{"name":"2024/05/14/14/31/0b28a32b-3124-4242-9ea6-cf2f51ab452d.jpeg","author":"Rubén Moreno","type":"0","location":"0","weight":161486}

El Govern en funcions ha aprovat avui el Decret del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, que “enforteix el model d’escola catalana” i dota la comunitat educativa d’un marc normatiu que desenvolupa els principis de la Llei d’educació de Catalunya, que fins ara no havia estat objecte d’un desplegament reglamentari.

Així ho ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Un dels principals punts del Decret és que precisa com elaborar, aprovar, avaluar i revisar els projectes lingüístics de centre (PLC). El projecte lingüístic de centre inclou diversos aspectes, com ara: els indicadors d’avaluació de les llengües; el procés d’ensenyament i aprenentatge de cada llengua; les mesures d’atenció lingüística per a l’alumnat nouvingut; els criteris de coherència lingüística que cal seguir en els serveis com sortides o el menjador escolar; o la formació del professorat en la millora de la competència lingüística, entre d’altres.

Per facilitar l’elaboració del PLC, el Departament d'Educació proporcionarà als centres educatius l’assessorament, els models i els indicadors globals necessaris per a l’elaboració dels projectes lingüístics, a través de l’orientació i seguiment de la Inspecció Educativa.

La mesura dona “major seguretat jurídica als projectes lingüístics dels centres”, ja que estableix que serà el Departament d’Educació qui validarà el projecte de cada centre i qui “n’assumirà la responsabilitat” sobre la legalitat en tots els casos que validi, i no pas les direccions dels centres.

El Decret estableix que el català és “la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”, d’acord amb “criteris simplement pedagògics”, ien l’acollida de l’alumnat nouvingut, i l’aranès per als centres de l’Aran. També ho és en les activitats educatives, incloses les complementàries, les extraescolars i els serveis educatius, les comunicacions internes del centre i en les de projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa.

A més, cal destacar que garanteix la competència oral i escrita en les llengües oficials i una llengua estrangera de tot l’alumnat, i preveu que s’adoptin les mesures organitzatives, pedagògiques i metodològiques adequades per assolir aquest objectiu.

Finalment, el Decret determina la competència lingüística de l’alumnat i del personal docent. El personal docent de centres educatius d’ensenyament no universitari ha d’acreditar el coneixement superior (C2), oral i escrit, de la llengua catalana i de l’aranès, a l’Aran. Per això, s’estableix com a requeriment el nivell de C2 de català per accedir a la docència a partir del curs 2025-2026.

Pel que fa a l’alumnat, preveu que el Departament d'Educació ha d’establir les equivalències entre el nivell de coneixement de les llengües assolit en el sistema educatiu i els nivells del Marc europeu comú de referència, per a les etapes obligatòria i postobligatòria dels centres públics i concertats, i per a l’alumnat de centres privats o els que imparteixen estudis d’acord amb sistemes educatius estrangers.

Valoració de la jornada electoral

La portaveu Plaja també ha explicat que, durant la reunió d’aquest matí, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha compartit l’anàlisi i les reflexions sobre la jornada electoral de diumenge amb tots els membres del Govern, als quals ha encomanat, ara que l’Executiu està en funcions, continuar exercint les seves responsabilitats “fins al darrer dia”.

En primer lloc, Plaja ha volgut transmetre un agraïment als ciutadans i a totes les persones implicades pel “bon desenvolupament de la jornada electoral”, que va transcórrer sense incidents remarcables. La portaveu ha destacat també el “funcionament impecable” de l’aplicació i la transmissió de les dades dels col·legis electorals en temps real, que van permetre un escrutini ràpid i amb plena transparència. “Hem d’estar orgullosos del bon funcionament de les eleccions, difícilment comparable al de moltes democràcies de la resta del món”, ha manifestat.

Per a Plaja, l’app de les eleccions es confirma com una eina “útil i pràctica” que es consolidarà com una aplicació “imprescindible” de cara a futurs comicis, perquè la rebuda que ha tingut per part de la ciutadania ha sigut, com el seu funcionament, “excel·lent”.

