- A partir d’aquest moment, el Projecte de llei inicia la tramitació parlamentària, durant la qual es podran fer noves aportacions i millores abans de la seva aprovació definitiva
- Amb aquesta llei es vol garantir l’arrelament de les persones que viuen al món rural, afavorir el repoblament i equilibrar el territori
- El text ha comptat amb la participació i suport de totes les entitats municipalistes que reclamaven des de fa temps una consideració especial perquè es tinguessin en compte les seves singularitats
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals, un text que compta amb el suport de les entitats municipalistes (Eines de Repoblament Rural, Associació de Micropobles, Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis) i que avui comença el tràmit final fins a la seva aprovació parlamentària. D’aquesta manera, l’Executiu dona resposta a un deute històric amb el món rural, que reclamava des de fa temps una consideració particular perquè es tinguessin en compte les seves necessitats i singularitats.
Amb l’aprovació d’aquesta llei, el Govern busca dos objectius principals:
- Frenar el despoblament que viu Catalunya a les zones rurals.
- Dotar les administracions locals de les eines adequades per prestar els serveis que corresponen a la ciutadania.
Així mateix, també preveu:
- Establir mesures que impulsin el desenvolupament econòmic d’aquestes zones.
- Garantir l’accés als serveis públics bàsics i de qualitat, posant especial atenció en l’àmbit de l’educació i la salut.
- Establir un sistema de finançament propi que garanteixi l’adequada prestació dels serveis.
L’habitatge i la millora dels serveis públics, claus del nou estatut
En aquest nou marc legal s’incorporen algunes de les demandes que els ajuntaments dels municipis rurals han reclamat des de fa temps, sobretot aquelles vinculades a la falta d’habitatge, a la simplificació administrativa o a la millora dels recursos per poder prestar a la població serveis públics de qualitat.
En el cas de l’habitatge, que és una de les problemàtiques que comparteixen bona part dels municipis de Catalunya, el text aprovat recull i incorpora mesures clau com:
- La creació d’una Borsa d’Habitatge Rural.
- L’ampliació de les mesures per afavorir l’habitatge familiar al sòl no urbanitzable de les explotacions rústiques de municipis rurals.
- L’establiment de criteris d’incentivació positiva a totes les persones demandants d’habitatge de protecció pública en aquelles promocions que es construeixin en municipis rurals.
- La compensació amb deduccions a l’IRPF del trasllat, rehabilitació o adquisició d’una residència habitual en un municipi rural, així com pel lloguer d’un habitatge habitual.
Una de les altres qüestions que els ajuntaments han posat sobre la taula és l’excés de burocràcia al qual han de fer front sense disposar dels recursos necessaris per a gestionar-la. En aquest aspecte, l’estatut proposa la creació d’un portal únic a la seu electrònica de la Generalitat des d’on es podran gestionar bona part dels tràmits i es treballarà per eliminar les duplicitats de procediments.
Una mesura necessària
Actualment, Catalunya viu una situació de desequilibri territorial que s’ha agreujat amb el pas del temps, on tres quartes parts de la població viu en el 15% del territori, mentre que el quart restant n’ocupa el 85%.
Segons la definició que estableix el nou Estatut de Municipis Rurals, 596 municipis de Catalunya serien considerats municipis rurals i, d’aquest total, 381 són municipis d’especial atenció. Aquests municipis han de tenir una població menor de 500 habitants o bé entre 500 i 2.000 i complir amb alguna d’aquestes característiques:
- Tenir una densitat de població inferior a 12,5 habitants/km
- Tenir una taxa de creixement menor al 10% en els darrers 10 anys, o una taxa d’envelliment superior al doble de la mitjana de Catalunya.
Aquest repartiment desigual requereix una intervenció per tal d’equilibrar el territori i dotar el món rural dels recursos necessaris perquè la gent hi pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb les millors condicions de vida possibles.