La consellera Teresa Jordà.

Consellera Jordà: "Aquests pressupostos són l'eina que ens permetran cuidar les persones i l'entorn"

query_builder   3 febrer 2023 18:01

event_note Nota de premsa

Consellera Jordà: "Aquests pressupostos són l'eina que ens permetran cuidar les persones i l'entorn"

  1. La titular del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural presenta al Parlament el pressupost de la seva cartera, que arriba als 1.412 milions d’euros, amb un increment d'un 20% respecte dels comptes de l’any anterior


La consellera Jordà, durant la presentació del pressupost del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per al 2023.
La consellera Jordà, durant la presentació del pressupost del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per al 2023.
{"name":"2023/02/03/17/59/4c348525-d008-4df9-8c7c-be0cf818e276.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":121502}

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presentat aquest divendres al Parlament de Catalunya el pressupost que el seu departament desplegarà al llarg de 2023. En total, comptarà amb 1.412 milions d’euros (M€), xifra que representa un increment d'un 20% respecte dels comptes de 2022 (+234 M€) i de més del 60% des de la seva creació. Jordà ha volgut destacar que aquest pressupost “permet continuar amb l’impuls de les polítiques energètiques, climàtiques i biodiversitat, agroalimentàries, agenda rural, i política marítima des del diàleg i l’entesa entre mons que històricament han estat molt allunyats”. És una aposta ferma d’aquesta legislatura ja que “el conjunt del Govern hem associat una despesa de 2.608 M€ a partides amb impacte positiu en el clima i el medi ambient, el que anomenem el pressupost verd, 140M€ més que l’any passat”, ha explicat Jordà.

Els fons que gestionarà la cartera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural permetran “posar el país al dia en matèria de transició energètica a través d’un model energètic distribuït, participat i territorialment cohesionat; revertir la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes, igarantir que la població catalana tingui accés físic i econòmic a una alimentació sana, segura i de qualitat”. De la mateixa manera, Jordà ha explicat que són uns comptes “per assegurar que les persones que treballen la terra es puguin guanyar dignament la vida; garantir el desenvolupament equilibrat del país, vertebrar unaPolítica Marítima Integrada que desplegui el potencial de l'Economia Blava, tot garantint la recuperació i preservació del serveis ecosistèmics”.

Jordà ha defensat la tasca realitzada al capdavant del Departament a través del diàleg i l’entesa, vertebrant consensos i sense deixar ningú enrere “per fer un país millor”.

Desplegament complet de la Llei del Canvi Climàtic

En matèria d’acció climàtica, la consellera s’ha mostrat convençuda que cal que les administracions tinguin un paper actiu en la lluita per l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic. És per això que ha anunciat que “aquest serà l’any del desplegament total de la Llei del Canvi Climàtic”, que ja ha començat amb la presentació de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC30) i que seguirà posant fil a l’agulla per aprovar el Pla Nacional Energia i Clima 2030 i el Pla de Descarbonització 2050. Gràcies als recursos del Fons Climàtic (160M€) es donarà suport als ens locals per desenvolupar accions per reduir les emissions i fer front a les conseqüències del canvi climàtic, s’impulsaran projectes de recerca en aquesta matèria, s’invertirà per afavorir la reducció d’emissions de les empreses, s’apostarà per la restauració dels espais degradats a través del Pla de Restauració d’Activitats Extractives i s’activarà l’Assemblea Ciutadana pel Clima.

Per fer front a l’impacte de les emissions atmosfèriques a nivell local, aquest any s’aprovarà el Pla de Qualitat de l’Aire de Catalunya i s’invertiran 3,5 M€ en equipaments de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC) i 7 M€ en acompanyar els ens locals per implementar Zones de Baixes Emissions (ZBE). Aviat quedarà aprovat l’impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells, amb una recaptació estimada de 10 M€, que es dedicaran a nodrir el Fons Atmosfèric i a les polítiques de reducció de la contaminació.

Recuperar el temps perdut en biodiversitat

En l’àmbit de les polítiques ambientals i del medi natural, la consellera Jordà ha marcat com a objectiu prioritari revertir la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes. “Aquest 2023 serà l’any en què recuperarem el temps perdut en matèria de biodiversitat”, ha afirmat. La titular d’Acció Climàtica ha apel·lat a la col·laboració entre administracions i organitzacions i s’ha mostrat convençuda que “per revertir la pèrdua de riquesa biològica cal adoptar una estratègia de mirada llarga i d’espectre ampli”. En aquest sentit, ha anunciat una convocatòria de prop de 25 M€ per a subvencions a ens públics i privats per fomentar la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.

