El Govern ha analitzat el Pla de qualitat de l’aire, horitzó 2027, que avui quedarà publicat al portal de participació ciutadana de la Generalitat i es tramitarà com a Decret. El nou Pla, que per primer cop s’amplia més enllà de la conurbació de Barcelona (els 40 municipis del Barcelonès, del Baix Llobregat i dels dos vallesos que conformaven la Zona de Protecció Especial de l’ambient atmosfèric), s’aplicarà a tot Catalunya i estableix 84 mesures i 374 actuacions per millorar la qualitat de l’aire i la salut dels habitants de tot el país que hauran d’executar la Generalitat, les administracions locals, els gestors d’infraestructures, les empreses i la ciutadania en general.

Les actuacions tenen per objectiu reduir les emissions dels contaminants amb una important influència en la salut de les persones i apropar-nos als nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Se segueix així la línia de la Comissió Europea (CE), que està tramitant una nova directiva relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa que previsiblement establirà uns valors límit de qualitat de l’aire molt més restrictius que els actuals, propers a les recomanacions de l’OMS.El document compleix també els requeriments de dues sentències judicials (del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 12 de desembre de 2022, i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 22 de desembre de 2022) perquè s’assoleixin els objectius establerts a la normativa comunitària i estatal per als contaminants diòxid de nitrogen (NO₂) i ozó troposfèric (O₃) en aquelles zones on s’han produït incompliments.

374 actuacions, la majoria en mobilitat

El pla quinquennal ha de contribuir a rebaixar tots els contaminants que tenen una important influència sobre la salut humana, no només les partícules PM₁₀ i l’NO₂, com en els plans anteriors, sinó també l’O₃ troposfèric, les partícules de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM_2,5) i el benzo(a)pirè (C₂₀H₁₂).

Les 374 actuacions previstes s’apliquen als sectors del transport terrestre i la mobilitat, l’industrial i energètic, el domèstic, l’institucional i comercial, el ramader i agrícola, la planificació territorial i urbanística, el transport marítim, el transport aeri i la comunicació, recerca i investigació. També inclou actuacions en casos d’episodis d’alts nivells de contaminació. En l’àmbit de la mobilitat, hi figuren 170 actuacions, entre les quals destaquen la regulació de les zones de baixes emissions (ZBE); l’establiment de mesures addicionals per a 12 corredors de mobilitat estratègics; la regulació dels llindars de persones treballadores i condicions a partir de les quals els centres de treball públics i privats hauran d’elaborar plans de desplaçament d’empresa, i l’ampliació dels requisits i la casuística d’implantacions singulars als efectes d’elaborar els estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

Nous límits per a activitats industrials

En l’àmbit de la indústria i l’energia, s’estableixen valors límit d’emissió per als compostos orgànics volàtils (COV), un contaminant no regulat a la normativa actual per a la majoria de sectors que és un generador d’O₃ troposfèric; nous valors límit per a activitats que no els tenien regulats fins ara, com els forns crematoris de restes humanes, i valors més restrictius per a determinades activitats. També es revisaran les autoritzacions ambientals associades a grans focus emissors com els forns de ciment, les incineradores, els forns de fabricació de vidre, les refineries, les grans instal·lacions de combustió de potència superior als 50 MWt i la indústria química orgànica de gran volum.

El nou pla conté, a més, un pla de vigilància del camp de Tarragona, amb un pressupost de més de 3 milions d’euros; la implementació d’un pla d’acció a curt termini en casos d’alts nivells de contaminació atmosfèrica, incloent-hi nous contaminants com el benzè (C₆H₆), o la millora dels sistemes d’informació de la qualitat de l’aire a la ciutadania i del sistema de modelització de la qualitat de l’aire.

També incorpora accions ja previstes com l’aplicació de l’impost sobre les emissions de grans vaixells, que n’ha de fomentar l’electrificació, la revisió de l’impost d’emissions generades per instal·lacions industrials, plans de mobilitat d’accés als aeroports i l’aplicació del Pla quinquennal de millora de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Paral·lelament, el Departament d’Acció Climàtica treballa en l’elaboració de la Llei de qualitat atmosfèrica i l’actualització de l’Inventari d’emissions atmosfèriques de Catalunya.

Balanç econòmic i social positiu

La inversió nova total per als pressupostos de la Generalitat de Catalunya prevista per implementar en el període 2023-2027, sense incloure els costos de personal ni dels materials, és de 21,8 milions d’euros, dels quals 18,1 milions seran a càrrec del pressupost del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i 3,7 milions a càrrec dels pressupostos d’altres departaments o organismes de la Generalitat. El finançament d’aquestes mesures i disposicions normatives, a més dels pressupostos dels departaments corresponents, podrà comptar amb el suport econòmic del Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric, nodrit fonamentalment pels ingressos derivats dels impostos ambientals que graven les emissions contaminants a l’atmosfera i per les sancions imposades per l’Administració de la Generalitat a conseqüència d’infraccions de la normativa que regula la contaminació atmosfèrica.

Es calcula que els beneficis ambientals derivats de la implantació del Pla superaran amb escreix els 82 milions d’euros en termes de millora de la salut i qualitat de vida de la ciutadania, com ara la reducció de la mortalitat prematura, l’increment de l’esperança de vida o la reducció dels costos sanitaris associats a la millora de la qualitat de l’aire. A més, augmentarà el rendiment de determinades collites i reduirà la degradació de molts materials, com ara els que conformen els edificis. Altres beneficis socials associats seran la reducció de la contaminació acústica, la mitigació del canvi climàtic, l’estalvi energètic o la reducció de la sinistralitat viària.