Tot i això, Neus Munté, ha assenyalat que “més enllà del coneixement del conjunt de prestacions econòmiques i de serveis, i de disposar d’una metodologia per a l’anàlisi conjunt d’aquestes, així com de la voluntat de simplificació i reordenació, ens cal un instrument adient per aquesta gestió conjunta i aquest serà l’Agència Catalana de Protecció Social”.
En l’actual marc competencial, la protecció social està dividida entre l’Estat i les comunitats autònomes i, en menor mesura, els ens locals. En els treballs realitzats per l’elaboració del Mapa de prestacions socials de Catalunya s’han identificat 65 tipus de prestacions de caràcter econòmic i 90 tipus de prestacions de serveis.
Es calcula que l’any 2014 la despesa destinada a totes aquestes prestacions va ser de més de 41.381 milions d’euros. El 64% del total va recaure en les polítiques de pensions i ocupació (26.624 milions d’euros); seguides per les polítiques de salut, amb un 19% (7.983 milions d’euros); les polítiques d’educació, amb un 9% (3.814 milions d’euros); i les de serveis socials i promoció social, amb un 6% (2.521 milions d’euros).
L’elaboració del Mapa de prestacions socials de Catalunya s’ha dut a terme a partir de la informació facilitada pels diferents departaments de la Generalitat i la informació publicada per l’Administració de l’Estat. També, en menor mesura, recull informació de les prestacions donades i gestionades per les administracions locals.
Prestacions econòmiques
En l’apartat de prestacions econòmiques s’inclouen les pensions contributives i no contributives de la Seguretat Social i les pensions de classes passives, així com les prestacions de caràcter econòmic a persones que són competència de la Generalitat i que van adreçades a la cobertura de necessitats bàsiques, la prevenció davant situacions de risc i la reducció de condicions de vulnerabilitat i la igualtat d’oportunitats.
El 31% d’aquestes prestacions corresponen a les polítiques vinculades al Departament de Benestar Social i Família (20 prestacions) i el 26% a l’àmbit competencial de l’Administració de l’Estat (17 prestacions). La resta es reparteixen entre el Departament de Justícia (11%), Ensenyament (8%), Economia i Coneixement (8%), Salut (6%), Territori i Sostenibilitat (6%), Empresa i Ocupació (3%) i administracions locals (1%).
D’altra banda, també cal destacar que el 74% de les prestacions econòmiques estan gestionades per la Generalitat de Catalunya, el 20% per l’Administració de l’Estat, el 5% pels ens locals i l’1% mitjançant fórmules mixtes. Així mateix, el 60% del nombre total de prestacions tenen com a font de finançament la Generalitat, el 31% l’Estat i la resta tenen fórmules mixtes de finançament.
Es calcula que l’any 2014 la despesa en prestacions econòmiques va ascendir a més de 27.657 milions d’euros. El gruix d’aquesta despesa correspon al finançament de les pensions no contributives de la Seguretat Social i les pensions de classes passives (21.692 milions).
D’altra banda, s’estima que el nombre de beneficiaris de prestacions econòmiques l’any passat va ser de més de 3,1 milions de persones. Tot i això, s’ha de tenir en compte que cada beneficiari pot rebre més d’una prestació i, per tant, aquesta xifra pot estar comptant, en alguns casos, diverses vegades a la mateixa persona.
Prestacions de serveis
El Mapa de prestacions socials de Catalunya identifica 90 tipus de prestacions de serveis agrupades en els següents àmbits:
- Serveis socials i promoció social
- Salut
- Educació
- Ocupació
- Justícia
- Habitatge
Una part d’aquestes prestacions donen resposta a la cobertura de necessitats bàsiques, altres actuen com a mecanismes de prevenció davant situacions de risc social i, finalment, altres faciliten la igualtat d’oportunitats en l’accés dels recursos.
De l’anàlisi d’aquest tipus de prestacions es desprèn que:
- El 66% de les prestacions de serveis tenen com a font de finançament la Generalitat de Catalunya (59 prestacions), representant percentatges menors el finançament íntegre de l’Administració de l’Estat, de l’Administració Local i altres fórmules mixtes entre administracions.
- Un 39% de les prestacions de serveis corresponen a l’àmbit dels serveis socials i la promoció social (35 prestacions), un 13% a l’àmbit de la justícia (12 prestacions), un 12% al d’educació (1 prestacions), un 9% al d’ocupació (8 prestacions) i un altre 9% al de salut (8 prestacions).
- El 67% de les prestacions són gestionades per la Generalitat de Catalunya (60 prestacions), el 5% per les administracions locals (4 prestacions) i la resta mitjançant diferents fórmules mixtes entre administracions i amb entitats.
