• La consellera d’Ensenyament ha presentat avui en roda de premsa l’oferta  d’ensenyaments postobligatoris per al curs 2017-2018, en què el Departament oferirà un total de 124.532 places

• Es consolida l’FP dual amb 3.300 empreses i 10.000 alumnes per al proper curs, xifra que suposa multiplicar per 16 les dades respecte el primer curs d’implantació (2012-2013)

• Es dobla l’oferta d’Itineraris Formatius Específics per a persones amb discapacitat intel·lectual lleu o moderada, amb 16 nous grups arreu del territori

• Respecte el batxillerat, s’igualen els alumnes que opten per la modalitat de Ciència i Tecnologia i per la modalitat d’Humanitats i ciències socials

El proper curs 2017-2018, el Departament d'Ensenyament implantarà 45 cicles de formació professional arreu del país, per donar resposta a la demanda dels diferents sectors i territoris. En total, seran 124.532 places de primer curs que s’oferiran en els diferents ensenyaments –batxillerat, formació professional, ensenyaments artístics, esportius, Programes de Formació i Inserció, itineraris esportius específics i curs d’accés a grau mitjà-. La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha presentat avui les principals dades per al proper curs en aquests ensenyaments durant una roda de premsa a l’Institut Joan Oró de Martorell.

 

Meritxell Ruiz ha afirmat que “l’FP millora l'ocupabilitat perquè ajuda a les persones a mantenir la feina o a entrar al mercat laboral, i també a les empreses a ser més competitives”. La titular d’Ensenyament ha destacat que “s’ha de posar en valor la importància de l’FP. És una palanca de canvi perquè garanteix la formació de les persones i la competitivitat del país”. Així mateix, Ruiz ha remarcat que “fa temps que l’FP ha deixat de ser una segona opció, dóna progrés al país. Cal dir a les famílies que valorin l’FP com una gran opció”.                       

 

El curs que ve alguns instituts del territori disposaran de 45 cicles formatius que fins ara no podien oferir, i que són fruit de la implicació i demanda d’administracions territorials o associacions empresarials. És el cas, per exemple, del cicle superior de Patronatge i moda al Maresme-Vallès Oriental –associacions empresarials del tèxtil- o del cicle superior de Guia, informació i assistència turístiques a Girona –Associacions de càmpings i empreses hoteleres-. També són de nova implantació el cicle de grau mitjà de Conducció de vehicles de transport per carretera a la Catalunya Central –Departament de Territori i Sostenibilitat, Ajuntament de Vic i Asotrans- i el de grau mitjà de Pedra natural a Lleida –Gremi de la Pedra i Gremi d’Àrids a Catalunya que, tal com ha anunciat Ruiz, a més a més són “dos cicles nous que hem creat a Catalunya”.

 

 

Destaca l’oferta de les diferents famílies professionals relacionades amb la indústria, un sector estratègic per al futur de Catalunya. La indústria experimenta actualment una transformació tecnològica a causa de la robotització que precisa de tècnics qualificats. Els cicles vinculats a l’àmbit industrial destaquen per unes millors condicions laborals, una major inserció, més estabilitat i salari, i una contractació a jornada completa més alta. Les famílies professionals del sector són: Arts gràfiques, Electricitat i electrònica, Energia i aigua, Fabricació mecànica, Fusta, moble i suro, Indústries alimentàries, Indústries extractives, Química i Tèxtil. Així, alguns dels cicles industrials presenten una inserció laboral alta entre els graduats 9 mesos després d’haver acabat els estudis, com ara Tèxtil, confecció i pell (83% en els graduats superiors), Indústries alimentàries (84%), o Fabricació mecànica (70% al grau superior).

 

De fet, el percentatge de graduats en FP que treballa és major que la mitjana de joves de Catalunya. La taxa d’atur dels graduats mitjans i superiors se situa en 5 i 6 punts per sota de la taxa d’atur de Catalunya: els graduats en FP tenen una taxa d’atur d’entre l’11% i el 13%, mentre que la taxa d’atur de 16-24 anys a Catalunya és del 37,64%.

 

 

 

L’increment d’oferta d’ensenyaments postobligatoris dóna resposta a un interès creixent entre els joves per a continuar la seva formació un cop acabada l’etapa obligatòria, fet que suposa estar més a prop dels objectius d’Europa 2020, que estableix com a factor clau l’educació superior dels alumnes.

 

Aquest curs, un 73,8% de la població de 20 a 24 anys té estudis secundaris postobligatoris, quan 10 anys enrere la xifra era de 65,7%. També millora l’abandonament prematur dels estudis, passant del 28,5% el 2006 al 17,8% el primer trimestre del 2017.

 

Respecte als ensenyaments de batxillerat, aquests donen accés als estudis universitaris i als cicles formatius de grau superior. Ensenyament ofereix als alumnes que continuïn per aquesta via diferents alternatives adaptades als diversos interessos. Així, destaquen programes com el Batxillerat internacional amb 158 alumnes en 4 instituts públics; el Batxibac amb gairebé 1.000 alumnes de 54 centres educatius; i el Batxillerat artístic.

 

En l’actual curs 2016-2017, un 46,24% dels alumnes que cursen batxillerat ho fan en la modalitat cientificotecnològica –en 10 anys ha augmentat en 6 punts el nombre d’alumnes en aquesta àrea-, un 46,40% es decanten per la modalitat d’Humanitats i ciències socials, i un 7,36% per la modalitat d’Arts.

 

 

La titular d’Ensenyament ha anunciat que el proper curs es doblarà l’oferta d’Itineraris Formatius Específics per a persones d’entre 16 a 20 anys amb necessitats educatives especial associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. Seran un total de 288 alumnes repartits en 24 grups -8 grups de segon curs i 16 de primer curs- en 16 centres d’arreu del país. D’aquesta manera, hi haurà un centre que ofereix els IFE en cadascun dels Serveis Territorials.

 

 

És important destacar l’orientació com a element clau al sistema, ja que permet als alumnes prendre decisions sobre el futur que volen seguir. En el procés formatiu de l’alumne, l’orientació educativa és un continu que es treballa des de l’inici de l’escolaritat, de manera transversal, continuada i coordinada des de tots els àmbits curriculars i totes les etapes educatives i ensenyaments, fent especial atenció a les transicions entre etapes obligatòries i post obligatòries.

 

Aquest treball continuat entre etapes i ensenyaments, el desenvolupament del currículum competencial i l’acompanyament personalitzat de l’aprenentatge de l’alumne, li permet prendre decisions de manera autònoma i responsable.

 

 

El calendari de preinscripció i matrícula per a batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior és:

 

-       12 de maig, publicació de l’oferta inicial

-       Del 16 al 24 de maig, preinscripció batxillerat i cicles de grau mitjà

-       Del 25 al 31 de maig, preinscripció cicles formatius de grau superior

-       30 de juny, publicació de l’oferta final per al batxillerat i cicles de grau mitjà

-       11 de juliol, publicació de l’oferta final per als cicles de grau superior

-       Del 4 al 11 de juliol, matriculació batxillerat i cicles de grau mitjà

-       Del 13 al 20 de juliol, matriculació dels cicles formatius de grau superior