La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presentat aquest dimarts el Pacte per a la Moda Circular, juntament amb representants de les 55 empreses i entitats que ja han signat aquest acord voluntari per afavorir una transformació urgent i necessària del tèxtil, de forma voluntària, compartida i col·laborativa, establint objectius comuns i generant instruments que facin possible aquest canvi. La presentació de l’acord per introduir criteris avançats de sostenibilitat en l’àmbit del sector tèxtil ha tingut lloc aquest matí a l’antic recinte fabril Palo Alto, al Poble Nou de Barcelona. L’acte ha comptat amb la participació de la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, i la directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, Agnès Russiñol, així com representants de les empreses i entitats signants.

Jordà ha destacat la importància del pacte, assolit “després d’un ampli procés de diàleg i consens amb tot el sector”, com a “pas decidit i valent orientat a transformar de forma sistèmica el sector del tèxtil cap a un model circular”, i ha afegit que l’aposta per l’economia circular és una baula imprescindible de la “transformació verda que impulsa el Govern de Catalunya”.

El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, ha explicat que “aquelles empreses, entitats i administracions que adopten ara de manera voluntària el Pacte, s’estan avançant a moltes obligacions per al sector tèxtil que s’acosten, com les previstes en l’avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya”. En aquest sentit, Peraire ha afegit que “les entitats, empreses i administracions signants som capdavanteres d’un canvi necessàriament immediat”.

Iniciativa oberta i transversal

Un grup de 31 agents impulsors de tota la cadena de valor del tèxtil han estat treballant al costat de la Generalitat de Catalunya i d’altres organitzacions per definir les bases de l’acord, que neix amb la voluntat de sumar i coordinar els esforços de tots els agents de la cadena de valor del tèxtil per donar resposta de forma conjunta i efectiva als reptes del sector, establint objectius comuns i generant instruments que facin possible la transformació cap a un model circular.

Fins al moment, han signat el pacte 55 entitats i empreses, i queda obert a més adhesions. Entre els signants hi figuren empreses productores com Mango, Pronovias o Míriam Ponsa, així com la patronal Pimec, o gestors de tèxtil com Solidança, Roba Amiga i Humana.

Aquesta iniciativa sectorial és una de les accions pilot d’economia circular triades per la Unió Europea dins del projecte Interreg Europe CircE pel seu caire innovador i el seu potencial de replicabilitat en altres territoris.

Roba durable i producció més neta

Donat la seva vocació global, el pacte determina objectius per a cada segment de la cadena tèxtil, que responen als reptes ambientals, socials i econòmics del sector.

En l’àmbit de la fabricació, per exemple, busca incrementar la durabilitat dels productes i el percentatge de material reciclat incorporat als teixits, reduir i eliminar l’ús de materials nocius, augmentar la reutilització amb la implementació de nous models de negoci i desplegar estratègies de producció més neta i eficients, entres altres mesures d’escalatge i innovació. Per assolir aquestes metes, ja s’està treballant en la definició de projectes pilot en determinats territoris per impulsar la recollida de la roba de segona mà i la seva reutilització, així com per millorar els sistemes de recollida selectiva de residus tèxtils i el desenvolupament de la indústria local de reciclatge tèxtil.

Entre els compromisos que assumeixen les organitzacions signants destaquen els de reduir entre un 5 i un 10% la generació de residus tèxtils; assolir entre el 25 i el 30% en la recollida selectiva d’aquesta fracció l’any 2024; i incrementar el percentatge de valorizació material de la part recollida selectivament. En concret, entre el 55 i el 60% s’haurà de destinar a la preparació per a la reutilització i, entre el 40 i el 50%, al reciclatge dels residus tèxtils.

Avançant-se a la nova llei 

L’avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya, que iniciarà el procés de participació pública el proper mes de juliol,  inclou objectius i mesures concrets per als residus tèxtils. Per a l'any 2025, planteja una reducció a tot el país del 10% d’aquests residus, respecte al generat al 2019, i d’un 25% per al 2030. Per aconseguir-ho, es plantegen mesures per fomentar la recollida selectiva i la seva reutilització, com ara l’obligació d’incorporar un lineal, o corner, de tèxtil de segona mà en superfícies comercials superiors als 1.200 metres quadrats. El procés de socialització de l’avantprojecte de llei s’inicia amb la voluntat que el text final incorpori aportacions d’entitats i ciutadania de manera àmplia, i que el Govern el pugui aprovar el 2023.

El sector del tèxtil és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic, Si bé es venen 100.000 milions de peces de roba cada any, es reciclen menys de l’1% dels residus que genera aquest producte. A Catalunya, cada persona consumeix anualment entre 21,5 i 26 kg de roba, però només es recull selectivament el 12% dels residus tèxtils, un total de 140.000 tones/any, que van a parar als abocadors, o bé s’incineren. De la part que es recull de forma selectiva, la meitat es prepara per reutilitzar i el 40% es recicla.

De fet, aquests residus s’han convertit en un problema global. En els darrers 15 anys s’ha duplicat el nombre de peces venudes a tot el món, mentre que la seva vida útil s’ha reduït prop d’un 20%. Per contra, la reutilització i el reciclatge no s’han incrementat al mateix ritme, en gran mesura perquè els productes tèxtils no acostumen a estar dissenyats per a aquest fi. A més, després de l'alimentació, l'habitatge i el transport, el consum global de productes tèxtils és el quart demandant més gran de matèries primeres i d’aigua, i el cinquè emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).