Embarcacions pesqueres de cap de Creus

Acció Climàtica estrena aquest estiu una nova regulació de protecció sobre les espècies marines més vulnerables del Parc Natural de Cap de Creus

event_note Nota de premsa

Acció Climàtica estrena aquest estiu una nova regulació de protecció sobre les espècies marines més vulnerables del Parc Natural de Cap de Creus

  1. Aquesta disposició respon a la necessitat manifestada per pescadors, científics, organitzacions mediambientals i l’Administració d’aplicar mesures de gestió amb caràcter urgent a totes les activitats extractives de recursos marins efectuades a l’interior del Parc
  2. Així, es vol reduir la captura dels grans reproductors, protegir determinades espècies de crustacis i mol·luscs que presenten un estat poblacional molt reduït, i recuperar les poblacions de pop roquer amb l’aplicació d’una veda biològica de tres mesos
Embarcacions pesqueres del Parc natural de Cap de Creus
La pesca professional al cap de Creus i el seu entorn és una activitat ancestral caracteritzada per la varietat de les captures, tant de peixos com de crustacis, altament valorades en els mercats locals
{"name":"2022/07/04/13/59/1799cdad-9ec9-4e99-bec9-e2ac2a36f99c.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":128272}

L’estat general dels recursos pesquers a la zona del Parc Natural de Cap de Creus, juntament amb l’arribada de l’estiu i amb el conseqüent augment d’usos d’aquest espai, han estat els detonants perquè el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural prengués la iniciativa per a l’aprovació d’urgència de mesures adreçades a la reducció de la captura dels grans reproductors (animals de gran talla), la protecció de determinades espècies de crustacis i mol·luscs que presenten un estat poblacional molt reduït, i en la recuperació de les poblacions de pop roquer amb l’aplicació d’una veda biològica de tres mesos, que ha de garantir la possibilitat de reproducció de les femelles d’aquesta espècie tan valorada.

Entre les mesures aprovades cal destacar la prohibició de la pesca tant recreativa com professional amb esquer viu, modalitat molt efectiva i que té com a objectiu els grans reproductors de gran talla de les espècies més emblemàtiques del Parc, com poden ser els meros i els déntols, o la implantació d’una veda del pop, centrada durant els tres mesos d’alta fertilitat de les femelles.

És també de notable importància per mantenir la gran biodiversitat d’espècies que caracteritzen aquest entorn la prohibició de captura d’espècies de crustacis tan representatius com són la cabra, la xuia o llagosta lluïsa, la galera, el cranc pelut, el cranc verd, el bou de mar, la petxina de pelegrí, el musclo, el corn marí o la nacra, i tampoc cal oblidar que s’ha fet un primer pas en l’establiment d’unes quotes màximes de captura per a la pesca recreativa (bag limits) en espècies tan importants ecològicament com són el congre, el déntol, el llobarro, el mero, el tord negre, la grívia, el pagre, el corball de roca, el cap-roig, el sarg, l’orada, l’espet i el pop roquer.

Mesures reclamades i consensuades per totes les parts implicades

Aquestes noves mesures, que van entrar en vigor dijous passat, han estat fruit de l’acord entre els pescadors, els científics, les organitzacions socials i mediambientals i les administracions que componen el Comitè de Cogestió de la pesca del cap de Creus i han comptat amb el suport de les entitats representatives de la pesca recreativa.

Aquest ha estat el primer pas per a l’aprovació del Pla de gestió de la pesca al cap de Creus, previst per a finals d’aquest any i que, tot i tenir un abast geogràfic superior al del Parc Natural mateix, s’haurà d’emmarcar i encaixar en les mesures de gestió mes generalistes que contindrà el futur Pla rector d’usos i gestió del Parc Natural de Cap de Creus, que en breu entrarà en procés de participació ciutadana per a la seva aprovació a curt termini.

Història de la protecció d’una activitat ancestral

La pesca professional al cap de Creus i el seu entorn és una activitat ancestral caracteritzada per la varietat de les captures, tant de peixos com de crustacis, altament valorades en els mercats locals. La Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del cap de Creus, va imposar inicialment un seguit de restriccions importants a determinades activitats pesqueres tant professionals com recreatives i deixava en mans del desplegament reglamentari els detalls sobre reglamentació més concrets i específics.

En aquest sentit, tant la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible com la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, partint també del fet que l’activitat de la pesca professional és la més antiga de la zona i atenent les possibilitats que ofereix el Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya, van considerar adient promoure la creació d’un comitè de cogestió de la pesca en l’entorn marí del cap de Creus perquè la gestió de la pesca professional s’executés segons aquest model i seguís els criteris de gestió adaptativa, ecosistèmica i bioeconòmica.

El Comitè de Cogestió de la pesca al cap de Creus el formen els pescadors d’arts menors de Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués i Roses, la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona, l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona, la plataforma LIFE (Low Impact Fisheries of Europe), IADEN-Salvem l’Empordà, la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.

Així, davant la necessitat manifestada pels membres d’aquest Comitè d’aplicar determinades mesures de gestió amb caràcter urgent a la totalitat de les activitats extractives de recursos marins efectuades a l’interior del Parc Natural i a la badia de Cadaqués, en la sessió plenària de 18 de maig de 2022, el Comitè de Cogestió va acordar, per unanimitat, aplicar determinades mesures de gestió a la pesca professional i proposar a la persona titular de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible que fes extensiva la seva aplicació a l’àmbit de la pesca recreativa, mentre no s’aprova el pla de gestió corresponent.

D’altra banda, aquesta regulació dona resposta a les recomanacions de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), que en la mateixa línia d’urgència manifestada pel Comitè, conclou que la situació dels recursos marins en l’àmbit marítim del Parc Natural de Cap de Creus requereix la necessitat d’aplicar mesures de reducció de l’esforç i protegir determinades espècies pròpies de la zona.