El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha establert que les empreses del polígon petroquímic de Tarragona que fabriquen o que operen logísticament amb gransa de plàstic (pèl·lets), eminentment de polipropilè i polietilè, han d’aplicar mesures de prevenció per evitar que aquest material s’aboqui al medi, en un termini màxim de sis mesos. D’aquesta manera, resol l’expedient de responsabilitat ambiental per danys i amenaça de danys que va obrir el passat mes de novembre després de la sol·licitud presentada per Surfrider Foundation Europe - Delegació d’Espanya davant la presència de pèl·lets a la sorra i a l’aigua de la xarxa hidrogràfica de la conca del Francolí i de diverses platges de la demarcació de Tarragona. Acció Climàtica ha investigat les activitats inicialment expedientades i ha ampliat l’expedient a d’altres després de constatar la seva contribució a la contaminació per pèl·lets.
L’expedient conclou per primera vegada que la responsabilitat en l’abocament és col·lectiva i estableix un vincle causal entre la contaminació, que és d’origen difús i es produeix durant tota la cadena de valor del plàstic, i l’activitat d’una desena d’empreses. De fet, s’ha constatat que una deficient praxi en les diferents etapes de la cadena i mancances en les instal·lacions de transformació, emmagatzematge i distribució han comportat que els residus s’hagin anat escampant i acumulant en el medi. Per evitar que continuï passant, Acció Climàtica ha instat les operadores Basell Poliolefinas Ibérica, SA, Dow Chemical Ibérica, SL, SK Primacor Europe, SLU, Transformadora de Etileno, AIE, Ravago Plásticos, SA, i Repsol Química, SA, com a fabricants, i les activitats de Katoen Natie Ibérica, SL, Schmidt Ibérica, SA, PGI Spain, SL i Chemieuro, SL, com a operadors logístics, que elaborin i apliquin un pla de gestió de pèrdues de plàstic.
Mesures de prevenció i contenció
Aquest pla ha de contenir, entre altres requisits, la determinació dels llocs on es poden produir fuites i pèrdues de gransa dins dels límits de les instal·lacions; el detall de les operacions de manipulació; la notificació de la quantitat estimada de pèl·lets alliberats al medi, i la relació d’equips instal·lats per prevenir, contenir i netejar fuites i pèrdues i els procediments previstos. Entre les mesures obligades, hi ha el tancament hermètic de mànegues i canonades; l’ús d’envasos resistents a l’esquinçament i als cops i a la degradació en medis aquàtics; contenidors segellats o sitges externes per emmagatzemar el producte; sistemes de transport automatitzat, i l’ús de sistemes de neteja, com ara aspiradors industrials i eines manuals. També s’estableixen procediments per prevenir pèrdues com ara la limitació dels volums de gransa transportada i la inspecció i el manteniment periòdics dels elements d’emmagatzematge i dels dispositius de captació, neteja i manteniment.
La Generalitat ja ha començat a incorporar en les noves autoritzacions ambientals de les instal·lacions susceptibles de treballar amb pèl·lets l’obligació d’adoptar aquests tipus de mesures per reduir al màxim el risc que aquest producte vagi a parar al medi.
Tot i haver quedat provada la contribució d’aquestes activitats a la contaminació de sòls, lleres i platges, l’Administració no els pot exigir una reparació mancomunada, ja que el procediment s’ha desenvolupat d’acord amb la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental, i hi ha evidències de la presència de pèl·lets abans de l’aprovació de la norma, sense que sigui possible distingir quins són anteriors i quins posteriors, quins tenen origen de terra a mar i quins poden procedir, per exemple, de pèrdues del transport marítim, o, fins i tot, d’altres països del Mediterrani. A més, les empreses expedientades no són les úniques involucrades en la cadena de valor del plàstic, sinó únicament aquelles en què, en algun moment, en el transcurs de les actuacions de control i inspecció, s’ha constatat alguna mancança.
La problemàtica de la contaminació per pèl·lets és d’abast mundial. Amb la resolució de l’expedient de responsabilitat ambiental a empreses de la petroquímica de Tarragona, la Generalitat s’avança a les mesures del reglament europeu que ha de regular aquesta matèria i que s’ha de publicar en aquesta legislatura europea.
Efectes sobre la salut i el medi ambient
Els residus de gransa de plàstic (pèl·lets) en el medi són precursors de la generació de microplàstics i nanoplàstics. Els microplàstics es desplacen amb facilitat a través de l’aire, les aigües superficials i els corrents marins, i la seva mobilitat és un factor agreujant. Es troben a terra (en particular, als terrenys agrícoles) i en llacs, rius, estuaris, platges, llacunes, mars, oceans i fins i tot en regions remotes, abans verges. La seva presència als sòls afecta les seves propietats i provoca alteracions que tenen repercussions negatives sobre el creixement d’algunes plantes. Un cop a mar, els microplàstics són pràcticament impossibles de recollir, i se sap que són ingerits per tota una gamma d’organismes i animals i fan malbé la biodiversitat i els ecosistemes.
Entre les àrees afectades per la presència de pèl·lets a Catalunya, hi ha diversos espais naturals, habitats d’interès comunitari i àrees d’interès faunístic i florístic, amb diferents figures de protecció, alguns dels quals són zona PEIN i xarxa Natura 2000, com la Sèquia Major - Prats de la Pineda i Tamarit-Punta de la Móra-Costes del Tarragonès, alhora catalogats com a Zones d’Especial Conservació (ZEC); zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), com ara l’Espai Marí del Delta de l’Ebre - Illes Columbrets, i zones humides segons el Catàleg de zones humides de Catalunya, com ara la Desembocadura del Francolí, la Platja dels Prats de Vila-seca, la Sèquia Major i la Desembocadura del riu Gaià.