La consellera ha expressat la necessitat urgent de superar “la mala praxi dels darrers 20 anys” amb polítiques de preservació dels espais naturals merament declaratives. “Prou de tenir espais naturals declarats sense cap mena de planificació i ordenació”, ha denunciat Jordà. La consellera ha afirmat que “la preservació dels espais naturals, per a ser efectiva, implica gestió, control, ordenació i assignació de recursos econòmics”. En aquest sentit, ha explicat que enguany s’iniciarà l’ordenació de 8 espais protegits a través del Programa per a la planificació i ordenació dels Espais Naturals de Catalunya. Es tracta del delta del Llobregat, el delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empordà, l’Alt Pirineu, el Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter, el Cadí-Moixeró i el Cap de Creus, així com el nou Parc natural de les muntanyes de Prades.

També es destinaran 5 M€ a l’adquisició de finques d’alt interès per a la preservació de la biodiversitat en indrets com les reserves integrals de l’Empordà, el delta de l’Ebre, l’Alt Pirineu, la Garrotxa i la Plana de Lleida i 2 milions a la promoció i conscienciació sobre l’ús respectuós i responsable del medi natural.

Model energètic més net, sostenible i democràtic

En matèria d’energia, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural destinarà enguany 566 M€, entre recursos propis i fons europeus, a accelerar la transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i democràtic. Els comptes preveuen actuacions entre les quals destaquen la incorporació de 75 persones per agilitar els tràmits relatius a les energies renovables; una partida de 5 M€ per a la creació d’Oficines Empresarials de Transició Energètica per assessorar en matèria d’estalvi, eficiència energètica i ús compartit d’energia a les empreses del país; o una altra de 25 M€ per a l’Energètica, l’empresa energètica pública que aquest any iniciarà l’activitat.

L’objectiu de la transició energètica és, a més de descarbonitzar l’economia i la societat, apoderar la ciutadania i garantir l’accés just i universal a l’energia. Per això, es destinen 20 M€ al bo social tèrmic, que ha d’ajudar les famílies vulnerables a fer front a l’increment dels preus dels subministraments; 8 M€ a una línia d’ajuts orientada a la creació de cooperatives de consum que incorporin serveis energètics; o una altra d’11,5 M€ per a l’automatització de comunitats de veïns i empreses, de manera que incrementin l’estalvi i l’eficiència energètica. Aquestes partides se sumen a altres mesures i actuacions de caràcter plurianual, com són les línies d’ajuts a les instal·lacions d’autoconsum, a la implementació d’energies renovables per a usos tèrmics, a la mobilitat elèctrica i eficient o a la rehabilitació d’edificis, que seguiran vigents fins a finals d’aquest exercici o fins que s’exhaureixin els recursos.

Preparar Catalunya per a la sequera

Pel que fa al cicle de l’aigua, tenint en compte que portem més dos anys de sequera, “gestionar aquest recurs en un context de canvi climàtic evident és un dels principals reptes immediats que tenim com a Govern i, m’atreviria a dir, com a país”, ha manifestat Jordà.En aquest sentit, per assegurar l’abastament d’aigua a casa nostra, s’està treballant, sobretot, en la regeneració i la dessalinització.

En els propers dos anys es destinaran 120 M€ a doblar el volum d’aigua regenerada a Catalunya; s’invertiran 200 M€ a millorar les estacions potabilitzadores de la conca del Besòs i del Llobregat en el període 2023-2027, amb una dotació inicial de 15 M€ l’any 2023; començaran els treballs per construir la nova Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) al Besòs; i es dedicaran 250 M€ a l’ampliació de la dessaladora de la Tordera, que es licitarà aquest 2023. Finalment, s’invertiran 600 M€ en 5 anys, dels quals 100M€ durant el 2023, en sanejament.

Prevenció i transparència en residus

En l’àmbit dels residus, la consellera ha qualificat de “gran transformació basada en la transparència” la gestió actual, amb exemples com l’execució del buidatge de l’abocador de Vacamorta, “fruit del compromís amb el territori i amb la seva gent”, que es dotarà amb més de 188M€ en els propers 16 anys, o el tancament de l’abocador de Solius, “del qual assumim els 3M€ del cost de clausura i segellament”.