El nombre de beneficiaris d’aquests tipus de prestacions el 2014 va ser de més de 7,3 milions de persones –tenint en compte que cada persona pot ser beneficiària de més d’una prestació i, a més, part d’aquestes prestacions són de caràcter universal i per tant poden accedir-hi tots els ciutadans de Catalunya, com és el cas, per exemple, dels serveis de salut–, i es calcula que s’hi va destinar una despesa d’uns 13.724 milions d’euros. El 58% d’aquesta xifra correspon a l’àmbit de la salut, seguit per educació (26,7%), serveis socials i promoció social (11,4%).
Conclusions
D’una primera anàlisi de les prestacions, en concret de les de caràcter econòmic, es desprèn que tot i que es podria avançar en la simplificació de l’actual sistema de prestacions, difícilment es podrà arribar a reduir a una única prestació, atès que no totes elles donen resposta al mateix objectiu ni persegueixen protegir o preservar la mateixa situació de risc social per a la personal i/o família beneficiària. A més, algunes són de caràcter puntual i altres de caràcter temporal o permanent.
D’altra banda, sense entrar a valorar si la cobertura poblacional de cadascun dels ajuts i les seves quanties són suficients, sí que s’observa que, en el marc de l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, les prestacions que s’atorguen tenen per finalitat atendre les necessitats essencials i, amb caràcter general, es pretén donar cobertura als diferents àmbits i funcions que conformen el sistema de protecció social, alhora que no es produeixen excessives duplicitats entre les diferents prestacions. Tot i així sí que seria recomanable analitzar amb més profunditat si algunes d’elles, especialment les que tenen per objecte la cobertura de necessitats bàsiques es podrien racionalitzar i compactar. També es podria avançar cap a l’establiment d’uns criteris unificats per a la valoració de les situacions de necessitat que prenguin com a referència l’IRSC (Indicador de renda de suficiència), que actualment ja s’aplica en bona part de les prestacions però no amb la mateixa modulació.
El compliment dels acords del Ple de la pobresa assoleix el 77%
Durant la compareixença, la consellera també ha avançat l’estat d’acompliment dels acords adoptats en el debat general sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats, celebrat el març de l’any passat. La consellera Munté ha explicat que si el mes de febrer ja s’havien acomplert el 69% de les actuacions acordades (63% finalitzades i un 6% en continuïtat), actualment el 77% de les actuacions estan finalitzades o tenen caràcter de continuïtat (un 69% plenament finalitzades i un 8% en continuïtat).
Algunes d’aquestes actuacions han estat:
- L’increment del pressupost de la convocatòria extraordinària de subvencions a entitats per atendre famílies amb fills en situació de vulnerabilitat, que ha passat de 2,5 milions l’any 2014 a 3 milions aquest 2015.
- S’ha reforçat el suport als ens locals amb els ajuts d’urgència social per atendre les necessitats referents a l’alimentació, higiene, vestimenta d’infants i adolescents en situació de risc amb una aportació de 5,1 milions d’euros que es podran seguir incrementant en funció de l’evolució de les necessitats del territori.
- S’han redefinit els Plans Locals d’Inclusió Social de forma conjunta amb representants de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i la Diputació de Barcelona per tal de dotar-los d’eines que permetin reorientar la seva activitat, potenciant noves actuacions de lluita contra la pobresa i millorant l’efectivitat de les seves intervencions.
- S’ha elaborat el Mapa de prestacions socials de Catalunya amb l’objectiu d’ordenar el conjunt de polítiques de prestacions de la Generalitat i contribuir a impulsar AgènciaCatalana de Protecció Social.
- S’han reactivat els Ajuts a la realització d’itineraris d’inserció. Es tracta d’ajuts a les entitats col·laboradores per a la realització de mesures actives d’inserció, amb l’objectiu d’incrementar el grau d’ocupabilitat i la inserció laboral dels perceptors de la RMI, prioritzant les persones que s’apropin al límit de les 60 mensualitats percebudes, al grup de persones entre 31 i 60 anys, dones i persones amb càrregues familiars. Aquest any s’ha concedit ajuts per import de 2’63 M€ i s’han donatserveis de millora de l’ocupabilitat a 3.700 persones perceptores de l’RMI.
- S’ha aprovat el Pla per al dret a l’habitatge que regula el règim jurídic dels habitatges amb protecció oficial.
- Des de l’ l’Agència de l’Habitatge de Catalunya s’han impulsat ajuts a les famílies en risc d'exclusió social residencial perquè puguin mantenir el seu habitatge de lloguer.
- S’ha reforçat el programa “L’estiu és teu!”, oferint a nois i noies de 5 a 16 anys en situació de vulnerabilitat 1.200 places becades.
- S’han ampliat els convenis del projecte “Compartint Taula” amb les residències per a l’obertura dels menjadors de les residències per a les persones grans que ho necessitin.
D’altra banda, la consellera ha anunciat que properament es constituirà el Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials i es crearà l’Observatori de la Pobresa. També es presentarà en breu el Pla de polítiques actives per a les persones amb discapacitat.