Durant l’any 2015 s’han reutilitzat a Catalunya prop de 30 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquest cabal suposa un increment del 17% respecte del 2014 (5 hm³ més), i s’ha obtingut sotmetent l’aigua sanejada a les depuradores públiques catalanes a un tractament de regeneració terciari perquè assoleixi els nivells requerits per al seu ús posterior, d’acord amb el Reial Decret 1620/2007.

 

 L’aigua regenerada s’ha destinat a reg agrícola, de zones urbanes i camps de golf; neteja de carrers; recàrrega d’aqüífers; generació de cabals de manteniment i usos industrials; entre d’altres. D’aquesta manera s’evita extreure del medi els 30 hm³ de consums que es satisfan amb l’aigua regenerada, amb el consegüent benefici mediambiental.

 

Dels 30 hm³ emprats, 18,6 (el 63%) s’han destinat a usos ambientals; 5,1 (17%) a usos recreatius; prop de 2 (7%) per a usos agrícoles; 3,5 (12%) per a usos industrials; i 0,3 (1%) a usos municipals.

 

Cal tenir en compte que s’han mantingut, respecte dels anys anteriors, els volums reutilitzats per usos agrícoles, recreatius i municipals, mentre que els volums destinats a usos ambientals s’han incrementat lleugerament.

 

 

L’increment més destacat durant el 2015 s’ha obtingut en els usos industrials, augmentant la producció d’aigua regenerada del terciari de la depuradora de Vila-seca i Salou (Tarragonès), que ha passat d’una producció d’1,37 hm³ el 2013 i 2,4 hm³ el 2014, a un volum de 3,5 hm³ l’any 2015. Aquesta quantitat d’aigua regenerada prové del terciari de la depuradora de Vila-seca/Salou.

 

A l’aigua depurada, procedent de les depuradores de Tarragona, Vila-seca i Salou, se li aplica un tractament de regeneració i, posteriorment, un altre tractament de doble osmosi per tal d’adequar la seva qualitat a les necessitats de les empreses del polígon petroquímic de Tarragona.

 

Com s’observa en el gràfic, el màxim volum d’aigua regenerada es va assolir en els anys 2007 i 2008, coincidint amb la greu sequera que va afectar a tot el país. En els anys següents, que en general han estat més humits, no ha estat necessària una producció més elevada d’aigua regenerada i l’increment ha estat en els usos industrials, afavorint l’alliberament de recursos que es podran destinar a l’abastament domèstic.