Les fanerògames marines són plantes superiors que estructuren ecosistemes complexos amb un alt valor de biodiversitat, estabilització litoral i mitigació del canvi climàtic i per a la pesca. Així, la gran biodiversitat que acullen, fins a 700 espècies, i el seu paper com a recer per a la posta, reproducció i alevinatge de moltes espècies pesqueres configuren les praderies com un dels principals hàbitats d’interès pesquer del litoral català.

 

 

 

La distribució costanera de les fanerògames marines ha exposat històricament aquest important hàbitat a diferents pressions humanes. Entre d’altres, en determinades zones s’ha detectat una gran pressió causada per l’ancoratge d’embarcacions i la instal·lació incorrecta de morts de fondeig de boies d’abalisament o de camps de boies. Aquestes pressions són sovint degudes al desconeixement dels usuaris i/o responsables de les instal·lacions marines, i es podrien evitar.

 

Amb la voluntat d’oferir la millor informació disponible a la ciutadania i als ajuntaments, i, així, eliminar aquestes pressions, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha publicat el Protocol de Bones Pràctiques de fondeig i ancoratge al litoral català al seu web. Aquest document s’ha elaborat amb la col·laboració de científics i tècnics experts en el tema a través del Grup de Treball sobre Hàbitats d’Interès Pesquer; grup creat en el si de la Comissió d’Investigació i Sostenibilitat del Consell de Pesca de Catalunya.

Enllaç: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/proteccio-recursos-litoral/mar-som-responsables/nautica-esbarjo-afectacio-habitats/

 

El Protocol recomana evitar qualsevol fondeig i/o ancoratge sobre l’hàbitat protegit o les seves proximitats per evitar afectar-lo. Tot i això, en cas que no fos possible una altra ubicació, el fondeig sobre fanerògames marines només es podria dur a terme per sistemes ecològics i/o de baix impacte reconeguts.

 

 

Catalunya té un sector turístic molt vinculat a les zones litorals i un sector pesquer que depèn directament dels recursos marins vius. Conscient d’aquest fet i de les interaccions entre els hàbitats bentònics i els recursos marins vius, des d’una perspectiva ecosistèmica, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha estat pionera en molts aspectes en la protecció normativa d’hàbitats marins com les fanerògames marines, el seguiment del seu estat i la publicació d’una delimitació cartogràfica de la seva distribució.

 

Des del reconeixement normatiu per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la necessitat de protegir aquest hàbitat fa més de 25 anys, s’ha avançat molt en la protecció i el coneixement d’aquest hàbitat d’interès pesquer. En aquest sentit, un important pas va ser precisament l’estandardització i integració de la informació cartogràfica de les zones amb presència i l’ocupació d’aquest hàbitat a la costa catalana. D’aquell treball, l’any 2014, es va publicar la primera delimitació de les praderies del litoral català.

 

Les fanerògames marines, juntament amb els fons de coral·ligen i els grapissars, constitueixen hàbitats d’interès pesquer reconeguts per la legislació catalana i internacional. Els primers estan formats per plantes superiors perennes i, a diferència de les algues, produeixen flors i fruits. Al litoral català, poden estar integrats per tres espècies i formen praderies conegudes com a alguers, altines, herbassars o bruts.

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.