A banda, el 2023 continua el compromís del Govern amb l’eradicació de l’amiant, ampliant la dotació fins als 50 M€ “en un projecte que presentarem properament”, ha avançat Jordà. També es manté l’aposta pel desplegament de la recollida selectiva d’alta eficiència (10M€), la implantació de deixalleries locals (2,5 M€), el foment de l’economia circular (2,2 M€), les subvencions per a infraestructures de residus (61,7 M€) i l’aposta per als productes d’higiene menstrual reutilitzables (2M€).

Models de producció més sostenibles

La secretaria d’Alimentació disposarà d’un pressupost de 141 M€, que suposa un increment del 28%. Un augment pressupostari que, principalment, assumirà la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia, que enguany gestionarà 43,2 M€ amb un increment del 217% respecte el pressupost de 2022. “Som al costat dels agricultors i agricultores, ramaders i ramaderes i treballem per garantir que aquells que es dediquen al sector primari s’hi puguin guanyar la vida”, ha apuntat la consellera.

El sector primari és, com ha assegurat Jordà, “una aposta ferma d’aquest Departament per fer efectiva la transformació” envers models de producció més sostenibles, i, d’aquesta manera, donar compliment al Pacte Verd Europeu i a l’Estratègia del Camp a la Taula. Entre els projectes estratègics a desenvolupar durant el pròxim anys hi ha Pla del Biogàs i l’impuls de la bioenergia o la implantació de la Producció Agrària Sostenible, amb l’objectiu d’aconseguir que el 50% de la producció del país tingui aquesta certificació el 2030.

Territori cohesionat

La política de cohesió territorial es vertebra a partir de la secretaria d’Agenda Rural, que gestionarà 510 M€ del pressupost, un 9% més que l’any passat. El gruix d’aquests recursos provenen de fons europeus, que són de gran importància en el manteniment de l’activitat agrària i la vitalitat del territori. En concret 271,5 M€ són finançats al 100% amb el Fons FEAGA Europeu Agrícola de Garantia Agrària, mentre que pel Programa de Desenvolupament Rural, que són línies d’ajut cofinançades, es destinaran 101,6M€. A més, el Departament considera el regadiu com una estructura de país i, per aquest motiu, es destinaran 70 M€ a la millora dels regs.

La consellera ha recordat, també en el marc de la secretaria d’Agenda Rural, que el 64% del territori està classificat com a forestal. “La gestió dels nostres boscos és clau per preservar el patrimoni natural i la qualitat de vida al nostre país”, ha dit. Per aquets motiu el pressupost del Departament contempla 53M€ a prevenció d’incendis i dinamització del sector a través de la direcció general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi.

Política marítima i pesca sostenibles

El pressupost destinat a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible augmenta enguany en un 56%, i se situa en prop de 17 M€. És una inversió que aposta per a una política marítima i una pesca sostenibles que permetrà engegar la implementació del nou Pla financer 2021-2027 del Fons Europeu Marítim, de la Pesca i de l’Aqüicultura; enfortir i consolidar l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) com a institut oceanogràfic de Catalunya; implementar el projecte “Una mar pel clima”; i finançar els Grups d’Acció Local de la Pesca, com a accions més destacades.

Funcionament intern i projectes transversals

El Departament augmenta un 26% la partida de personal, que passa a tenir 125 M€. En destaquen 112 dotacions de places estructurades procedents de programes temporals, 18 noves dotacions per a les escoles agràries i 9 dotacions per a necessitats transversals del Departament.

A més, s’incrementen en un 64% les aportacions als 17 organismes del sector públic adscrits, que se situen en un import de 86,6 M€. Finalment, es preveu continuar impulsant significativament el procés d’agilització de la càrrega administrativa i transformació digital del Departament, per tal de fer els tràmits més accessibles i àgils a la ciutadania i operadors econòmics que s’hi relacionen.

4  

Imatges

Foto 1

Foto 1 121502

Foto 2

Foto 2 86931

Foto 3

Foto 3 113912

Foto 4

Foto 4 102679

1  

Fitxers adjunts

Presentació del pressupost del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per al 2023

Presentació del pressupost del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per al 2023
PDF | 1045755

undefined
undefined
undefined
undefined
undefined