{"name":"2023/02/07/14/43/c0c5753d-d856-4392-9828-290799a92ad1.jpeg","author":"Arnau Carbonell","type":"0","location":"0","weight":168209}

El Consell Executiu ha autoritzat avui l’empresa Energies Renovables Públiques de Catalunya, SAU (L’Energètica) a crear 30 llocs de treball per a l’inici de la seva activitat. La mesura arriba el dia abans que l’empresa celebri el seu primer consell d’administració, que ha de servir per prendre les primeres decisions operatives. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha explicat en la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest matí que “la dotació d’aquests 30 llocs de treball ha de permetre a l’Energètica prestar els seus serveis a mesura que desplegui la seva activitat inicial, que comptarà amb una partida pressupostària de 25 milions d’euros”. De moment, en el primer consell d’administració es procedirà al nomenament del conseller delegat, càrrec que recaurà en l’actual president de l’empresa, Ferran Civit, i del director general, que serà Daniel Pérez.

L’Energètica Pública de Catalunya ha nascut per a posar l’energia al servei del bé comú. Un dels principals objectius d’aquesta empresa de nova creació és la promoció de projectes d’autoconsum o bé de generació distribuïda a tots els edificis públics de la Generalitat, ocupant el 100% de l’espai disponible i adequat a cada ubicació. Aquestes instal·lacions poden esdevenir la base per a autoconsums compartits en els que hi puguin participar famílies vulnerables properes.

L’energètica pública també ha de servir per gestionar les centrals hidràuliques de les conques internes catalanes a mida que vagin vencent les concessions. En aquesta línia, el 30 de maig de 2022 la Generalitat va anunciar l’inici de l’expedient per recuperar la gestió de les tres primeres centrals hidràuliques (Can Trinxet, Rúbia i Vilana). Actualment, Catalunya disposa ja de 61.200 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, de les quals 40.000 s’han instal·lat durant el 2022. Això implica una potència de 470MW de sostres solars, que equivalen gairebé a la meitat de la potència nuclear de Vandellós II.

Catalunya recupera el PIB que tenia abans de la pandèmia

La portaveu ha explicat que el Govern ha rebut aquest dimarts de mans de la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, un informe que constata que l’economia catalana ja ha recuperat la dimensió que tenia abans de la crisi provocada per la COVID-19. “Malgrat el patiment que està causant la inflació, l’augment continuat dels preus de béns i serveis a tantes llars catalanes, l’anàlisi macro de l’economia a Catalunya ens indica que l’economia catalana és forta i resilient” ha explicat la portaveu Patrícia Plaja. Així ho demostren els principals indicadors econòmics presentats avui la reunió del Govern per la consellera d’Economia. Segons Plaja, “l’aprovació dels pressupostos per al 2023, a més, ha de servir per apuntalar un escut social que protegeixi els col·lectius més afectats per la forta pujada de la inflació que s’ha experimentat en els darrers mesos i, al mateix temps, posar les bases per al creixement econòmic futur”.

Entre els principals indicadors analitzats avui per la consellera Mas Guix, destaca el PIB, que al tercer trimestre del 2022 va recuperar els registres que tenia abans de l’arribada de la pandèmia, una fita que encara no s’ha assolit al conjunt de l’economia espanyola. Segons dades fetes públiques per l’Idescat, al tercer i el quart trimestre del 2022 el PIB ja havia superat la dimensió que tenia al quart trimestre del 2019. En concret, al tercer trimestre era un 0,1% superior i al quart trimestre ja estava un 0,4% per sobre del nivell que tenia just abans de la crisi sanitària.

Aprovat el currículum dels ensenyaments d’educació infantil

D’altra banda, el Govern ha finalitzat ja l’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil, que inclou dos cicles el de 0 a 3 anys i el de 3 a 6 anys. Amb l’aprovació del nou currículum es dona per culminada l’ordenació de totes les etapes educatives de l’ensenyament a casa nostra perquè fa pocs mesos, el Govern ja va aprovar els decrets dels ensenyaments de batxillerat i de l’educació bàsica (que inclou primària i ESO). La principal novetat del decret que s’ha aprovat avui és que estableix el currículum competencial en aquesta etapa i, en aquest marc, incorpora la coeducació i l’educació afectiva sexual. “Per primera vegada el decret d’infantil presenta el 0-6 com una etapa conjunta, una etapa educativa única, amb una identitat pròpia i on els dos cicles que la integren responen a una mateixa intencionalitat educativa” ha explicat la portaveu del Govern.

El currículum aprovat avui posa l’infant al centre de les decisions i el desenvolupament de les seves capacitats, i el reconeix com el protagonista del seu propi aprenentatge i del grup al qual pertany. S’organitza en quatre eixos de desenvolupament i aprenentatge: un infant que creix amb autonomia i confiança, que es comunica amb diferents llenguatges, que descobreix l’entorn amb curiositat i que forma part de la diversitat del mon que l’envolta. Aquests eixos interrelacionen cada competència amb els seus criteris d’avaluació i els seus sabers corresponents, per facilitar als equips educatius la concreció i planificació pedagògica del dia a dia.

També en matèria d’educació, el Govern inverteix gairebé 90 milions d’euros per instal·lar panells digitals interactius a les aules dels centres educatius. Avui s’ha autoritzat la licitació del contracte al CTTI, el centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, que ha de permetre subministrar, instal·lar i posar en marxa els panells digitals interactius a tots els centres educatius del Departament d’Educació. “Aquests nous instruments donen resposta a la necessitat de dotar tecnològicament els centres educatius, alhora que docents i alumnat podran accedir a mitjans digitals apropiats per a l’ensenyament i l’aprenentatge” ha explicat la portaveu.

I en l’àmbit de Justícia, la Generalitat i el Consell General del Poder Judicial col·laboraran en el marc d’un conveni que té com a objectiu principal impulsar l’ús del català en l’àmbit judicial acreditar el coneixement del català dels jutges. L’acord preveu també la col·laboració entre la Generalitat i el CGPJ per a la formació del professorat de l’Escola Judicial.

El Palau de la Generalitat acull avui fins les 19h la capella ardent de Josep Maria Espinàs

A l’inici de la roda de premsa, la portaveu del Govern ha volgut recordar la figura de l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs que va morir diumenge. Espinàs, referent de la creació literària en català deixa una extensa obra i serà recordat, sobretot, pel seu paper de cronista de paisatges. Per la seva prolífica carrera com a escriptor i periodista va rebre durant la seva llarga trajectòria diverses distincions com la Medalla d’Or de la Generalitat el 2015. Segons Plaja, “per aquest reconeixement, però, sobretot, perquè Espinàs està considerat un “dels grans” de la literatura catalana, el Palau de la Generalitat acull avui la capella ardent de l’escriptor després que el president Aragonès ho oferís a la família i aquesta acceptés”. La portaveu ha explicat que tots els ciutadans que ho vulguin poden passar fins a les 19 hores pel Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat on s’hi ha instal·lat el fèretres perquè puguin acomiadar-se i signar en el llibre de condol.