El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha valorat la decisió del Tribunal de Comptes de  no acceptar els avals de 28 excàrrecs del Govern presentats a través de l’Institut Català de Finances (ICF): “Es tracta d’una decisió política presa per un tribunal polític format per persones nomenades políticament i que tenen el seu mandat caducat”. Giró ha anunciat que el Govern recorrerà aquesta decisió, “perquè tots els fonaments jurídics que emparen el decret llei dels avals estan plenament confirmats pel Parlament de Catalunya, el Consell de Garanties Estatutàries i la pròpia Advocacia de l’Estat, que va decidir no recórrer al Tribunal Constitucional”.

Jaume Giró ha argumentat que “el fet que el Tribunal de Comptes demani l’embargament immediat de tots els excàrrecs i servidors públics és una mostra més que no estem davant d’una decisió jurídica, és una decisió política de venjança”. I ha afegit que el tribunal “no dona un nou termini per poder buscar els avals que necessiten les persones que en el legítim exercici de les seves funcions van fer com a Govern l’acció exterior”.

El responsable de les finances catalanes ha volgut insistir en la validesa, legalitat i suport parlamentari amb que compta el decret llei. En aquest sentit, ha afirmat que “el Consell de Garanties Estatutàries va avalar amb un informe favorable pres per unanimitat el decret llei dels avals als servidors públics”. I també ha recordat que “al Parlament de Catalunya només 19 diputats i diputades de 135 hi van votar en contra”. Finalment, ha reblat que  “l’Advocacia de l’Estat no ha vist cap indici que això fos inconstitucional”.

Un dictamen amb pressa

Per acabar d’explicar les raons polítiques de la decisió del Tribunal de Comptes, Jaume Giró ha indicat que “casualment, curiosament, avui mateix el PSOE i el PP estaven negociant la renovació del mandat d’aquests senyors i senyores del Tribunal de Comptes. Abans que això fos definitiu, han corregut per emetre un dictamen contra un decret llei que té tota la base jurídica que l’empara”.

El conseller ha  assenyalat que el Tribunal de Comptes “en tots els informes del 2011 al 2017 no van trobar cap anomalia. A partir de l’octubre del 2017 comencen a buscar els treus peus al gat. I avui ha quedat més clar que mai, mentre el PP i el PSOE, dos partits polítics preeminents a l’Estat espanyol, estan discutint sobre la renovació, ells emeten sense avisar abans a la Generalitat, aquest informe que és clarament polític i no jurídic”. 

Un Fons per donar cobertura legal i protegir els servidors públics

El Fons Complementari de Riscos de la Generalitat és un instrument creat pel Govern català a través del Decret llei 15/2021, de 6 de juliol. La seva finalitat és donar cobertura legal i protegir els treballadors públics que tenen o hagin tingut la condició de personal al servei de l’administració de la Generalitat –funcionaris i funcionàries, alts càrrecs, directius i membres de l’executiu català- que es trobin en un procés judicial o administratiu, per accions dutes a terme en exercici del seu càrrec o de les seves funcions i que no quedin cobertes per les pòlisses d’assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable que ja tingui subscrites la Generalitat.

El text va ser convalidat per la Cambra catalana el passat 29 de juliol i el mateix dia va comptar amb el dictamen favorable i per unanimitat del Consell de Garanties Estatutàries. Finalment, per tal de donar compliment a la voluntat de la majoria del Parlament i d’acord amb la recomanació d’aquest òrgan consultiu, el Parlament va endegar la tramitació del Decret llei 15/2021 de creació del Fons com a Projecte de llei, el passat 7 d’octubre.