El delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès i el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez Comes, han presentat aquest dimarts el Pla d’inversions 2019-2022 de la Zona Portuària Sud, que inclou els ports ebrencs i el port de Cambrils (Baix Camp) i suposarà una inversió pública de 10,7 milions d’euros, a executar en quatre anys.

 

Els objectius estratègics del Pla són la protecció i l’abric dels ports, la mitigació del canvi climàtic, l’impuls als sectors pesquer, nàutic, comercial, industrial i tècnic i la millora de la connexió entre els ports i les ciutats. Els ports han de continuar sent centres de dinamització  socioeconòmica per al territori, que generin activitat i ocupació i creïn riquesa.

 

El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha destacat que els més de 9 milions d’euros d’inversió prevista del 2019 al 2022 als ports ebrencs “és una gran inversió econòmica i també social, ja que directament genera llocs de treball amb les pròpies obres i, al mateix temps, converteix els ports en motors econòmics, potenciant els sectors comercials, pesquer, nàutic, de transport de viatgers, etc., que han de reforçar l’economia de les Terres de l’Ebre”.

 

El gerent de Ports de la Generalitat ha destacat que el Pla també preveu inversions privades  als ports de la Zona Portuària Sud per valor de més de 33,8 milions, de manera que el total d’inversió en aquest quadrienni serà de 44,5 milions d’euros. Un Pla en què “la millora de les infraestructures i la prestació de serveis permetrà desenvolupar amb major qualitat i eficiència les activitats portuàries, per continuar posicionant els ports catalans com a instal·lacions capdavanteres i motors econòmics del país”, ha afegit el gerent de Ports.

 

La Zona Portuària Sud, que inclou els ports ebrencs i el port de Cambrils, rebrà 10,7 milions. D’aquesta inversió els ports ebrencs en rebran 9,5 milions. “És un Pla generós que busca l’equilibri territorial, dins del qual la Zona Portuària Sud rebrà un 38% de la inversió i això és un fort revulsiu socioeconòmic per a les Terres de l’Ebre”, ha afegit el gerent de Ports.

 

Gómez Comes ha detallat les actuacions públiques que es faran als ports ebrencs en quatre anys i ha posat en valor “l’esforç econòmic que fa l’Administració portuària per modernitzar les instal·lacions, potenciar els sectors pesquer, nàutic, comercial i industrial, i integrar els fronts portuaris amb les poblacions”. Així, les actuacions a executar als ports ebrencs seran les següents:

 

El reforç d’un tram del dic per al recer de les embarcacions i la mitigació del canvi climàtic, el nou edifici de serveis a la zona de ribera, la urbanització del front portuari amb la reposició dels paviments, l’enllumenat i les xarxes de serveis, i l’adequació del passeig del dic de llevant amb la millora dels paviments i l’enllumenat per donar millor servei a usuaris i ciutadans.

 

 

Destaca l’adequació de l’espatller del dic de recer, per evitar els ultrapassaments que es produeixen quan hi ha temporals de llevant. Així mateix, a la tercera alineació del dic de recer es preveuen millorar les xarxes de subministrament d’aigua potable, energia elèctrica i evacuació d’aigües residuals.

 

 

La dàrsena pesquera es reordenarà amb diferents espais destinats a activitats vinculades a la pesca professional. Així mateix, es milloraran les xarxes de subministrament d’aigua potable, energia elèctrica i evacuació d’aigües residuals per tal de garantir el serveis per a la futura ampliació prevista al port.

 

El pla especial del port de Deltebre, aprovat inicialment, preveu l’ampliació de les instal·lacions per atendre les necessitats dels sectors pesquer i nàutic. Aquest port, avui per avui, té capacitat per a 163 embarcacions, 146 d’esportives i 17 de pesca. Amb la futura ampliació, es preveu augmentar fins a un total de 358 embarcacions, de les quals 321 seran esportives i 37 de pesca. A la vegada, el projecte amplia la zona destinada a la reparació i manteniment d’embarcacions. També s’habilitarà una zona d’esports nàutics, una zona de servei per als pescadors, un espai per a l’edifici de Capitania i una zona destinada a usos terciaris complementaris a les activitats portuàries, com ara la restauració, el comerç, etc. Està previst que el Pla especial del port de Deltebre, que  està aprovat inicialment, s’aprovi definitivament durant l’any 2019. “La futura ampliació del port de Deltebre busca l’equilibri entre el creixement socioeconòmic de totes les activitats que s’hi desenvolupen i el màxim respecte pel medi ambient”, ha dit el gerent de Ports.

 

Destaca l’adequació de la zona tècnica industrial de llevant, on es faran obres marítimes, d’estructura i de pavimentació per preparar l’espai per al desenvolupament d’activitats lligades a la indústria nàutica. També es desenvoluparà la segona fase del passeig marítim, amb l’objectiu de garantir la seva funció d’element distribuïdor de fluxos i generar activitat a la façana marítima. A més, el moll comercial es reordenarà per encabir les diferents activitats. També es farà una neteja del fons marí per garantir la correcta operativitat del port. En el marc de la col·laboració publicoprivada es construirà una Escola de vela per centralitzar tota l’activitat nàutica de base del port rapitenc. Després l’entorn a l’Escola de vela s’urbanitzarà. Així mateix, s’urbanitzarà la rampa d’avarada del port, amb la millora del paviment, l’enllumenat i les xarxes de serveis. A més, s’ampliarà la vorera del vial d’accés a la dàrsena est del port mitjançant la creació d’una passarel·la volada sobre l’escullera existent.

 

 

La principal actuació és l’adequació del dic de recer i del contradic per millorar les condicions d’abric de la instal·lació. També es reordenarà la dàrsena pesquera per donar cabuda a les diferents activitats vinculades a la pesca professional. Pel que fa a les actuacions del sector industrial i tècnic, s’ha d’habilitar una zona per a les tasques de manteniments d’embarcacions que reuneixi les condicions ambientals de qualitat i seguretat.

 

 

El projecte consisteix en la construcció d’un magatzem per a mercaderies per tal de potenciar l’activitat comercial del port. Aquesta serà una actuació publicoprivada.

 

 

L’Estudi d’impacte econòmic de l’activitat dels 45 ports que són titularitat de la Generalitat, elaborat pel Laboratori d’Economia Aplicada (AQR-Lab) de la Universitat de Barcelona, mostra que l’activitat realitzada en aquests ports va generar durant l’any 2017 una facturació total de 1.164,1 milions, és a dir, que van facturar diàriament 3,2 milions.

 

L’activitat dels 45 ports va contribuir al manteniment de 10.214 llocs de treball entre directes, indirectes i induïts. Per cada 100 treballadors ocupats directes se’n van generar 75 addicionals, de manera indirecta i induïda.