Els ingressos mitjans nets anuals dels catalans l’any 2017 han estat de 32.763 euros per llar i de 13.338 euros per persona. Per cinquè any consecutiu, els ingressos familiars mitjans nets per persona augmenten a Catalunya i en concret per al 2017 l’increment anual ha estat de 626 euros (4,9%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest augment de la renda ha beneficiat fonamentalment els homes (8,2%) i la població major de 65 anys (5,7%).

 

L’augment dels ingressos ha significat que el llindar de risc de pobresa (que es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos) sigui un 8,8% superior al de l’any anterior i se situï en 10.981 euros en les llars formades per una sola persona l’any 2018. Aquest augment del llindar, que és més elevat que el de la renda, ha comportat que determinats col·lectius que tenen uns ingressos molt estables (com ara els pensionistes) i que abans tenien la renda just per sobre del llindar, ara passin a situar-se per sota.

 

La taxa de risc de pobresa se situa en el 21,3% l’any 2018 (amb dades d’ingressos del 2017), 1,3 punts més que l’any anterior. Per edats, la població menor de 16 anys segueix sent la que té la taxa més elevada (28,0%), tot i que és l’única que disminueix en relació amb l’any anterior (0,5 punts). En canvi, la taxa de la població de 16 a 64 anys (20,2%) ha augmentat 1,2 punts i la de la població de 65 anys i més (19,2%) és la que ha incrementat més en relació amb la de l’any anterior (3,7 punts).

 

Les privacions més freqüents que manifesten els catalans l’any 2018 continuen sent no poder afrontar unes despeses imprevistes de 700 euros (28,3%) i no poder-se permetre una setmana de vacances a l’any (27,2%), però aquestes privacions milloren respecte de l’any anterior (3,6 i 2,5 punts respectivament). En canvi, altres privacions, com no poder mantenir l’habitatge a temperatura adequada, han augmentat (del 6,3% al 8,8%).

 

L’indicador que recull la resposta de les llars a la pregunta sobre en quin grau tenen dificultats per arribar a fi de mes també ha augmentat: el nombre de persones que diuen que arriben a fi de mes amb molta dificultat (8,5%), amb dificultat (16,1%) o amb certa dificultat (28,1%), representen el 52,7% de la població, respecte del 49,6% de l’any 2017.

 

El llindar de risc de pobresa es calcula en funció de la distribució de la renda entre totes les llars del territori considerat. En el cas de Catalunya, com a referència es pot utilitzar el llindar propi de Catalunya (que només té en compte la distribució de la renda de totes les persones que viuen a Catalunya) o el del conjunt d’Espanya. L’Idescat aplica el llindar de Catalunya (10.981 euros per persona que viu sola), del qual s’obté una taxa de pobresa del 21,3%, mentre que l’INE aplica el llindar del conjunt d’Espanya (8.871 euros per persona que viu sola), del qual s’obté una taxa de pobresa del 13,6%.

 

L’any 2017, els ingressos mitjans nets anuals dels catalans han estat de 32.763 euros per llar, 13.338 euros per persona i 19.791 euros per unitat de consum. En tots els casos, l’increment respecte de l’any anterior ha estat superior al 4%.

 

Les transferències socials, incloses les prestacions de jubilació, incrementen el 29,7% la renda de les famílies. L’any 2017, el 58,2% de les llars catalanes han rebut almenys un tipus de prestació social, percentatge lleugerament inferior a l’any anterior (60,0%). Del total de llars que han rebut prestacions, el 60,5% l’ha rebut per vellesa o supervivència, el 29,5% l’ha rebut per atur i el 25,9% de llars han estat beneficiàries d’alguna de la resta de subsidis i prestacions (ajuts per a la família, a l’habitatge o estudis, entre d’altres). En relació amb l’any anterior, les llars que reben prestacions de desocupació són les que han disminuït més (del 33,3% al 29,5%).

