- La nova regulació estableix talles mínimes, quotes de captures màximes per espècie, persona i dia, i vedes biològiques per a un total de 46 espècies
- En l’exercici vinent, és previst elaborar dos plans de gestió de la pesca recreativa més, un per al litoral de les Terres de l’Ebre i un altre per al Baix Maresme
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha aprovat una resolució mitjançant la qual es fixen les talles mínimes de captura, quotes i vedes d’aplicació a la pesca marítima recreativa a les aigües interiors del litoral de les comarques de Girona per al període 2024-2026 (DOGC núm. 9247). Aquestes mesures garanteixen una explotació racional de les espècies i la seva adequada conservació i regeneració i es pot considerar com el primer pla de gestió de la pesca recreativa a Catalunya.
Algunes de les espècies incloses en la resolució ja havien estat objecte de regulació, com és el cas de la sípia a les badies de Pals i Roses o del déntol, llobarro, mero o orada, entre d’altres, en l’àmbit marí del Parc Natural de Cap de Creus i de la badia de Cadaqués. Per a la resta constitueix la primera regulació.
La resolució, d’aplicació a la pesca marítima recreativa a les aigües marítimes entre els municipis de Portbou i Blanes competència de la Generalitat de Catalunya fins a l’1 de desembre de 2026, incorpora també mesures relatives a no permetre l’ús d’esquer viu ni la pesca i tinença a bord de taurons o rajades, espècies altament vulnerables.
Les xifres que mou l’activitat en fan necessària la regulació
Aquesta normativa s’ha considerat necessària tenint en compte les xifres de practicants d’aquest tipus de pesca: més de 53.000, que fan un nombre de sortides anuals estimades de més de 600.000, tenen un impacte econòmic de 65 milions d’euros i assoleixen un volum de captures estimades de 1.003 tones anuals, amb la qual cosa contribueixen en gran mesura al desenvolupament de l’Economia Blava de Catalunya.
Segons aquestes xifres, resulta imprescindible orientar l’activitat cap a un model ambientalment sostenible al llarg del temps que permeti un aprofitament adequat i durador del recurs i garanteixi la seva compatibilitat amb la resta d’activitats, en especial amb la pesca professional, amb qui comparteix el recurs. Les dades han estat obtingudes en el marc del Programa de seguiment de la pesca marítima recreativa a Catalunya que elabora anualment l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) des de 2020, d’acord amb els objectius fixats per la Política Pesquera Comuna (Informe situació pesca marítima recreativa 2023).
Dos plans més per regular la pesca recreativa a les Terres de l’Ebre i el Baix Maresme
Aquesta resolució representa un pas molt important d’una tasca iniciada l’abril de 2023 amb la constitució de la Taula de Cogestió de la Pesca Marítima Recreativa de Catalunya. Es tracta d'un espai de col·laboració innovador entre el sector i l’Administració on definir objectius comuns i on consensuar, mitjançant l’adopció de mesures tècniques de gestió adaptativa, un nou model per a la pesca marítima recreativa, la cogestió pesquera que ha donat molt bons resultats en la pesca professional.
La Taula de Cogestió de la Pesca Recreativa és formada per representants del sector pesquer, les administracions, el món científic i les entitats del tercer sector en representació de la societat en general.
La Taula de Cogestió elaborarà durant l’exercici vinent dos plans de gestió de la pesca recreativa més, un per al litoral de les Terres de l’Ebre i un altre per al Baix Maresme, atenent les peculiaritats de l’estat dels seus recursos i la vulnerabilitat de la resta del litoral competència de la Generalitat de Catalunya.
