El Consell Executiu ha aprovat el decret llei que crea el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya per afrontar les obligacions legals que es reclamin a treballadors públics en un procés judicial o administratiu, per accions que hagin dut a terme desenvolupant les seves funcions, i que no quedin cobertes per les pòlisses d’assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable que ja té subscrites la Generalitat de Catalunya amb aquesta finalitat. Ho ha anunciat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la compareixença posterior a la reunió setmanal de l’Executiu, on avui ha estat acompanyada de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i del conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, els dos departaments impulsors de la iniciativa. Plaja ha concretat que tindrà una aportació inicial de 10 milions d’euros, que s’aniran actualitzant anualment en funció de les liquidacions que s’efectuïn.  

La consellera de la Presidència ha explicat que aquest fons pretén cobrir aquells “elements d’indefensió” que en aquests moments afecten a servidors i servidores públiques i alts càrrecs i que no estan coberts per les assegurances de la Generalitat. Per tant, es tracta de “cobrir aquesta mancança que tenien les pròpies assegurances” de la institució. Es planteja una “protecció” dels treballadors en el sentit que “tenen drets fonamentals d'expressió i de llibertat ideològica però també del lliure exercici de les seves competències en virtut de les tasques que desenvolupen”. “Se'n diu democràcia”, ha reblat.  

Vilagrà ha precisat que no es tracta d’un decret llei realitzat “ad hoc, per unes persones concretes sinó que qualsevol servidor públic que tingui indefensió perquè no sigui cobert per la Generalitat pugui acollir-s’hi”. Ha recordat que la “repressió és molt dura a tots els nivells i s’han d’activar totes les mesures que siguin adequades per donar-hi resposta”.  

La titular de Presidència ha subratllat que el fons respon al principi d’indemnitat, que obliga les administracions a defensar els treballadors públics mentre no hi hagi sentència ferma, i que és un principi recollit al Estatuto Básico del Empleado Público i emparat per la jurisprudència del Tribunal Suprem. És un decret “molt robust” en què la Generalitat “mai perd ni un euro per tant en cap moment no hi pot haver malversació de fons”, ha conclòs. 

Per la seva banda, el conseller Giró ha detallat les tres característiques que el Govern ha buscat en aquest fons: “que fos una fórmula ben armada jurídicament”; que tingués “garantia”, tant per les persones afectades avui pel Tribunal de Comptes espanyol com per altres persones, “perquè s’està vetllant per protegir la presumpció d’innocència de qualsevol treballador públic”;  i finalment, que fos “eficaç i compleixi els objectius pels quals s’ha pres”.

En primer lloc, que no existeixi cap resolució judicial ferma que declari il·lícites les actuacions realitzades pels servidors públics; en segon lloc, que el risc no estigui cobert per cap pòlissa d’assegurança subscrita per la Generalitat de Catalunya; i per últim, que la Generalitat no hagi iniciat cap acció contra la persona afectada ni cap procediment disciplinari o sancionador. Igualment, el conseller ha detallat que la cobertura del fons es mantindrà mentre no hi hagi sentència ferma i no s’hagin esgotat totes les vies d’impugnació judicials i jurisdiccionals, estatals i internacionals.

Giró ha explicat que mentre no es constitueixi l’entitat gestora d’aquest fons la seva gestió l’assumirà provisionalment l’Institut Català de Finances. Ha deixat clar que “no hi ha desplaçament patrimonial” i que la Generalitat “no deixarà de tenir la titularitat dels diners fins l’últim moment”. També ha destacat que el fons es vehicula a través d’una entitat financera regulada pel Banc d’Espanya. Serà aquesta qui emetrà l’aval, no la Generalitat.  

Mesures per frenar la pandèmia 

Durant la compareixença, Plaja ha avançat que el Govern està ultimant una resolució amb noves mesures davant l’actual situació epidemiològica, que ha qualificat “d’extremadament complicada” amb un nombre de contagis que creix a un ritme exponencial “molt superior al que ens podem permetre”. En aquest sentit, la resolució recull que les discoteques i locals d’oci nocturn només podran habilitar les zones que estiguin totalment a l’aire lliure i que les activitats podran acabar com a molt tard a les 3 de la matinada. A més, per aquelles activitats on s’hi apleguin més de 500 persones serà obligatori haver passat un test antígens, tenir una PCR negativa amb una vigència de12 hores abans o certificar que la pauta de vacunació està completa. Es preveu que aquestes mesures entrin en vigor abans d’aquest cap de setmana.  

La portaveu ha subratllat que hi ha mesures que a l’Executiu li agradaria prendre però no pot perquè no és autoritat competent, com ara l’ús de la mascareta, que “hauria de tornar a ser un element obligatori a Catalunya” però és el govern de l’estat qui en pot modificar el seu ús. D’aquesta manera, ha demanat que es continuï fent ús de la mascareta al carrer i sempre que algú sigui a prop de persones que no siguin del grup bombolla. Tot i que ha assegurat que el ritme de vacunació és molt alt amb gairebé 127.000 vacunes diàries, “la pandèmia s’està mostrant amb una virulència que encara no coneixíem”.   

Agenda del Govern per als propers dies 

Per últim, la portaveu ha detallat l’agenda del Govern per als propers dies. Demà dimecres i divendres, a petició del president de la Generalitat, Pere Aragonès, se celebrarà el ple del Parlament per explicar la “desjudicialització del conflicte polític entre Catalunya i Espanya”. La setmana vinent, dilluns i dimarts el president es reunirà amb les entitats Òmnium Cultural i ANC i, el mateix dimarts  a les 16 hores, rebrà el cap de govern d’Andorra, Xavier Espot.