El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat pel delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, el director dels Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat a Girona, Pere Saló, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Jordi Agustí, ha presidit avui a Girona la constitució de la Taula del Ter.

 

Aquest organisme es constitueix com l’espai institucional de diàleg participat per les administracions locals, els usuaris i les entitats del territori per analitzar i debatre les mesures per reduir les extraccions del riu cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. La Taula de Ter estarà integrada per  la Generalitat, l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és Vida.

 

 

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat ha reconegut “el deute que té Catalunya amb el Ter”, posant de relleu el compromís ferm del Govern per reduir les extraccions d’aigua més enllà dels 140 hectòmetres cúbics i garantir el compliment dels cabals fixats en el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya. Segons Rull, “El Ter és extraordinàriament solidari amb la resta del país, especialment amb l’àrea de Barcelona. Per això constituïm aquesta Taula, per garantir els cabals de manteniment adequats per al riu i reduir l’aportació cap a Barcelona”.

Rull s’ha mostrat fermament compromès a garantir l’aigua per als diferents usos, incloent-hi els cabals que necessita el riu com a ecosistema viu, però atenent l’abastament a tota la població de Catalunya.

 

 

Una de les primeres mesures que ha acordat avui la Taula de Ter és la constitució de dues taules tècniques, que es reuniran el proper mes de gener i que estaran integrades per tècnics i experts en la matèria, per aportar el rigor i les dades que permetin als integrants de la Taula del Ter fer una anàlisi aprofundida de les situacions abans de posicionar-se sobre cada mesura. La primera servirà per analitzar les mesures que preveu el Govern per reduir l’extracció i complir amb els cabals del Pla de Gestió de l’Aigua de Catalunya. La segona analitzarà i debatrà el Pla de sequera. Rull ha dit que “no s’aprovarà el Pla de sequera si no hi ha consens amb el territori, si no s’ha treballat a la Taula”.

 

El conseller s’ha mostrat convençut que “la solució serà possible a través del triangle estalvi-dessalinització-reutilització”. És precisament aquesta ‘aigua nova’, de quilòmetre zero, la que ha de permetre anar més enllà a l’hora d’incrementar la garantia a la regió metropolitana i reduir la pressió sobre el Ter. A més, l’any 2017 l’ACA posarà a funcionar la dessalinitzadora de la Tordera al 100%, que ara funciona al 50%. Aquest increment es deixarà de captar del Ter.

 

Rull ha posat en valor durant la trobada algunes de les mesures que ja s’han estat aplicant durant l’any 2016 i que contribuiran a reduir la pressió sobre el Ter. En destaquen la remodelació de l’estació distribuïdora de la Trinitat (Barcelona), que permetrà incrementar l’aprofitament de l’aigua del Llobregat per a l’abastament de Barcelona; la modificació del contracte d’explotació de la dessalinitzadora del Llobregat per millorar l’optimització i aprofitament de la planta; o l’impuls de l’’aigua nova’, a través de l’activació de l’estació d’aigua regenerada del Llobregat, que podrà aportar un cabal de fins a 2,5 m³/segon, és a dir, uns 75 hectòmetres cúbics/any al riu Llobregat.

 

Es preveu activar la instal·lació de regeneració que es va construir durant la sequera 2007-2008, essencialment amb les funcions d’incrementar els recursos disponibles a través de l’aportació de cabals al riu, l’aportació de cabals als aiguamolls del Baix Llobregat, i també per crear la barrera contra la intrusió salina a l’aqüífer de la vall baixa del Llobregat. Amb l’arribada de la contenció obligada de la despesa de l’ACA, el seu aprofitament es va haver de reduir al mínim, pels costos energètics de la impulsió i els bombaments, i ara es planteja recuperar tot el seu potencial.

 

 

Per dur a terme aquesta línia de treball, el conseller ha remarcat la necessitat de consens tant amb els ens locals del Ter com amb les administracions locals de la regió metropolitana de Barcelona. Ha de ser una “estratègia integral, solidària i compartida”, ha dit, afegint que les solucions s’han de trobar des d’un debat rigorós, amb dades contrastables i tenint presents els principis de proximitat i sostenibilitat de la Directiva Marc de l’Aigua. En aquest sentit, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, s’ha mostrat “contenta que la conselleria hagi pres el guant i hagi ofert aquesta voluntat de consens. Per a nosaltres era essencial. Ens dóna confiança que així serà, satisfeta d’aquesta voluntat de transparència”.

 

Des de principis del 2016 l’ACA ja està aplicant mesures que van des de la gestió de les reserves sota criteris de màxim estalvi, mitjançant la captació de més aigua dels embassaments del Llobregat que del Ter, fins a l’increment de la producció d’aigua de la dessaladora del Llobregat. Així mateix, preveu impulsar l’aportació d’aigua nova al riu a través de la planta de regeneració del Llobregat.

 

Cal recordar que en el període 1994-2015, s’ha transferit a la RMB de mitjana un 37% de l’aigua desembassada al riu Ter. El valor màxim en aquest període es va donar l’any hidrològic 2007-08, quan aquest percentatge va arribar al 62%. En els set anys “post-sequera” la transferència mitjana ha estat del 33%, és a dir, molt per sota del que estableix la llei del transvasament del Ter a Barcelona del 1954.

 

 

Gràcies a la gestió acurada dels embassaments, el 2016 s’ha pogut reduir en 20 hm³ l’aportació del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta coincidència no és casual i forma part de les mesures preventives de gestió davant els descens de les reserves. Des del mes de maig, l'ACA ha establert ordres d’explotació als diferents operadors per restablir l’equilibri entre els embassaments del Ter i el Llobregat. Aquestes directrius han comportat una reducció de la portada del Ter a la regió metropolitana i un increment de l'aprofitament del Llobregat. Gràcies a aquestes instruccions, la diferència de percentatge entre les dues conques s'ha reduït, en benefici dels embassaments del Ter, des del 22% de finals del mes de maig a l’11% actual.

 

Actualment la dessalinitzadora del Llobregat està funcionant al 30% de la seva capacitat. En anys hidrològics normals, funciona al 10%, el mínim tècnic imprescindible per garantir que la instal·lació es manté en perfectes condicions.