 

Contràriament al que va passar l’any passat, els dos indicadors de desigualtat milloren lleugerament. L’índex de desigualtat (S80/S20) mostra com el 20% de les persones amb més renda per unitat de consum és 5,2 vegades superior al total d’ingressos del 20% de les persones amb menys renda; en canvi, l’any anterior aquesta relació era del 5,7. Així mateix l’índex de Gini també té una variació positiva i passa d’un 31,8 el 2017 a un 30,3 el 2018. (Un índex de Gini igual a 0 indica màxima igualtat i un índex igual a 100 indica màxima desigualtat.)

 

La població en risc de pobresa és un indicador relatiu que mesura la desigualtat; és a dir, no mesura la pobresa absoluta, sinó quantes persones tenen ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població.

 

L’any 2018, el 21,3% de la població catalana està per sota del llindar de risc de pobresa, amb més incidència entre les dones (24,1%) que entre els homes (18,4%). Cal destacar l’increment que s’ha produït en les dones, on la taxa ha augmentat 3,4 punts en relació amb l’any anterior (20,7%), mentre que en els homes ha disminuït (19,3% l’any 2017).

 

Per edats, la taxa de risc de pobresa més elevada és la dels menors de 16 anys (28,0%), seguida de les persones de 16 a 64 anys (20,2%) i de les més grans de 65 anys (19,2%). En el cas de les dones majors de 65 anys, la taxa s’eleva fins al 24,6%, 5,5 punts més que l’any anterior.

 

Segons la composició de la llar, i en relació amb l’any anterior, les llars que veuen incrementar la seva propensió a situacions de pobresa són les d’un adult amb un o més fills dependents (del 35,3% al 42,9%) i les formades per dos adults amb un o més fills dependents (del 22,3% al 25,8%). Altres llars amb taxes elevades són les unipersonals (26,7%).

 

La nacionalitat és una variable estretament relacionada amb el risc de pobresa. Les persones de 16 anys i més de nacionalitat estrangera presenten una taxa de risc de pobresa del 48,0% (amb un augment de 6,4 punts respecte a l’any anterior), mentre que les de nacionalitat espanyola tenen una taxa de risc de pobresa d’un 16,7% (tot i que ha augmentat 1 punt respecte a la de l’any anterior).

 

La comparació entre les taxes de risc de pobresa abans o després de transferències socials permet mesurar la incidència del sistema de protecció social en la reducció del risc de pobresa. La taxa de risc de pobresa abans de tot tipus de transferència social se situa en el 41,0%, mentre que la taxa després de comptabilitzar totes les transferències socials disminueix fins al 21,3%.

 

L’any 2018 un 24,7% de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social, nou dècimes més que l’any anterior (23,8%). La taxa de risc de pobresa o exclusió social, anomenada taxa AROPE, és la proporció de població que està en risc de pobresa o té privació material severa o baixa intensitat de treball.

 

Dels tres components sobre els quals es construeix la taxa AROPE, n’hi ha dos que augmenten l’any 2018: la taxa de risc de pobresa (que passa de 20,0% al 21,3%) i el percentatge de població en situació de privació material severa (del 5,0% a 6,5%). En canvi, el percentatge de llars amb baixa intensitat de treball ha disminuït en relació amb l’any anterior (del 8,8% fins al 5,8%).

 

L’any 2017, la inclusió del lloguer imputat representa un increment d’un 13,9% en els ingressos mitjans de les llars catalanes i una millora dels indicadors de desigualtat. Si es té en compte la renda en espècies que reben les llars que disposen d’un habitatge sense haver-ne de pagar un lloguer (lloguer imputat), els índexs de desigualtat milloren. L’índex S80/S20 passa del 5,2 al 4,7 amb lloguer imputat i l’índex de Gini del 30,3 al 28,5.

 

La taxa de risc de pobresa també mostra una reducció i passa del 21,3% al 18,8% amb lloguer imputat. Els resultats de l’Enquesta tenint en compte aquests ingressos reflecteixen una millora per als col·lectius que tendeixen més a disposar d’un habitatge en propietat, com el col·lectiu de més grans de 65 anys, que millora la taxa de risc de pobresa del 19,2% al 8,7%.

---