En segon lloc, el Govern també ha valorat la participació en els comicis que, amb un 57,94%, és de les més baixes dels últims anys. Segons Plaja, aquestes dades “han de fer reflexionar” al conjunt de les institucions i forces polítiques del país. “Un dels missatges que ha enviat la ciutadania en aquests comicis és el de desafecció amb la política i això mai és una bona notícia”, ha lamentat.

Pel que fa als resultats, una de les reflexions que s’han fet al Consell Executiu d’aquest matí és que la ciutadania “ha estat clara” i que no han estat uns bons resultats per al projecte independentista i d’esquerres que ha defensat el Govern en aquesta legislatura.

Finalment, el president Aragonès i la resta de membres del Govern en funcions també han expressat la seva “preocupació” per l’augment de la presència de l’extrema dreta al Parlament de Catalunya:

“L’auge d’aquest tipus de formacions, portin la bandera que portin, és una amenaça per a la qualitat democràtica del nostre país i per als drets i les llibertats de moltes persones”, ha alertat Plaja. Per aquest motiu, ha afegit, cal “analitzar bé” des de tots els àmbits què s’ha fet malament perquè part de la ciutadania opti per aquestes formacions i què cal fer per fer-hi front i per reforçar la democràcia.

Incidències a Rodalies

Més enllà del balanç de les eleccions, a la reunió del Govern també s’han tractat les “gravíssimes incidències” a Rodalies que des de diumenge afecten centenars de milers de persones per un robatori de coure a Montcada Bifurcació. La portaveu Plaja ha detallat que hi ha un dispositiu en marxa per minimitzar les conseqüències d’aquest darrer incident i ha exigit al govern espanyol que “assumeixi les responsabilitats que li pertoquen”.

Davant la “inacció” i “manca de responsabilitat” del govern de l’Estat, la Generalitat ha reforçat una desena de línies interurbanes i el servei de les línies metropolitanes de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. També s’ha ampliat l’oferta de trens i s’ha incrementat el personal a les estacions.

La portaveu Plaja també ha titllat d’“increïble i vergonyós” que el ministre Puente i Renfe intentin traspassar la responsabilitat del robatori als Mossos d’Esquadra: “A veure si la manca d’inversió sistemàtica a Rodalies serà també responsabilitat del cos de policia de Catalunya”, ha denunciat.

Des del 2010, l’Estat ha deixat d’executar un de cada dos euros que tenien pressupostats Renfe i Adif a Catalunya. Això representa una desinversió de 3.639 milions d’euros. Per a la portaveu, aquesta “deixadesa” també afecta la protecció de les vies amb tanques contra el vandalisme i fa molt fàcil que es puguin robar metres i metres de coure.

Pel que fa a la seguretat, fa dos mesos que els Mossos han augmentat un 250% les hores de patrullatge preventiu per prevenir el robatori de coure. Són 7.400 hores més al mes respecte de l’any passat, i també han pujat un 10% de les detencions.

Segons ha informat la portaveu, a la xarxa gestionada per Adif ocorren 184 fets per cada 1.000 km de via, per 29 a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Ahir, a les 4 de la tarda, la línia Llobregat-Anoia va patir un robatori de cable de coure i en 20 minuts els trens tornaven a circular i en menys d’una hora s’havien recuperat les freqüències habituals. La diferència, ha explicat Plaja, és que FGC té tallafocs i instal·la tanques contra el vandalisme que són un element més de dissuasió.

“Ningú pot negar que aquesta deixadesa en les infraestructures ferroviàries no té una conseqüència directa en el mal funcionament dels trens, perquè la mínima incidència es converteix en una odissea que s’allarga i s’allarga”, ha dit Plaja.

La portaveu ha explicat que els experts de la Generalitat han determinat que, “com ja va passar a Gavà”, en aquest cas “tampoc no hi havia els elements adequats de tallafocs”.