciutadania és “una prioritat” i per això, ha reclamat “valentia política i coratge” al pròxim Govern per continuar amb la feina que s’ha fet fins ara.
Durant la trobada, a la qual també hi han participat els consellers de Drets Socials i d'Educació, Carles Campuzano i Anna Simó, respectivament, s’han presentat les 90 accions operatives que responen als 25 objectius estratègics que es van aprovar durant la tercera reunió de la Taula, celebrada el passat mes de desembre. Així com un informe d’avaluació de les accions i un altre sobre el finançament de la Salut Mental a Catalunya elaborat per Guillem López Casasnovas.
Un canvi de paradigma en la gestió de la salut mental
Durant tots aquests mesos, des que es va posar en marxa, el Pacte Nacional de Salut Mental i el Benestar Emocional ha impulsat un canvi de paradigma en l’estratègia de salut mental a Catalunya. Una estratègia que posa al centre els drets de la persona i proposa un canvi de cultura a l’hora d’atendre a les persones, respectant els seus drets i donant tota la potestat perquè puguin decidir i intervenir en la seva recuperació. Amb aquest canvi, el Govern respon a la iniciativa QualityRights de l’Organització Mundial de la Salut que treballa per millorar la qualitat de l’atenció als serveis de salut mental i promou els drets humans de les persones amb malalties mentals i discapacitats psicosocials, cognitives i intel·lectuals. Així mateix, el Govern també ha fet un pas endavant en enfortir la col·laboració i cooperació entre tots els departaments per tenir una governança clara que faci prevaldre un enfocament integral en l’atenció a les persones i en un suport basat en els drets i orientat a la recuperació.
Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut, a Catalunya hi ha al voltant d’un milió de persones, el 13% de la població, afectades d’un trastorn mental. A més, el 24% de les persones de 15 o més anys declara tenir malestar emocional i un 7,4% de la població de 4 a 14 anys declara patir un problema de salut mental. Unes dades que comporten un augment clar en la demanda d’atenció als problemes de salut mental que ocasionen una elevada pressió en els serveis sanitaris, educatius i socials. Aquesta triple afectació a sectors cap dalts de la societat fa que s’hagin de revisar i millorar les polítiques públiques. Per la directora del Pacte, Magda Casamitjana Aguilà, “és necessari recuperar la mirada de salut pública que reconeix les diferents perspectives de les ciències i que fa front als problemes de salut mental de la població d’una manera holística i transversal”.
La cultura i l’esport, eines de salut mental
Entre els projectes que s’han desenvolupat en el marc del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya (PNSM) hi ha el ‘Programa temporal per a l’impuls de la presència de les arts i la cultura com a eina de salut mental de les persones’ (2024-2027). Un projecte impulsat de forma conjunta pels departaments de la Presidència, Salut i Cultura que té com a objectiu principal enfortir la capacitat dels centres sanitaris i els equipaments culturals per acostar l’accés a la cultura als col·lectius més vulnerables. Durant tres anys, s’impulsaran diverses actuacions per incorporar les arts en els programes de salut, especialment en aquells destinats a la salut mental. La proposta compta amb un pressupost anual de 124.656,28 euros.
Per altra banda, també s’han impulsat investigacions científiques per estudiar de quina manera impacta la incorporació de l’activitat física en els serveis hospitalaris (aguts, subaguts i hospital de dia) i de recuperació, com els serveis de recuperació comunitària o clubs socials.
La taula del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya
Aquest òrgan col·legiat es va constituir el mes de maig de l’any 2022 per iniciativa del Govern de la Generalitat, per tal de donar resposta com a país a una de les problemàtiques més importants dels darrers temps, la salut emocional i mental de la ciutadania, agreujada a causa dels efectes de la Covid-19. Davant d’aquest context, el PNSM va desplegar tot un seguit d’accions que la Taula s’ha encarregat d’impulsar, coordinar i assessorar en col·laboració amb tots els departaments de la Generalitat.
